Història de la Psicologia: Estructuralisme, Funcionalisme, Gestalt, Conductivisme i Psicoanàlisi

Estructuralisme: (1879)

-> Obj. d'estudi: Estructura de la consciència

-> Termes bàsics: Sensació, imaginació

-> Mètode: Introspecció

-> Perspectiva: Mentalista analítica

-> Fisiòleg alemany: Wilhelm Wundt (Va fundar la psico científica, Crea el 1r laboratori de psico experimental, Obra: elements de la psico fisiològica. "La psico haurà d'investigar els continguts mentals mitjançant la introspecció (autoreflexió de les seves explicacions)"

Funcionalisme: (1890)

-> Funcionament de la consciència

-> Hàbits, emocions

-> Introspecció

-> Mentalista pragmàtic

-> Filòsof James Dewey, EEUU (Critica Wundt per estudiar la estructura mental, en comptes d'analitzar les funcions adaptives de la ment (processos mentals), estudià també les emocions i utilitat dels grups d'investigació psicològica (Dif. entre memòria curt i llarg termini, teoria de les emocions--molt innovadora, instint de covardia).

Funcionalistes: analitzen com funcionen els processos mentals

Estructuralistes-- què és pensar? Funcionalistes-- Per a què serveix?

Psicologia de Gestalt: (1912)

-> Consciència, percepció

-> Percepció, pensament

-> Introspecció, observació

-> Mentalista sintètica

-> Psicòlegs alemanys: Wertheimer, Kolher (critiquen enfocament de Wundt tallant-lo de reduccionista, Percepció no és un conjunt de sensacions, consciència: unitària o global, Gestalt: Forma o representació).

Lleis de la organització perceptiva: Llei de la figura fons, continuitat, proximitat, similitud, tancament, complexió.

Conductivisme: (1912)

-> Conducta observable

-> Aprenentatge, modificació de la conducta

-> Experimental, teràpia de conducta

-> Conductista

John Watson: -> Rebutja la introspecció

-> Tracta de fets observables i els estudia mitjançant el mètode de les ciències naturals. Focus sobre la conducta, que, a diferència de la ment, és realment observable.

-> Considerats confusos: consciència, motivació, pensament, ànima.

-> Objectiu: descriure, predir i controlar la conducta mitjançant mètodes experimentals provinents de la psico animal.

-> Estudien el cos humà com si fos una màquina que davant d'un estímul emet resposta.

OBSERVACIÓ+EXPERIMENTACIÓ : 1 PREDICCIÓ -- 2 CONTROL CONDUCTA = COMPORTAMENT CONDUCTA

PAVLOV: estímul-->resposta, reflex instint, control el que l'observa, reflex condicionat i incondicionat.

SKINNER: estímul positiu o negatiu {Reforçament), control el que actua, conductisme = neoconductisme

Skinner va definir 4 tipus de condicionament instrumental:

Reforçament +: hi ha premi, augmenta possibilitats de que es repeteixi.

Reforçament -: plors del nen provoquen que el pare li compri el gelat

Càstig: objectiu extingir conductes no desitjades (informa del que no s'ha de fer, però no del que s'ha de fer.

Omissió del reforç: Passa de la rabieta del nen, amb l'objectiu de que no es repeteixi.

Psicoanàlisi: (1895)

-> Inconscient, neurosi

-> Personalitat, sexualitat, instints

-> Introspecció, somnis, associació lliure d'idees

-> Mentalista

SIGMUND FREUD:

-> Defensa el caràcter irracional d'una part del comportament humà, defensa el caràcter irracional d'una part d'aquest amb la postulació de l'existència de l'inconscient. Afirma que la realitat fonamental és inconscient, i què aquest és causa de gairebé totes les conductes humanes.

-> Considera que allò inconscient pot ser conegut quan aflora a la consciència.

-> Perspectiva mentalista, ja que pretén explicar la personalitat, la motivació, ofereix una psicoteràpia considerant la història de la ment. L'objectiu és resoldre els problemes del pacient fent aflorar els conflictes i desitjos inconscients que procedeixen d'una naturalesa sexual. Fa servir la introspecció, les associacions lliures i la interpretació dels somnis com a mètode terapèutic.

Etapes pensament Freud:

Primera tòpica: és la primera teoria freudiana de la ment. Es troba en l'obra "L'interpretació dels somnis"

Segona tòpica: és la teoria estructural de la personalitat de Freud. Obra "El jo i l'allò"

-> En la primera parla del terme "inconscient". Proposa una teoria en la qu els processos psicològics son regulats per aquest.

Consciència 10%---Preconscient---Inconscient 90%

L'inconscient es pot manifestar de diferents maneres: Somnis, lapsus, actes fallits, acudits, Neurosis (malaltia psíquica)

-> Segona tòpica freudiana: Millora de l'anterior i proposa un model més útil i explicatiu, que es basa en el primer model. 3 instàncies en la personalitat: ALLÒ (instint), JO (realitat), SUPER JO (moralitat).

