Historicisme i Vitalisme: Reacció Filosòfica contra el Positivisme
Historicisme i Vitalisme: Reacció contra el Positivisme
En tot el saber, hi ha un paper fonamental i actiu de la persona humana; tot el saber està format a partir d'elements subjectius. Aquests corrents van contra Hegel. Nietzsche representa l'irracionalisme.
Vitalisme: La Reflexió al voltant de la Vida
El vitalisme és un conjunt de pensadors que reflexionen al voltant de la vida: Nietzsche, Dilthey i Bergson. És un sistema prou ampli perquè hi hagi reflexions molt diverses (biològiques, culturals, històriques). Es distingeixen diferents sentits de la vida:
- Sentit Històric: La vivència humana (Dilthey, Historicisme).
- Impuls Vital: El valor de la vida en ella mateixa (Nietzsche).
- Sentit Evolutiu: L'impuls vital que va evolucionant (Bergson).
Historicisme: Dilthey i la Història com a Ciència
Dilthey se centra en la història com a ciència. Mentre que kantians i positivistes creuen que la història no és una ciència, Dilthey creu que sí i ho justifica establint una distinció metodològica:
- Ciències de la Natura: Es basen en l'explicació causal dels fenòmens (Erklären).
- Ciències de l'Esperit (Història): Els fenòmens no es poden entendre buscant les causes (això ho intenta la història pragmàtica, sense resultats positius), sinó mitjançant la comprensió (Verstehen) del fenomen.
La Comprensió (Verstehen)
La comprensió implica que l'historiador ha de projectar-se sobre el complex món en què es va produir el fenomen per viure'l i sentir-lo.
Les Concepcions del Món segons Dilthey
Tots els sistemes filosòfics poden reduir-se a tres concepcions del món, que representen actituds vitals de l'home:
- Materialisme Positivista: Predomina la intel·ligència i la racionalitat. El món es veu amb explicacions materialistes i mecanicistes (Demòcrit, Epicur, Positivisme).
- Idealisme Objectiu Panteista: Predomina l'afectivitat i el sentiment (Neoplatonisme, Spinoza).
- Idealisme de la Llibertat: Predomina la voluntat (Plató, Kant).
Segons Dilthey, cap d'aquestes concepcions és l'única vertadera i les altres falses. Cadascuna és vertadera dins el marc i el medi en què va sorgir. Dilthey defensa un total relativisme: no existeix la veritat, sinó la relativitat de qualsevol tipus de concepció humana. Tot flueix en un procés; no hi ha res permanent.
Vitalisme: Friedrich Nietzsche
La Contraposició Apol·lini i Dionisíac
Nietzsche defineix dues maneres estètiques d'afrontar la vida:
- Esperit Apol·lini: Simbolitza la raó, l'ordre i la mesura (Apol·lo, Déu del Sol). Es manifesta en l'arquitectura i les obres plàstiques, buscant la bellesa perfecta i ideal.
- Esperit Dionisíac: Simbolitza la vida sense barreres ni límits, amb les seves felicitats, alegries i penes (Dionís, Déu del vi i la felicitat). Es manifesta en la música, la dansa i la poesia (desordre, desmesura).
Per a Nietzsche, la tragèdia grega fusiona les dues actituds, ja que no s'exclouen, sinó que es complementen.
Nietzsche critica Sòcrates per haver traslladat el sentiment del valor de la vida (instints) al valor de la raó, posant aquesta per damunt de tot. En canvi, aprecia Heràclit (presocràtic), considerat dionisíac.
El Coneixement sota Sospita
La concepció tradicional de la veritat estableix que la veritat d'una proposició és la correspondència d'aquesta amb una realitat amb estructura fixa i objectiva. Segons aquesta visió, la veritat no depèn de ser coneguda, sinó que hi ha un ordre fix i superior que el coneixement humà es limita a reproduir.
