Història de la Poesia: De l'Antiguitat al Segle XX
Edat Antiga: Orígens de la Lírica
Apareix producció lírica amb ànima somiadora i profundament emotiva. S'inclouen els Llibres de la Bíblia. La lírica grecollatina presenta gran varietat de temes i unes formes (mètriques i estròfiques) molt elaborades. Entre les composicions que destaquen, s'esmenten *Les faules d'Isop*.
Edat Mitjana: Trobadors i Amor Cortès
Entre els segles XII i XIII, a les terres de Provença, va aparèixer la poesia en llengua provençal. Els autors, coneguts com a **trobadors**, també componien la música que acompanyava els seus versos. Els **joglars** cantaven en castells per entretenir la noblesa. Aquesta poesia es caracteritza per una gran elaboració mètrica i estròfica. L'**amor cortès** consisteix en un joc galant entre un trobador i una dama, que és la dona del senyor feudal. Ell canta la bellesa i la noblesa de la seva dama. Destaquen figures com **Petrarca**, considerat el primer home modern d'Europa, i **Ausiàs Marc**, cavaller de la noblesa valenciana i poeta.
Edat Moderna: Renaixement i Romanticisme
El **Carpe Diem** és un motiu literari destacat del Renaixement, que vol dir que cal gaudir dels instants perquè la vida és fugaç. A finals del segle XVIII, comença a albirar-se l'arribada del Romanticisme. Les emocions se substitueixen pels postulats de la raó, l'afirmació de la llibertat individual s'obre pas i el retorn a la naturalesa, contraposat al progrés, es reflecteix en paisatges rústics i agrestes.
Edat Contemporània: Romanticisme i Simbolisme
L'home romàntic té un esperit turmentat perquè els ideals que persegueix no els pot aconseguir. És un esperit lliure que xoca amb les normes socials; busca l'amor, però no el pot viure amb plenitud; creu en la justícia i s'enfronta a un món que no el comprèn. Aquesta inconformitat entre allò que vol i allò que té el desespera i no troba el seu lloc en el món. Creu en la pàtria i busca les arrels del passat. A mitjan del segle XIX, sorgeix un moviment poètic que influirà poderosament en la poesia: el **simbolisme**. Els poetes simbolistes consideren la llengua literària no només un vehicle d'expressió dels sentiments, sinó que donen gran importància a l'aspecte formal del poema i al poder simbòlic de les paraules. Destaquen figures com el francès **Charles Baudelaire**, autor de *Les flors del mal*.
Segle XX: Varietat i Experimentació
La poesia del segle XX presenta gran varietat de formes i temes: des de la crida a la lluita i al compromís per transformar el món, fins al cant del món íntim del poeta i la reflexió sobre l'experiència i el sentit de la vida. Els poetes creen noves formes de poesia experimental com el **cal·ligrama** o poema visual. Destaquen figures com **Joan Salvat-Papasseit**, poeta català d'avantguarda, i **Guillaume Apollinaire**, poeta francès i divulgador del cal·ligrama.