Història i orígens del Parlament de Catalunya
La institució parlamentària a Catalunya té els seus fonaments en l'edat mitjana. Aquests fonaments foren les assemblees de pau i treva i la Cort comtal.
Les assemblees de pau i treva
En els seus inicis, la pau de Déu era el dret de refugi de les persones i els béns dins el territori protegit de trenta passes al voltant de l'església, anomenat sagrera. La treva era la suspensió de les guerres i dels conflictes violents en uns períodes determinats.
Les assemblees de pau i treva foren:
- Promogudes per l'estament eclesiàstic.
- Assumides pel poder sobirà (els comtes de Barcelona).
L'objectiu era fer desaparèixer o, com a mínim, assegurar períodes d'interrupció de les contínues rapinyes i guerres entre senyors feudals, així com establir un sistema de garanties i indemnitats per al clergat i la població civil. També prengueren acords de caràcter fiscal. Aquestes disposicions van facilitar l'aparició de viles i mercats i van estimular la vida comercial del país.
Evolució cap a les Corts i els Usatges
La primera assemblea va tenir lloc a Toluges (comtat del Rosselló) el 1027, amb la presència del bisbe Oliba de Vic. Al segle següent, la major part d'acords de pau i treva es prengueren en la mateixa cort del príncep (comte de Barcelona i rei d'Aragó des del 1137). D'aquesta manera entroncaren l'una institució i l'altra.
Moltes disposicions de pau i treva foren codificades en els Usatges de Barcelona, el primer text legislatiu català, promulgats pel comte Ramon Berenguer I. Aquests s'incorporaren al dret civil i constitucional català de la baixa edat mitjana i de l'època moderna; algunes d'aquestes disposicions han perviscut en el dret civil actual.
La Cort comtal catalana
La Cort comtal catalana es formà durant el segle XI com a derivació de la Cúria reial dels francs, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans. Era integrada per:
- Magnats civils i eclesiàstics.
- Alts consellers.
- Jutges.
Tenia un caràcter mixt com a organisme col·laborador en la presa de decisions del sobirà, tant en els aspectes legislatius i fiscals com en l'exercici de la potestat judicial.