Historiografia romana: Juli Cèsar i la Guerra de les Gàl·lies

Historiografia romana

L'historiografia és, probablement, el gènere literari més antic. Des de sempre, s'han transmès oralment els records del passat i la genealogia de les famílies. Està documentat que la poesia èpica sorgeix després de les narracions en vers, ja que és molt més fàcil recordar-les. Per tant, també l'origen de la historiografia va ser l'època de les narracions en vers.

Aquests relats eren sovint narracions embellides, transmeses i acceptades sense sentit crític. Però va arribar un moment en què es va intentar separar la llegenda de l'autèntic i es va tractar de fer història «universal», més enllà de l'àmbit local.

Per realitzar aquesta labor, cal recórrer a fonts diverses. En aquella època, les principals fonts eren l'oral i els escrits. Per això, els documents que consignaven fets històrics tenien un gran valor i eren:

• Textos públics: els arxius dels col·legis sacerdotals i els documents oficials.
• Textos privats: arxius familiars i les laudationes funebres (discursos d'lloança als difunts).

Hito principal: Gai Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar és una de les personalitats més geni­als de la història de Roma. Representa l'ideal del romà: intel·lectual, polític i militar.

El seu major defecte va ser l'ambició: va utilitzar totes les arts pròpies de la política de l'època per aconseguir els seus propòsits. Va formar, amb Pompeu i Cras, el primer triumvirat i, a partir d'aquí, la seva carrera va ser imparable. Se li va concedir el govern de la Gàl·lia i es va convertir en el gran general de la història de Roma, provocant els recels de Pompeu. Es va enfrontar amb ell en la sagnant guerra civil i va triomfar, erigint-se en dictador amb poders absoluts. Va ser assassinat per Brut i Cassi al Senat, i així es va iniciar una nova era de guerres civils.

Com a historiador, la seva veracitat planteja problemes: les seves veritats no estan obertament falsejades, però sí dissimulades. Presenta els seus actes del mode més favorable per a ell, dissimula les seves intencions i atenua els seus fracassos. Per a ell, malgrat el seu valor històric indiscutible, a vegades cal llegir entre línies. Hi ha omissió de relats que poden resultar-li desfavorables.

Estil

Redueix la realitat a l'únic que és important per a ell: l'acció. És important la descripció detallada i minuciosa que fa de la geografia, els costums i l'organització dels pobles amb què entra en contacte, que moltes vegades han estat les nostres úniques fonts.

Recorre a la tercera persona per parlar de si mateix, mai no parla en primera persona («jo»), i així produeix un distanciament que fa oblidar que està parlant de si mateix, creant una falsa il·lusió d'objectivitat. Fa una explicació prèvia al relat del seu propi punt de vista i destaca la valoració de l'enemic i la benevolència amb els vençuts.

De les seves obres, només han arribat fins a nosaltres dues, ambdues de caràcter històric i amb propòsits polítics.

Comentaris de la guerra de les Gàl·lies

Els Comentaris de la guerra de les Gàl·lies consten de set llibres que narren la conquesta de les Gàl·lies. El vuitè llibre va ser completat pel seu lloctinent Aule Hirci. En aquesta obra, Cèsar pretén aconseguir la pròrroga dels seus poders consulars i justificar unes campanyes que ningú no li havia demanat que fes.

Es titulen Comentaris perquè va tenir com a font d'informació els diaris d'operacions militars de les seves tropes. L'exactitud de les dades ha estat confirmada en moltes ocasions.