Nietzsche rebutja aquesta idea. Creu que hi ha diverses interpretacions de la veritat. Per a ell, no hi ha la interpretació, sinó acostaments a la realitat. La idea de la veritat única i objectiva és un invent del passat.
A més, el pensament no pot anar més enllà del que permeten les paraules.
Crítica dels Valors Morals i la Transvaloració
Nietzsche fa una gran crítica als valors metafísics tradicionals i proposa una transvaloració de tots els valors que han dominat la cultura europea. Distingeix dues morals:
- Moral dels Senyors: Acceptació de la vida. Individus forts que creen el seu propi destí. Són individualistes i no segueixen valors imposats. (Moral defensada per Nietzsche).
- Moral dels Esclaus: Neix de la por, el sentiment d'inferioritat i el ressentiment. S'acullen a la protecció del ramat dels febles. (Moral criticada per Nietzsche).
Aquesta distinció té una semblança amb la comparació physis-nomos dels sofistes.
Els esclaus han capgirat tots els valors, invertint el significat dels termes "bo" i "dolent", negant els instints vitals i exaltant la feblesa. La moral dels senyors ha estat substituïda per la dels esclaus, que han imposat els seus valors amb l'ajuda de la religió. Els febles imposen la seva debilitat fent servir paraules com "amor" i "caritat", tot i que al seu cor hi ha un odi profund. El ressentiment ha fet que els esclaus passin a ser amos dominants. Moral i religió han imposat la feblesa en un món transcendental on les coses més terrenals no tenen valor o són contràries als autèntics valors.
Els científics, que creuen en la veritat, també menyspreen la vida en nom d'una altra superior. Nietzsche critica els valors morals antics i proposa un canvi de valors (transvaloració). La ciència vol matematitzar el món.
La moral occidental va en contra dels instints bàsics de la vida; és antinatural. Per a Nietzsche, Plató va inventar un altre món (el Món de les Idees), traslladant la realitat a una suposada "vertadera realitat" situada més enllà del món sensible, devaluant així la vida i els seus impulsos. En no haver-hi un món real més enllà del nostre, el món aparent esdevé l'únic món real.
La Mort de Déu i el Nihilisme
La Mort de Déu és la desaparició de tots els valors eterns, la qual cosa ha fet que l'home no cregui en res i no hi trobi sentit.
El Nihilisme és el resultat lògic dels nostres valors i ideals més elevats. Hem de passar pel nihilisme per descobrir el valor real dels valors anteriors. Els valors suprems es desvaloren i falten respostes. La Mort de Déu només és assumible pels grans homes, ja que obre un gran camp a la creativitat humana.
L'home comú sent un gran buit amb la mort d'aquests valors transcendentals, ja que Déu donava sentit a la vida.
L'etapa nihilista és temporal. Nietzsche anuncia l'adveniment d'un nou món, una nova aurora en què dominaran altre cop els valors de la vida. Nietzsche no és nihilista; critica i denuncia la negació de la vida i la moral ascètica (de renúncia) dels esclaus.
Conceptes Clau del Pensament de Nietzsche
Zaratustra contraposa la figura de l'últim home al superhome.
El Superhome (Übermensch)
El Superhome és l'home nou, un "déu terrenal" i creador de nous valors, que substituirà l'home decadent de la cultura occidental (els febles). La grandesa d'un home rau en ser un pont i no una meta. El Superhome assumeix fins a les darreres conseqüències la Mort de Déu i la manca d'un sentit transcendent. Els seus valors no es basen en el món del més enllà ni es basaran en ideals il·lustrats.
El Superhome es dedica a crear nous valors i no se sotmet a imposicions de la moral dominant. No és una evolució biològica, sinó una categoria moral, un nou home que sorgirà de l'esforç de la Voluntat de Poder. És un concepte límit que representa el futur i la millor possibilitat de la humanitat.
La Voluntat de Poder (Wille zur Macht)
La Voluntat de Poder és la força que anima el Superhome a generar i crear nous valors. Els éssers vius manifesten aquesta voluntat, impulsant-los a superar-se, fins i tot si han de destruir altres formes vitals existents. La Voluntat de Poder no es pot reduir a la voluntat de poder polític.
