Història i Orígens de la Literatura Catalana: De les Cròniques a l'Amor Cortès
Orígens de la Literatura Catalana
La literatura catalana forma part del conjunt de les literatures romàniques, per això el seu origen està vinculat al naixement de les llengües romàniques. El procés de formació d'aquestes llengües va ser desencadenat fonamentalment per la caiguda de l'Imperi Romà en el segle V.
Els primers testimonis escrits d'aquestes llengües noves van sorgir en el segle XII, època de canvis socials i econòmics ben importants que van posar fi al monopoli dels clergues i del llatí en la cultura, i van contribuir a fer que les llengües vulgars esdevinguessin, també, llengües literàries.
Primers Testimonis Escits en Català
- Fragment del Llibre Jutge (segle XII)
- Les Homilies d'Organyà: recull de sermons (finals s. XII - inicis s. XIII)
Consolidació de la Prosa Literària Catalana
La consolidació de la prosa literària en català va tenir lloc cap a la fi del segle XIII gràcies a diversos factors, tots ells vinculats a l'expansió de la Corona d'Aragó:
- L'obra de Ramon Llull
- Les Quatre Grans Cròniques
- La tasca de la Cancelleria Reial
Les Quatre Grans Cròniques
Les Quatre Grans Cròniques són obres historiogràfiques redactades a la fi del segle XIII i durant el XIV. Relaten fets més o menys contemporanis als autors i poden considerar-se un precedent de la novel·la. Aquestes són:
- Llibre dels Fets, de Jaume I: Narra les conquestes de Mallorca i de les terres valencianes, i té el caràcter d'una crònica personal.
- Crònica de Bernat Desclot: Està protagonitzada per Pere el Gran, a qui Bernat Desclot, que no participa en la història, presenta com un heroi cavalleresc.
- Crònica de Ramon Muntaner: Comprèn des del temps de Jaume I fins a la coronació d'Alfons III el Benigne (1328). Va ser escrita per a ser escoltada.
- Crònica de Pere el Cerimoniós: Pren com a model la de Jaume I i mostra la situació política del segle XIV, caracteritzada per l'intent de la monarquia d'enfortir el seu poder davant dels nobles i les ciutats.
La Poesia Trobadoresca
La poesia trobadoresca va sorgir al segle XII a Occitània i es va estendre més enllà de les fronteres lingüístiques. Estava conreada pels trobadors i es componia de lletra i música, difoses pels joglars. Girava entorn d'una ideologia amorosa denominada amor cortès.
Gèneres de la Poesia Trobadoresca
- Cançó: Poema amorós.
- Plany: Cant de tristesa per la mort d'una persona.
- Sirventès: Composició moralitzadora o de sàtira i de burla.
- Alba: Descriu el disgust dels enamorats quan clareja el dia.
- Balada: Composició per a ser ballada.