L'Humanitas a Roma i l'Humanisme Renaixentista

L'Humanitas a l'Antiga Roma

El llegat de la civilització hel·lenística

El paper històric de Roma va consistir a arrelar la civilització hel·lenística al món mediterrani. Aquesta assimilació original es coneix com a humanitas, un saber bàsic concentrat en unes disciplines que posteriorment s'anomenaran arts liberals. Aquestes arts, pròpies dels homes lliures (en oposició a les arts servils, pròpies de servents o esclaus), eren set, estructurades en dos grups:

• Trivium: Significa "tres vies" i integrava la paraula, el parlar i el discurs.
• Quadrivium: Significa "quatre vies" i incloïa l'aritmètica, la geometria, la música i l'astronomia.

Etapes de l'educació

Per dur a terme aquesta humanitas, l'educació s'estructurava en tres etapes: l'escola elemental, l'ensenyament de les arts i l'educació superior. Cap als set anys, el nen s'iniciava a l'schola primària sota la direcció del ludus magister, encarregat d'iniciar-lo en l'escriptura, la lectura i l'aritmètica. Als dotze anys, accedia a l'escola del grammaticus, que tenia com a finalitat l'estudi teòric i pràctic de la llengua mitjançant textos clàssics de poetes i historiadors. En l'última etapa formativa, la superior, el jove s'endinsava en l'oratòria, el contingut de la qual s'omplia amb història i filosofia.

L'aportació de Marc Fabi Quintilià

Una aportació molt remarcable és la de Marc Fabi Quintilià, important advocat romà, preceptor i estudiós de la retòrica. El seu interès per definir l'educació del perfecte orador el va portar a preocupar-se per l'educació en general. Algunes de les seves formulacions bàsiques sobre l'educació infantil, que ja trobem al segle I, són:

• L'educació ha de començar tan aviat com sigui possible.
• Els mètodes d'ensenyament dels infants petits han de ser intuïtius i individualitzats: cal observar l'infant i oferir-li el que li resulti més adequat.
• El joc infantil és l'activitat principal. Un exemple és el material didàctic que va crear Quintilià per ensenyar a llegir i escriure.
• Confiar en les capacitats dels infants, com la memòria, la imitació i la reflexió.
• No s'han d'utilitzar els càstigs.

L'Humanisme Renaixentista

El retorn a la tradició clàssica

La filosofia medieval entenia la naturalesa com a quelcom privat de valor intrínsec, que necessitava la intervenció contínua de Déu. La persona era vista com algú marcat pel pecat original, incapaç d'aconseguir la felicitat i la veritat per si mateixa. Aquesta concepció va trencar el vincle amb la tradició clàssica, present en les arts liberals, que eren la «ciència que s'ensenyava a l'escola», juntament amb la filosofia i la teologia. Roger Bacon i Guillem d'Occam van rebutjar la idea que la correcta interpretació del món havia de deduir-se dels savis antics i van proposar basar-se en l'observació de la natura i l'experimentació.

L'home culte

L'Humanisme és un estil de vida on l'humanista és l'home culte, coneixedor del llatí i del grec, de la filosofia de Plató i Aristòtil, i interessat per la ciència, la poesia i l'art. Sovint, ell mateix és poeta, científic i artista.

Educadors humanistes destacats

Entre els principals educadors humanistes, cal destacar Vittorio da Feltre, que concebia l'educació com una profunda alegria de l'esperit, unint-la a una sòlida formació religiosa. El lema de la seva escola era que no existia per turmentar ningú, sinó per instruir. La seva pedagogia buscava l'equilibri entre el cultiu del cos i de l'esperit, dedicant temps als exercicis físics i a la lectura d'autors clàssics i cristians. En la mateixa línia, Lluís Vives va posar l'experiència com a base de l'educació i va escriure De anima et vita, considerat el primer tractat de psicologia empírica.