Humanisme, Renaixement i Barroc en la Literatura Catalana
Humanisme: Orígens i Característiques
A partir del segle XIII, amb la consolidació de les ciutats i l’augment de la burgesia, es van començar a crear noves necessitats econòmiques, burocràtiques i mercantils. Per poder dur a terme totes aquestes tasques, era necessària la renovació del llenguatge, per tal que la comunicació amb els venedors i consumidors fos més fàcil.
A Itàlia neix un moviment conegut com l’Humanisme. Aquest moviment mira cap a l’antiguitat per redescobrir els valors estilístics i ètics, i això provoca un canvi en la sensibilitat. Es produeix una nova visió de la humanitat i de la situació d’aquesta al món. L’Humanisme tracta que l’home sigui el centre de tot (antropocentrisme). És el trànsit entre l’Edat Mitjana i el Renaixement.
Diferències entre l'Edat Mitjana i l'Humanisme
| Edat Mitjana | Humanisme |
|---|---|
| Teocentrisme | Antropocentrisme |
| Societat feudal i estamental | Societat burgesa |
| Literatura religiosa i moral | Literatura didàctica i d'entreteniment |
| Imitació dels clàssics | Redescobriment dels clàssics |
| Tempus fugit | Carpe diem |
Humanisme Català i la Cancelleria Reial
Nova mentalitat: Es caracteritza per una intenció crítica, racionalisme, to satíric i burlesc respecte a la moral imperant i la influència dels autors italians contemporanis, els quals, per una banda, obren les portes a un nou cànon d’autors clàssics més ampli i, per l’altra, els enlluernen amb una llengua i estil que s’emmirallen en el llatí clàssic.
Els autors catalans van aportar mostres d'aquesta nova mentalitat espiritual i literària, ja sigui en els cercles burgesos urbans o a les corts. Tot i que les obres d’aquests autors no sempre es podien desvincular de la concepció medieval moralista, d’intenció alliçonadora, hi podem trobar elements innovadors com els explicats anteriorment.
Corona d’Aragó: L’Humanisme va trobar una gran acceptació a la Corona d’Aragó per part dels reis Joan I i Martí l’Humà.
Una mostra va ser la Cancelleria Reial, que era un organisme burocràtic que redactava els documents oficials de la reialesa, noblesa o l’estament eclesiàstic de la Corona. Es va crear al segle XIII i a partir del 1373 va esdevenir un focus cultural quan s’hi va aplegar un grup de copistes per a la transcripció de llibres.
Va introduir la uniformitat lingüística: en l’àmbit de la llengua escrita va imposar un català unificat (llengua comuna), per damunt de la gran varietat de la llengua oral.
Ausiàs March: Poesia Catalana Posttrobadoresca
Ausiàs March té la mateixa importància per a la poesia catalana que Ramon Llull per a la prosa, és a dir, n'és el creador (en bona mesura). La raó que no s'escrigui poesia en català fins dos segles més tard que la prosa l'hem de buscar en la pervivència de la tradició trobadoresca: fins ben bé el segle XV, la poesia catalana es va escriure en provençal. Ausiàs March és el primer autor que escriu poesia culta en català sense provençalismes. A més, és el primer que, fins a un cert punt, trenca amb la tradició trobadoresca, tot creant un estil propi, únic en alguns aspectes en la tradició europea.
Innovacions Poètiques d'Ausiàs March
- Va proposar un canvi mètric, fent ús dels decasíl·labs.
- Va canviar el model de dona poètica:
- Racional
- Té capacitat
- És una persona normal i corrent
- Trenca amb la visió de:
- L'Església: visió misògina
- Trobadors: senyora feudal
- Dolce stil nuovo: estil de Dante i Petrarca (Donna angelicata → dona amb propietats divines).
Ausiàs March era fill de militar i poeta, i va ser cavaller.
Obra d'Ausiàs March
La seva obra consta de 128 poemes, repartits en: "Cants d'amor", "Cants de mort", "Cants morals" i el "Cant espiritual".
Cants d'amor
- Són els poemes més coneguts de l’autor.
- Van significar una ruptura amb l’amor cortès trobadoresc i amb el dolce stil nuovo.
- Trenca amb l’esperit classista i es fonamenta en la noblesa del cor (tot i que segueix idealitzant l'enamorada).
- Presenta l'obsessió amorosa com a malaltia (falsa idolatria, la condemna de l'ànima).
- Va rebutjar la idealització de l'amor absolut.
- Això va causar salts molt grans de realisme; per tant, hi trobem imatges més casolanes.
- Utilitza llargues imatges i comparacions hiperbòliques.
- Mostra rebuig als trobadors, però els té presents.
- Segueix utilitzant senyals.
