Història i Sociolingüística del Català: Repressió i Revifalla
El català del segle XVIII al primer terç del segle XX
Durant aquest període, es va voler la substitució del català pel castellà en l'àmbit jurídic i polític, per la qual cosa s'inicià una forta repressió. Amb el Decret de Nova Planta, es va reestructurar la vida social i política, i el català es va anar prohibint públicament, la qual cosa va desembocar en una mentalitat diglòssica. A la Catalunya Nord, la repressió fou encara més forta.
El procés de castellanització, tanmateix, continuava permetent l'ús del català en certs àmbits, i la societat va acabar sent majoritàriament bilingüe. Amb la Renaixença (1833), iniciada amb la publicació de l'Oda a la Pàtria, s'intentà una recuperació cultural que també va arribar, amb menys èxit, a València i les Balears. Els sectors més intel·lectuals van impulsar la Renaixença per recuperar la cultura i, el 1859, es van restaurar els Jocs Florals.
La repressió va provocar un sentiment de defensa que es va anomenar catalanisme, i Prat de la Riba va guanyar la Diputació de Barcelona. Més tard, Pompeu Fabra va dur a terme la normativització del català modern. A principis del segle XX, el català s'estava normalitzant, però l'arribada de Primo de Rivera va tallar aquest progrés.
Llengua i societat
Lingüística vs. Sociolingüística
- La lingüística centra el seu camp d'investigació en les paraules.
- La sociolingüística ho fa en les persones que les parlen.
Comunitat lingüística
La sociolingüística ha introduït el terme comunitat lingüística per referir-se a un grup que comparteix:
- Llengua
- Normes d'ús
- Xarxa de relacions personals
- Simbologia
- Territori
Àmbit i normes d'ús
L'àmbit d'ús depèn de variables com les categories dels individus, les situacions i el tema. Les normes d'ús poden ser de cortesia, d'educació, d'elocució, gastronòmiques, etc.
Autoodi
L'autoodi és una actitud de rebuig lingüístic envers la pròpia comunitat.
Contacte lingüístic
Monolingüisme i bilingüisme
El monolingüisme es dona en territoris on només es parla una llengua. El bilingüisme és el domini de més d'una llengua i pot classificar-se de diverses maneres:
- Bilingüisme individual:
- Segons el grau de coneixement i ús: pot ser simètric (domini similar de dues llengües) o asimètric.
- Segons la motivació i la forma d'adquisició: pot tenir motivacions integradores o instrumentals.
- Bilingüisme territorial: es produeix en una zona política amb dues llengües oficials o presents.
- Bilingüisme social: la tria de la llengua no és lliure, sinó que depèn de relacions de poder en la societat.
Diglòssia
La diglòssia, segons Ferguson (1959), es produeix quan dues varietats d'una mateixa llengua s'utilitzaven en àmbits formals i informals. Més tard, Fishman (1971) va ampliar el concepte a llengües diferents especialitzades cadascuna per a un àmbit concret.
Minorització lingüística
La minorització és el procés de pèrdua d'àmbits d'ús que pateix una llengua que ha emprès el camí cap a la substitució lingüística a causa de la interposició d'una altra llengua. Les llengües minoritàries no són necessàriament les que tenen menys parlants (exemples: danès, búlgar, suec).
La normalització lingüística
Consisteix a reorganitzar les funcions socials d'una llengua per tal de fer possible la recuperació de l'idioma que fins a aquell moment havia sofert un procés de minorització. Els passos a seguir són:
- Creació d'una normativa: per estandarditzar els usos socials de la llengua.
- Establiment d'un marc legal favorable: per facilitar l'ús de l'idioma i trencar prejudicis.
- Recuperació política i de poder: cal centralitat per prendre decisions clau.
- Implicació de la societat: és la clau de l'èxit del procés.
Mort de les llengües
De les 10.000 llengües que existien, hem passat a unes 6.000, i en cent anys podrien quedar-ne només 3.000. Només a Europa i Àsia es conserven registres escrits de 75 llengües ja extingides. Una llengua desapareix quan no hi queda cap parlant competent.
Substitució lingüística
La substitució lingüística és el darrer esglaó d'un procés que s'inicia quan una llengua forana intenta suplantar una llengua autòctona ja implantada. Per exemple, el còrnic es va extingir al segle XVIII, però després de la Segona Guerra Mundial es va recuperar i avui el parlen unes 1.000 persones. L'hebreu va deixar de parlar-se cap a l'any 200 dC, però es va mantenir com a llengua sagrada i escrita, fins a la seva recuperació moderna.
Fases del procés de substitució
- Afectació de l'estructura lingüística:
- Incorporació massiva de préstecs.
- L'erosió afecta la gramàtica i la fonètica.
- Afectació del cos social:
- Bilingüisme generalitzat i jerarquització de les llengües.
- La transmissió intergeneracional se'n ressent, la llengua desapareix de la vida pública i es reclou en usos folklòrics.
- Sense parlants joves, es produeix la substitució lingüística definitiva.
Causes de la desaparició
- Causes físiques: la desaparició dels seus parlants.
- Causes socials (assimilació cultural): procés on la desaparició de la llengua no va lligada a la dels seus habitants. Les estratègies inclouen la consolidació dels estats, la pèrdua de poder, la inundació demogràfica (lingüicidi), l'exèrcit, els mitjans de comunicació, l'escola i el creixement de les ciutats.
- Causes psicològiques: com l'autoodi o la manca de prestigi.
El terme patois és un mot despectiu usat a França per referir-se a qualsevol llengua diferent del francès.
La llengua sota el franquisme
Amb l'entrada de les tropes franquistes el gener del 1939 a Barcelona, s'iniciava un procés de persecució i repressió sistemàtica del català. La llengua va quedar exclosa de l'àmbit públic, així com de l'ensenyament primari i universitari.
La persecució lingüística
Els intel·lectuals i tots aquells professionals que utilitzaven el català es van haver d'exiliar a l'exterior o fins i tot amagar-se dins del país amb por. L'objectiu del règim era passar d'una situació diglòssica a una substitució completa de la llengua.
Etapes de la repressió
- 1939 - 1944: l'etapa més dura i violenta.
- 1945 - 1953: una etapa dictatorial menys violenta a causa de l'aïllament internacional del règim.
- Darrers quinze anys: període d'oposició generalitzada al règim, que va anar perdent força.
Resistència i represa cultural
El pétainisme, la col·laboració d'alguns catalans amb el franquisme, és un fenomen poc estudiat. La major part de la societat catalana optava per callar per por, mentre que els intel·lectuals a l'estranger organitzaven la resistència cultural. Als anys 60, hi va haver una represa del català amb l'aparició de noves edicions de llibres. Amb la Nova Cançó, molts artistes i intel·lectuals van trobar un camí per impulsar la normalitat del català.