Història de la Literatura i la Llengua Catalana: Novel·la, Renaixença i Normalització
La Novel·la: Definició i Elements Clau
Una novel·la és una narració fictícia escrita en prosa, de llargària considerable i de trama complexa, en què es conten fets versemblants o creïbles.
Elements de la Novel·la
- Personatges: Poden ser protagonistes, antagonistes, col·laboradors o secundaris.
- Espais: Reals, evocats o imaginaris.
- Temps: Informació sobre el moment o la durada dels fets.
Estructura de la Trama
La trama es divideix en les següents parts:
- Situació inicial
- Ruptura de l'equilibri
- Desenvolupament de l'acció
- Desenllaç de l'acció
- Situació final
Recursos Narratius: El Temps
Temps de la Història
- L'època: Quan ocorren els fets i en quin context històric.
- Transcurs o durada: Indica el temps real que transcorre entre el principi i el final de la història.
Temps del Discurs (Ordre)
L'ordre pot ser cronològic (trama lineal) o alterat (trama discontínua):
- Retrospecció (Flashback): L'acció torna enrere en el temps per mostrar o recordar fets anteriors.
- Anticipació (Flashforward): El relat avança fets que encara no han ocorregut.
- Simultaneïtat: Es narren dues accions diferents que ocorren alhora.
Temps del Discurs (Durada)
- Recapitulació o resum: Quan un període de temps llarg es relata en poques línies.
- El·lipsi: Es basa en el fet de no presentar totes les accions.
- Extensió: Quan hi ha una ampliació de la durada real dels fets.
La Llengua Catalana: Del 1900 al 1975
A finals del segle XIX i començament del XX, es van iniciar actuacions per recuperar la llengua catalana, amb dos objectius principals:
A. Normalització Lingüística
Procés per recuperar una llengua en una comunitat amb conflicte lingüístic, perquè s'usi en tots els àmbits d'ús que va tenir històricament i que ha perdut.
- Cal elaborar les varietats i registres que havien deixat d'usar-se.
B. Normativització Lingüística
Procés que crea els instruments lingüístics necessaris (gramàtiques, diccionaris, etc.) perquè una llengua pugui ser usada en tots els àmbits i per a totes les funcions lingüístiques.
L'Obra de Pompeu Fabra i l'IEC
Procés encetat per Pompeu Fabra i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC):
- 1912: Reforma ortogràfica
- 1918: Gramàtica
- 1932: Diccionari General de la Llengua Catalana
Aquest procés va tenir continuïtat el 1932 amb la signatura de les Normes de Castelló, per entitats culturals i personalitats valencianes.
La Repressió Franquista (1939)
La victòria de l'exèrcit franquista en la Guerra Civil (1939) va trencar el procés normalitzador. Franco volia mantenir la unitat lingüística i va imposar la prohibició de totes les llengües a excepció del castellà.
Resistència i Recuperació Cultural
Durant la segona meitat del segle XX, hi va haver una resistència a l'assimilació lingüística i cultural, amb nombroses obres d'estudi i reflexió sobre la llengua:
- Gramàtica Valenciana (1950) i La llengua dels valencians (1960) de Manuel Sanchis Guarner.
- Gramàtica Valenciana (1951) de Carles Salvador.
- Diccionaris de Francesc Ferrer Pastor.
- Llibres de gramàtica d'Enric Valor.
- Nosaltres els valencians (1962) de Joan Fuster.
- Conflicte lingüístic valencià (1969) de Rafael Lluís Ninyoles.
Continuïtat Literària
Va continuar la trajectòria literària d'autors clàssics i nous valors:
- Continuïtat d'autors com Carles Riba, Salvador Espriu i Josep V. Foix.
- Anys 50 i 60: Gran renom d'autors com Joan Brossa, Pere Calders, Joan Fuster o Mercè Rodoreda.
- Anys 70: Novel·lística de Manuel de Pedrolo i obra poètica de Vicent Andrés Estellés i Pere Gimferrer.
El Romanticisme
Moviment de finals del segle XVIII que aparegué a alguns països europeus. Les seves característiques principals són:
- Donava preponderància a l'individu.
- Exalçava els sentiments.
