Història i Normativització del Català: De l'Edat Medieval a l'Actualitat

La Normativització del Català

La necessitat de normativitzar la llengua havia començat el 1860 amb dues propostes oposades: els qui defensaven el català d’ara i els qui defensaven que el català literari s’havia de basar en els autors clàssics medievals.

Inicis de la Reforma Lingüística (1890-1913)

• El 1890, L'Avenç inicià una campanya on denunciava les mancances del català literari de l’època i proposava solucions en els seus escrits. Començà una reforma basada en estudis científics i criteris moderns.
• El 1901, Alcover publicava la Lletra de convit, inici dels treballs per a l’elaboració d’un diccionari català referit a tots els territoris on es parla: el Diccionari català-valencià-balear (DCVB), publicat en fascicles entre el 1926 i el 1962.
• El 1906, Alcover presidí el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, on participaren persones dels Països Catalans i importants lingüistes internacionals.
• El 1911, l’IEC creà la Secció Filològica (s’encarregà de la normativització) i Alcover fou elegit president.
• El 1913 es publicaren les Normes Ortogràfiques, primera fita de la normativització del català.

La Tasca de Pompeu Fabra

Amb la direcció de Pompeu Fabra, es publicà:

• El Diccionari Ortogràfic (1917).
• La Gramàtica Catalana (1918).
• El Diccionari general de la llengua catalana (1932).

La normativització impulsada per Fabra es basava en els principis de modernitat, universalitat i funcionalitat. El seu objectiu era assolir un model de llengua adequat als temps moderns, vàlid per a tot el territori lingüístic i que defugís d’interferències foranes.

Adaptació Territorial de la Normativa

L’acceptació d’aquesta normativa es va estendre per tot el territori. Es publicaren gramàtiques adaptades a les normes:

• A Mallorca: L’Ortografia mallorquina segons les Normes de l’Institut (Francesc de Borja Moll).
• A València: Les Normes de Castelló (al 1932).

Situació Sociolingüística de la Llengua

Ús i Coneixement Actual

Tot i els intents de minorització que ha patit la llengua, s’ha tornat més coneguda i usada a tots els seus territoris. Més de 7 milions de parlants i més de 10 milions l’entenen.

Factors de Desigualtat

La distribució del coneixement de la llengua és desigual, factor condicionat per:

1. La situació legal.
2. La proporció de població resident que ha nascut fora del territori català.

Impacte de la Immigració

Els coneixements acadèmics del català són baixos. Al llarg del segle XX han arribat moltes persones procedents d’altres parts d’Espanya, però als darrers anys l’origen és més heterogeni. La llengua que empren els immigrants arribats és l’oficial (castellà, francès o italià). El català l’aprenen principalment al sistema escolar.