CONFLICTES ENTRE AQUESTS:

Repressió: desig que no es pot dur a terme

Racionalització: arguments inventats per justificar la conducta que exigeix l'ALLÒ.

Negació de la realitat: Autoconvicció de que no és com ha sigut o és.

Projecció: Ex: home infidel acusa a la seva dona de ser-ho.

Regressió: Ex: infant fa pipi quan neix el seu germà.

Reacció: Ex: mare enfadada reacciona de manera afectuosa

Sublimació: canviar l'objectiu cap a finalitats que siguin socialment acceptades.

L'ANGOIXA:

Ang. objectiva: perill es troba en el món extern

Ang. neuròtica: Té lloc quan la persona té por a l'ALLÒ, a ser dominada per un impuls incontrolable.

Ang. moral: Amenaça és el SUPER JO, on la persona té por a qu la consciència moral la castigui per fer/pensar el contrari a les normes del SUPER JO.

TEORIA DE LA SEXUALITAT:

Origen-> estimulació nascuda d'una part anomenada zona erògena. Aquesta evoluciona al llarg de la vida.

Objecte-> persona de l'altre o del mateix sexe o el propi cos.

Finalitat-> reestablir equilibri que neix de l'impuls sexual.

FASES:

Fase Oral-> Boca i llavis. 0-2 anys.

Fase Anal-> Adquireix capacitat de control. (cagar). 2-3 anys.

Fase Fàl·lica-> zona erògena, organs genitals. Complex d'edip (nen vol mare), Complex d'Electra (nena vol pare)

Fase de Latència-> interioritzen prohibicions paternes i es va conformant el SUPER JO. (6-11)

Pubertat-> objecte amorós, gran interès per la sexualitat. (Adolescència)

CARL GUSTAV JUNG:

Partint de les tesis de Freud, elabora un nou concepte d'inconscient, l'inconscient col·lectiu: format per símbols primitius amb els quals expressa un contingut de la psique què està més enllà de la raó. Tracta d'entendre'l per mitjà de les seves manifestacions, les quals considera que remeten a diferents patrons de conducta (arquetips). Aquests són definits com maneres diferents en què l'home pot experimentar el món i autopercebre's. Són universals.

Diferents arquetips: Animus i ànima/ La mare/ El pare/ La màscara/ L'ombra/ L'heroi/ El savi/ El trickster.

SENSACIÓ, PERCEPCIÓ I ATENCIÓ:

Estímul: tota energia física, mecànica, tèrmica, química o electromagnètica que activa, per excitació, un receptor sensorial.

Sensació: consisteix a detectar alguna cosa a través dels cinc sentits i/o dels receptors interns de sensació sense que encara tingui cap significat.

Percepció: procés constructiu pel qual organitzem les sensacions i captem conjunts o formes dotades de significat. El cervell transforma gairebé instantàniament els missatges sensorials en percepcions conscients. El corrent psicològic que ha destacat més és la Psicologia de Gestalt.

-> Característiques de la percepció:

És un procés constructiu, depèn de l'experiència sociocultural i afectiva del subjecte perceptor

És un procés d'adaptació a l'ambient, on l'objectiu de la percepció és donar un sentit a la realitat que vivim per permetre la nostra adaptació a l'entorn

Implica un procés de selecció: percebem el que és rellevant per a nosaltres en cada situació.

Atenció: capacitat de l'individu per concentrar-se en els estímuls rellevants del medi o en una tasca, és una activitat conscient que orienta els sentits. Aquesta es veu afectada per diversos factors, EXTERNS: tenen a veure amb la manera en què són captats pels sentits. INTERNS: són provocats per la manera de ser del qui percep.

Llindars sensorials: LLINDAR MÍNIM: quantitat d'estímul suficient per a poder provocar una sensació. LLINDAR MÀXIM: quantitat d'estímul que es pot suportar, l'estímul no es percep més fort encara que n'augmenti la intensitat. LLINDAR DIFERENCIAL: quantitat d'estímul que es necessària per notar una variació en la sensació.

Trastorns de la percepció: AGNÒSIA/ IL·LUSIONS/ AL·LUCINACIONS

Memòria:

Capacitat d'adquirir, emmagatzemar i recuperar la informació. Relacionada amb l'atenció, l'aprenentatge i la identitat personal.

Tipus de memòria:

Memòria sensorial: explora característiques físiques dels estímuls i registra les sensacions que provenen de l'ambient extern. Durant un temps molt breu, si la informació no es transferida ràpidament a la MCT, decau ràpidament.

Memòria a curt termini: organitza i analitza la informació i interpreta les nostres experiències. Emmagatzematge limitat.

Memòria a llarg termini: és la que conté els nostres coneixements del món físic, de la realitat social i cultural, els nostres records autobiogràfics, així com el llenguatge i els significats dels conceptes.

L'oblit: Causes: LESIÓ O DEGENERACIÓ CEREBRAL/ PER REPRESSIÓ/ PER DESÚS/ PER INTERFERÈNCIES (retroactiva o proactiva)