La Voluntat de Poder de Nietzsche no s'ha de confondre amb l'instint de supervivència de Darwin. No és lluita per la supervivència, sinó lluita pel domini, pel poder. Els febles han guanyat històricament (fet que Nietzsche vol canviar). El Superhome estima la vida.
L'Etern Retorn (Ewige Wiederkunft)
L'Etern Retorn és la doctrina filosòfica que explica la història del món i el desenvolupament personal com un progrés cíclic que es repeteix a si mateix. És una peça bàsica del pensament de Nietzsche.
El nou home rebutja la idea d'un temps que passa i devora les coses. No hi ha cap consol en la reiteració dels esdeveniments; saber que tot tornarà a succeir cíclicament no alleuja l'esperit. No hi ha una altra vida millor, sinó aquesta que es repeteix eternament.
L'Etern Retorn és una exigència moral i un clar comportament ètic. És la infinita repetició dels nostres actes i conseqüències, i un instant així és digne de ser viscut. Segons Nietzsche, és l'expressió còsmica de l'esperit dionisíac que exalta la vida: l'autoacceptació del món.
El món té una necessitat: la voluntat de reafirmar-se, de tornar eternament sobre si mateix. Està en eterna creació i destrucció, i es repeteix eternament. Aquesta doctrina només és apta per a esperits forts. El gran repte per al Superhome és acceptar l'Etern Retorn. L'home ha d'assolir la voluntat que retorni tot allò que ja ha succeït: estimar la vida i a ell mateix, per damunt de tot.
Conseqüències de l'Etern Retorn: Repetició de la història. No hi ha un objectiu històric pel qual totes les accions humanes tinguin un sentit (Amor Fati).
Henri Bergson: L'Impuls Vital i la Durada
Tot el pensament de Bergson és una lluita contra el positivisme, el materialisme mecanicista i el cientisme del seu temps.
1. L'Impuls Vital (Élan Vital)
La realitat primordial és la vida. Va sorgir a l'univers un Impuls Vital que es va concretar en dues direccions:
- Ascendent: Va originar la vida vegetal i animal (invertebrats i vertebrats). Dins dels vertebrats, l'home (intel·ligència) és la culminació del procés.
- Descendent: Va originar la matèria (impuls vital degradat).
La vida s'ha format evolutivament. Bergson és evolucionista, però no mecanicista, sinó teleològic (amb una finalitat): tota l'evolució està encaminada a l'aparició de l'home.
2. Teoria del Coneixement: Intel·ligència i Intuïció
La realitat és un impuls vital en canvi constant (la Durada). No la podem conèixer completament amb la intel·ligència. El concepte ens ajuda a captar alguns trets de la realitat, però no la seva essència. La intel·ligència serveix per a la ciència i la tècnica, però el filòsof ha d'anar més lluny. Per entendre l'essència de la realitat, cal tenir una experiència viscuda de les coses; no n'hi ha prou amb els conceptes.
L'instrument de coneixement del filòsof és la Intuïció: una simpatia per la qual penetrem dins l'interior del real. La característica de la realitat és la Durada: canvi constant, creixement orgànic, moviment vital.
Per tant, la intuïció capta la durada de les coses. No obstant això, la intuïció no és comunicable, ja que el llenguatge humà és conceptual, producte de la intel·ligència.
Simpatia: Fenomen en virtut del qual un ésser reprodueix, per influència o imitació, les modificacions d'un altre món.
3. Moral i Religió
Bergson distingeix dues morals:
- Moral Tancada: Imposada per la societat ("Això és bo perquè tothom ho fa").
- Moral Oberta: Moral viscuda i sentida (Buda, Jesús).
I dues religions:
- Religió Estàtica: Imposada per la societat, practicada però no viscuda.
- Religió Dinàmica: La dels grans reformadors religiosos i la dels grans místics.