Història de la Literatura Catalana: Trobadors i Ausiàs March

Els trobadors

Van ser la primera poesia culta expressada en occità. La poesia catalana es va iniciar amb la producció dels trobadors catalans. Mentre els poetes versificaven poemes en llatí, els trobadors componien en llengua vulgar i havien de disposar de formació musical. Els trobadors componien les seves cançons i els joglars les interpretaven. Els joglars es dedicaven a entretenir la gent; alguns eren èpics, perquè interpretaven cançons de gesta.

Ausiàs March

Va néixer a Beniarjó el 1397 i va morir a València el 3 de març del 1459. Va ser un poeta i cavaller valencià medieval, un dels poetes més importants del Segle d’Or Valencià i, probablement, el més gran poeta valencià.

Característiques de la seva obra:

• La substitució de la llengua d’oc per la llengua catalana en les composicions dels segles XIV i XV.
• Construcció de comparacions amb caràcter emotiu, persuasiu i explicatiu.
• Estructura: L'ús del decasíl·lab amb cesura (4+6) és el recurs més utilitzat per March.

Poesies amoroses:

La poesia de March i la de Dant són més medievals i estan influïdes per la filosofia i l’escolàstica. En canvi, Petrarca, amb una actitud més moderna, ja anuncia el Renaixement.

Poesia del segle XVI al XVIII: La Decadència

Aquest període coincideix amb l’època daurada de la literatura castellana. El terme fou creat precisament pels intel·lectuals que, al segle XIX, van iniciar la recuperació cultural i sociolingüística de la literatura catalana: la Renaixença.

Decret de Nova Planta (1716)

Amb l'arribada del règim borbònic de Felip V, es van extingir algunes tradicions, costums i, sobretot, es va reprimir l’ús de la llengua.

La producció literària i popular

La literatura popular va perviure durant els segles de la Decadència i va exercir la funció de marcar el ritme i l’expressió de la vida quotidiana, a més d'entretenir el poble.

Característiques de la literatura popular:

• Diferència de corrents estètics i vinculació a l'entorn immediat.
• Relació directa amb les creences, els costums i l’activitat del treball de la gent del poble.
• Són obres populars, sovint anònimes, de tradició oral i acompanyades d’una melodia.