Humanisme, Renaixement i Reforma Religiosa: Segles XIV-XVI

Humanisme i Renaixement

L'Humanisme: Al S.XIV a Itàlia es va iniciar una nova mentalitat que posà l'home com a centre del món. Durant el S.XV es va escampar per Europa. Al S.XVI ja podem parlar de Renaixement.

Característiques de l'Humanisme:

• Exalça l'ésser humà proveint-li raó i llibertat.
• S'inspira en la cultura grecollatina.
• S'interessa per la ciència i pel progrés tècnic donant lloc a un nou esperit científic.
• Utilitza llengües vernacles (francès, castellà, italià...).

Erasme de Rotterdam (humanista més destacat). Al 1450 la invenció de la impremta facilità la difusió de les idees humanistes. Les acadèmies centraren l'estudi en la llengua, literatura i filosofia. Mecenatge: erudits. Les universitats també tingueren un paper important en la formació i transmissió de nous coneixements. Gutenberg va revolucionar la difusió dels llibres.

Reforma Religiosa

Al final de l'edat mitjana hi havia un cert malestar pel rumb que havia pres l'Església.

Motius:

• Luxe exagerat de l'alta jerarquia eclesiàstica.
• Escassa cultura.
• Compravenda de càrrecs per tal d'obtenir beneficis.
• La venda de butlles i indulgències.

Alguns humanistes criticaven la generalització d'aquestes pràctiques i defensaven una religiositat més íntima i la lectura de la Bíblia. L'any 1515 es produí l'enfrontament que va portar a la divisió de l'Església quan el Papa Lleó X volia posar a la venda noves indulgències per sufragar la construcció de la Basílica de Sant Pere del Vaticà. Va ser Martí Luter qui va iniciar les crítiques sobre la situació de l'Església (1517 amb la publicació de les 95 tesis). Luter proposava una nova espiritualitat religiosa. Aquest va rebre el suport dels prínceps i dels nobles alemanys.

La reforma luterana té 3 principis bàsics:

• La salvació per la fe.
• El sacerdoci universal.
• L'autoritat de la Bíblia.

El luteranisme es va difondre ràpidament per Alemanya, Suècia, Dinamarca, Noruega, Països Baixos, Anglaterra i Suïssa. Contemporàniament al luteranisme, es van crear noves doctrines reformistes:

• El Calvinisme el propagà per Suïssa Joan Calví. Tenia un caràcter més radical i defensava que només algunes persones estan predestinades a assolir la salvació mentre que totes les altres seran condemnades segons la doctrina de la predestinació. Segons el calvinisme, la feina forma part de la virtut moral i l'èxit en els negocis s'associa a la gràcia divina.
• L'Anglicanisme el creà a Anglaterra el monarca Enric VIII. Per mitjà de l'Acta de Supremacia, el monarca es va separar de Roma i es va autoproclamar cap suprem de l'Església d'Anglaterra. La jerarquia eclesiàstica va restar sotmesa a l'Estat però si van mantenir molts dels dogmes catòlics i s'hi va conservar el culte solemne.

El Quattrocento

El Renaixement va sorgir a Itàlia i va tenir la primera etapa d'esplendor durant el segle XV: és l'anomenat Quattrocento, que es va iniciar a Florència impulsat per la família Mèdici.

• En l'arquitectura, es va intentar dominar els elements simples, proporcionats i ordenats per a un espai racional. Aquests s'inspiraven en els models grecoromans (Filippo i Battista).
• En l'escultura, cos humà seguint els models clàssics (Donatello i Ghiberti).
• En la pintura grans innovacions; l'ús racional de la perspectiva i l'aprofundiment en la psicologia dels personatges (Masaccio, Piero i Botticelli).

El Cinquecento

Al s.XVI la capital de l'art es va traslladar de Florència a Roma i es va iniciar un període de maduració del Renaixement; el Cinquecento, en què els mecenes eren ara els Papas.

• En l'arquitectura els papes van exercir un gran mecenatge sobre les arts (Miquel Àngel).
• En l'escultura (Miquel Àngel també) expressió de sentiments.
• En la pintura Leonardo Da Vinci tècnica de l'esfumato, Rafael destaca pel domini de la tècnica, pels retrats i per l'elegància i harmonia de les composicions. Miquel Àngel va decorar la Capella Sixtina, concepció volumètrica de la pintura. Al segle XVI va destacar l'escola de Venècia (Giorgione, Tintoretto i Ticià).

La Monarquia Autoritària (1479-1516)

1469 es van unir en matrimoni el príncep Ferran, rei de la Corona d'Aragó, i la princesa Isabel, germana d'Enric IV rei de Castella. La unió del territori castellà i aragonès no en va comportar la fusió en un únic regne, sinó només la unió dinàstica (cada regne va mantenir les seves fronteres, moneda, sistema fiscal, lleis, institucions i llengües). L'únic que van unir les forces per dur a terme empreses militars. A més, en les seves relacions amb altres estats, els Reis Catòlics sempre van actuar conjuntament.

Els Reis Catòlics pretenien unir tots els territoris peninsulars sota la seva corona, per això van dur a terme una política d'expansió territorial:

• 1492 van conquerir el regne nassarita de Granada, últim reducte musulmà a la península.
• El regne de Navarra al 1515 va quedar incorporat a Castella conservant...
• Els reis van desenvolupar una política d'enllaços matrimonials amb Portugal. Aquests enllaços van donar fruit anys més tard, en què Felip II va heretar el regne de Portugal i l'incorporà a la corona.

Els Reis Catòlics també van orientar la política internacional en dues direccions; la primera en l'àmbit mediterrani en la qual al 1505 es va conquerir el regne de Nàpols que abraçava tot el sud d'Itàlia. També es van ocupar diverses places del nord d'Àfrica (Melilla, Orà i Bugia). La segona direcció era cap a l'Atlàntic i va establir les bases del futur imperi castellà. Consolidació de la seva sobirania sobre les Illes Canàries (1496).