Cant espiritual
- És un extens poema en estramps (versos sense rima).
- L’autor s’adreça a Déu amb por d’haver pecat en la seva vida amorosa i demanant-li que se l’endugui cap a l’altra vida.
Novel·les de Cavalleries vs. Cavalleresques
La novel·la de cavalleries s'ha acabat convertint en un gènere important de l'Edat Mitjana.
| Aspecte | Novel·les de cavalleries | Novel·les cavalleresques |
|---|---|---|
| Època, autors i obres | XII-XIV: Novel·les artúriques Chrétien de Troyes Blandín de Cornualla | XV: Tirant lo Blanc Curial e Güelfa |
| Personatges | Personatges arquetípics, protagonistes plans i esquemàtics, d’una sola peça. Els herois no tenen mai debilitats ni malalties. Són invencibles, tenen virtuts i capacitats sobrenaturals. | Protagonistes que solen ser psicològicament més complexos. Els herois mostren sentiments i comportaments humans. Són valents i nobles, però tenen virtuts i capacitats humanes. |
| Temps narratiu | Sol ser llunyà i poc concret, imprecís. | Sol ser proper al lector de la novel·la. |
| Escenaris | Solen ser indrets exòtics, llunyans i imaginaris. Ambientació fantasiosa i poètica. | Solen ser llocs geogràficament concrets i localitzables. Ambientació realista. |
| Història | No apareixen personatges ni episodis històrics i, si n'hi ha, són molt idealitzats. | Hi poden aparèixer personatges reals i episodis històrics, com ara batalles. |
| Elements meravellosos | Hi apareixen dracs, fades, mags, encantaments, beuratges... | Esporàdicament. |
| Amor, humor, erotisme | Amor cortès. Idealització de la dama. Sense elements còmics ni eròtics. | Amor cortesà però també burgès. Aparició d’elements còmics i eròtics, sobretot en les trames amoroses. |
| Llengua i estil | Registre elevat, culte. Tots els personatges s'expressen de la mateixa manera. | Diferents registres depenent dels personatges i les situacions. Tracta de buscar el realisme i la naturalitat dels personatges. |
El Renaixement a Catalunya i València
Durant el període del Renaixement es van produir uns canvis fonamentals, com la introducció de la impremta, que va afavorir la circulació ràpida i massiva d'obres i idees.
El Renaixement va tenir el seu centre a Itàlia i des d'allà es va difondre per Europa a través de la presència d'humanistes o d'artistes italians en ciutats estrangeres.
La recuperació dels models clàssics en la Itàlia renaixentista suposava, pel que fa a la poesia, l’adopció de nous models mètrics basats pràcticament en l’endecasíl·lab italià, i una nova manera de fer el discurs amorós.
A Catalunya i València, però, la nova mètrica renaixentista no va causar gaire entusiasme entre els poetes.
Es va introduir l'estructura poètica del sonet, una estrofa culta d’origen italià. Els versos s'organitzen en quatre estrofes: dos quartets (estrofes de 4 versos) i dos tercets (estrofes de 3 versos).
Característiques del Renaixement
- Una major presència de la cultura grega i llatina, que és reivindicada i estudiada i de la qual es volen assimilar i reinterpretar valors com l'ordre, la serenitat, l'harmonia, la bellesa i la raó.
- Una concepció més antropocèntrica del món, és a dir, més centrada en l'ésser humà i menys teocèntrica.
- La consolidació i la dignificació de les llengües romàniques, moltes de les quals fixen en aquesta època la seva gramàtica.
El Barroc Literari Català
El Barroc, al segle XVII, va ser en molts aspectes un moviment antagònic al Renaixement.
Característiques del Barroc
- Una acusada consciència de la mort, de la brevetat de la vida, del caràcter efímer del plaer, de la degeneració humana i, com a conseqüència, una actitud essencialment pessimista i desenganyada.
- Les tensions i contradiccions de la condició humana i l'emfatització dels elements contraris: la vida i la mort, el lirisme i la burla, la bellesa i la lletjor, la veritat i la mentida, la llum i la foscor, etc.
- En literatura, el gust per l'artifici formal i conceptual, el recargolament expressiu, el contrast i l'exageració: l'ús abundant de recursos (paradoxes, hipèrbatons, hipèrboles...) amb l'objectiu d'impressionar i de lluir-se, que sovint compliquen la comprensió dels textos i, de vegades, comporten la barreja de registres (tràgic i còmic, sublim i grotesc) en una mateixa obra.
El Barroc als Territoris de Parla Catalana
Als territoris de parla catalana, l'època barroca va ser un període que es va desenvolupar sota la influència castellana. Els grans autors (igual que al Renaixement) alternaven l'ús del català i el castellà.