Història de la Llengua Catalana i els Trobadors

Orígens: La llengua catalana es va originar del llatí vulgar degradat i fragmentat en diverses llengües romàniques. Aquest procés va tenir lloc a la llengua oral durant els segles VII i VIII, de manera gradual i insensible als parlants que protagonitzaven el canvi. Els documents escrits en català comencen als segles X i XI.

Substrats: Llengües del territori abans del llatí. Superestrats: Llengües invasores que no fan desaparèixer el llatí.

Societat feudal: Cavallers (noblesa) - braç armat (defensen); clergues - braç eclesiàstic (preguen); poble - braç popular (treballen). Segles X-XI-XII: estil romànic - feudalisme; segles XIII-XIV-XV: estil gòtic - augment del poder reial.

La noblesa:

• Triple amenaça: normands, àrabs, eslaus.
• Economia agrària, propietat única com a font de riquesa.
• Conservadorisme social (jerarquització, idealista, aristocràtic).

Dominus: Protecció, manteniment - feu (territori), defensa davant la cort reial. Homo: Consell, auxili. Cerimònia de l'homenatge: inmixtio manuum, volo, osculum (bes), fides (jurament) - fellonia, acta escrita.

Primers textos: Homilies d'Organyà (1150), Forum Ludicum - llei de jutge (1180).

Poesia de trobadors: S'expressa en occità, és lírica, obra d'autors coneguts, no hi ha cap improvisació. S'han conservat unes 2500 composicions, 350 autors coneguts, música de 250 melodies, la temàtica és profana. (Poeta: escriu en llatí, obra religiosa. Trobador: escriu en occità, obra profana - no professional, professional. Joglar: interpreta les composicions del trobador.)

Midons: Dona; la dona jurídicament només pot ser casada. L'amor cortès no és imposat, és triat (l'església ho condemna); amor discret, el nom de la dona s'amaga sota un senyal. Om: Amant, vasall, bona educació, conversa agradable, divertit, gràcia, valor, intel·ligent. Gilós: Marit. Lausengiers: Envejosos. Gaita: Vigilant.

Cançó: Canta l'amor cortès (lletra i música). Sirventès: Peça d'atac a algú. Plany: Composició en honor d'un personatge famós mort. [Trobar leu, trobar clus, trobar]

Trobadors catalans: Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona, Alfons I el Cast.