- Reivindicava la llibertat.
El Romanticisme a Catalunya
A casa nostra, el Romanticisme hagué de crear una tradició pròpia i una llengua apta per a la literatura a causa de la castellanització imposada.
La Renaixença i la Poesia Catalana
El Moviment de la Renaixença
Moviment cultural de redreçament i recobrament de la llengua, la història i la cultura catalanes.
- Inici: 1833 amb la publicació del poema La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau, on expressa el seu enyor de la pàtria i l'estima que sent per la seva llengua.
- Final al Principat: 1877, quan es premia Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer als Jocs Florals.
- A València: Continua fins ben entrat el segle XX per la influència de Teodor Llorente i la seva concepció jocfloralesca de la poesia.
Els Jocs Florals
Concurs poètic originari de l'edat mitjana amb gran vitalitat fins al segle XV. Es va començar a celebrar de nou el 1859. Els temes tractats eren: pàtria, fe i amor.
Importància dels Jocs Florals
- Van crear un públic lector.
- Van aparèixer editorials que publicaven els treballs presentats.
- Van prestigiar la cultura escrita.
- Van afavorir l'aparició de nous autors.
Jacint Verdaguer (1845-1902)
Nascut a Vic (1845), de família de pagesos. Fou sacerdot i viatjà per l'Atlàntic com a capellà, etapa en què redactà el poema èpic L'Atlàntida. El 1886, la pràctica d'exorcismes li va comportar la prohibició d'exercir com a rector. Era una persona molt estimada pel poble, conegut com a Mossèn Cinto.
La seva obra va donar solidesa a la llengua, sent decisiva per al seu redreçament.
Obra Poètica de Verdaguer
- Poesia èpica:
- L'Atlàntida: Un ermità narra a Colom l'enfonsament del continent Atlàntida i el motiva a emprendre el descobriment.
- Canigó: Es narra la formació de la Catalunya cristiana cap a l'any 1000.
- Poesia patriòtica:
- Exalçament de Catalunya com a pàtria.
- Ús d'elements com la història, la llegenda i el paisatge.
- Obres: Pàtria, Aires de Montseny i Barcelonines.
- Poesia religiosa:
- Destinada a les classes populars.
- Llenguatge quotidià i planer.
- Obres: Idil·lis i cants místics i Flors de calvari.
Prosa de Verdaguer
Prosa precisa, funcional, correcta i expressiva. Obres destacades: Dietari d'un pelegrí a Terra Santa i Rondalles.
La Renaixença Valenciana: Dues Postures
La Renaixença a València presentava diferències respecte a Catalunya. Els renaixentistes valencians representaven la burgesia agrària radicada als nuclis urbans, mentre que a Catalunya la burgesia industrial es va comprometre amb reivindicacions que culminaren en el nacionalisme i la normativització de la llengua.
1. Els "Poetes d'Espardenya"
- Van tenir èxit entre la gent de la ciutat i les classes populars.
- Origen social humil. Idees liberals sense formació literària.
- Ús del "valencià que ara es parla" (llengua col·loquial sense preocupació gramatical).
- Reflectien una realitat social castellanitzada i diglòssica.
- Representants: Eduard Escalante i Constantí Llombart.
2. Els "Poetes de Guant"
- Burgesos conservadors, s'oposaven a la politització de la Renaixença.
- Escrivien en una llengua arcaïtzant que anomenaven erròniament llimosí.
- Pàtria idealitzada, allunyada de la realitat social.
- Representants: Teodor Llorente i Wenceslau Querol.
Nota sobre el Llemosí
El Llemosí era una varietat de l'occità. Els poetes de la Renaixença utilitzaren de manera errònia aquest terme per a referir-se a la llengua arcaïtzant que usaven en els seus poemes, comuna a catalans, valencians i balears.
Teodor Llorente (1836-1914)
Poeta més important de la Renaixença valenciana. Destaca el seu paisatgisme sentimental: descripció idealitzada del paisatge valencià identificada amb els sentiments íntims del poeta.
- Obres: Llibret de versos (1885), Nou llibret de versos (1902).
- Com a periodista, fundà i dirigí Las Provincias.