L'Humanisme: Renaixement i Literatura a Itàlia i Catalunya
L'Humanisme: Aires de Canvi
Als segles XIII i XIV acaba l'Edat Mitjana i comença l'Edat Moderna, és a dir, l'Humanisme, un corrent ideològic que impregnà una nova etapa històrica: el Renaixement. Poc a poc es va imposant la raó humana a l'hora d'entendre el món per damunt d'aquella raó divina que ho explicava tot. Va col·locar l'ésser humà, posseïdor de la capacitat de raonar, com a eix de totes les coses. Es confia en el potencial de la ment humana per donar respostes racionals a les qüestions fonamentals de la vida, però no es nega l'existència de Déu.
Itàlia Humanista
Itàlia és fonamental per poder copsar la intensitat de l'Humanisme i la força que adquirí en la seva expansió posterior a tot Europa. Va néixer la burgesia; aquesta classe imposà els seus gustos, les seves inquietuds i el seu racionalisme. Es donen les ciutats estat. Les dues principals van ser Florència i Roma.
Trecento
Aquest canvi de mentalitat, impulsat per una classe burgesa cada cop més poderosa, cristal·litzà a Itàlia (s. XIV) i originà el corrent humanista. Els intel·lectuals estudien i escriuen amb la funció principal de crear bellesa. La literatura guanya valors i es considera una realitat artística. La invenció de la impremta va ser un gran impuls.
Dolce Stil Nuovo
Dolce Stil Nuovo (Dante): Es valora molt la dona, que està al mateix nivell que l'home quant a amor. Donna angelicata interpreta la bellesa de l'estimada com a símbol d'elevació espiritual. Destaca Francesc Petrarca.
Autors
Dante Alighieri (1265-1321)
Un dels més grans literats italians. Obra poètica, obra doctrinal i Divina Comèdia, on Dante vol demostrar que per assolir la felicitat cal fer un llarg camí.
Francesco Petrarca (1304-1374)
Es va enamorar d'una noia, Laura, només de veure-la a l'església. Aquesta noia va ser la font de la seva inspiració. Ell troba un plaer en aquest desig, la malenconia. Va escriure totes les seves obres en llatí.
Giovanni Boccaccio (1313-1375)
Autodidacta. Va escriure obres en italià i en llatí, sense finalitat ideològica. Gràcies a ell la prosa italiana va adquirir un alt nivell artístic. La seva gran obra en italià és el Decameró, un recull de cent contes de temàtica amorosa que va tenir influència en totes les literatures.
L'Humanisme a la Corona d'Aragó
Va ser un procés lent que començà aviat i a finals de segle XIV ja hi havia humanisme a la Corona. Va arribar tan aviat perquè la Corona d'Aragó tenia contactes polítics amb Itàlia i amb la cort d'Avinyó. Durant el regnat de Pere el Cerimoniós començaren a fer-se traduccions importants de textos clàssics i el rei mateix cedí la seva biblioteca personal al monestir de Poblet.
La Cancelleria Reial
Pere el Cerimoniós porta molts llibres en llatí de Grècia i Roma, humanistes. Era la gran secretaria del palau reial, on treballaven escrivans, secretaris, notaris... Tots els funcionaris dominaven entre tres i quatre llengües orals i escrites (català, aragonès, llatí). Aviat començaren a redactar els seus escrits imitant l'elegància d'una prosa que els fascinava (la italiana). Aviat es va imposar un model de llengua per tot el territori de parla catalana, amb un estil depurat. Va ser el millor model lingüístic de la literatura catalana. Va substituir el model lul·lià de Llull.
Cort Papal d'Avinyó
L'altre canal important d'introducció de l'Humanisme a la Corona d'Aragó fou la cort papal d'Avinyó, amb la qual els reis d'Aragó mantenien un estret contacte.
Petrarca, Dante i Boccaccio
Petrarca va viure molts anys a Avinyó; va exercir una forta influència en els primers humanistes catalans. A través de Petrarca, l'humanisme català també entrà en contacte amb Dante, de qui Petrarca havia rebut l'ànsia d'aconseguir la glòria. Per mitjà de Petrarca també va ser conegut Boccaccio, home de prosa vigorosa, que va adquirir un paper decisiu a l'hora de servir de model a Bernat Metge.