Història de la novel·la catalana contemporània
La narrativa del primer terç del segle XX
La recuperació del discurs narratiu va estar lligada a l’evolució de l'estàndard literari a mans d’escriptors modernistes, que també potenciaren la creació d’un públic lector. El modernisme va recollir aspectes com l’emotivitat i la vida interior.
La narració introdueix un punt de vista subjectiu: no es pretén reproduir ni analitzar la realitat, sinó fer una anàlisi de les passions i de la lluita dels individus contra la natura o els costums. Va sorgir el fragmentarisme, que va trencar amb l’estructura narrativa tradicional; es va conrear la prosa poètica i va sorgir la voluntat simbòlica (l’emoció es transmet mitjançant símbols). L’estàndard literari recull la parla rural, la llengua viva i temàtiques com el desig d’autorealització individual.
La novel·la va ressorgir principalment pel declivi del noucentrisme. Es va difondre el gènere i va destacar la novel·la psicològica, però aquest moviment de recuperació es va estroncar quan va esclatar la Guerra Civil espanyola.
La narrativa de la segona meitat del segle XX
La dictadura posterior va causar una profunda depressió política, econòmica i cultural, a més d'una censura i prohibició de la llengua. La narrativa va ser un dels gèneres més perjudicats, però es va iniciar de nou a partir dels anys 40 i 50.
- Anys 40 i 50: Els escriptors van escriure novel·les des d'estètiques diferents: models d’abans de 1936, de l’existencialisme, del realisme, de la novel·la poètica, de la literatura fantàstica o de l’absurd, tot i que va destacar la novel·la psicològica.
- Anys 60: Hi va haver canvis econòmics, politicosocials i culturals que van produir canvis en la sensibilitat.
- Anys 70: Hi va haver una crisi del realisme històric i la literatura va evolucionar entorn de l’antirealisme. Els autors van adoptar una actitud intimista, individual i rebel davant les convencions socials i el retorn de l’existencialisme. Pel que fa a la temàtica, destaca el desencís i l’escepticisme.
- Anys 80: En la narrativa d'aquesta dècada hi ha recursos humorístics, temàtica urbana i una despolitització dels autors.
Autors destacats: Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga
Mercè Rodoreda: Va conrear el conte, la novel·la i el teatre. Va viure a l’exili a París, al sud de França i a Ginebra. La seva narrativa pertany a la novel·la psicològica. Els personatges protagonistes de les seves obres eren femenins i expressen dolor, desencís i soledat. Utilitzava un llenguatge poètic, símbols, expressions col·loquials i el monòleg interior. Pel que fa a les obres, destaquen La plaça del Diamant, El carrer de les Camèlies i Mirall trencat.
Llorenç Villalonga: Va conrear el conte, però també destaca com a novel·lista. Les seves novel·les més rellevants van ser Mort de dama i Bearn o la sala de les nines.