Hume: percepcions, idees i el problema de la causalitat

HUME: percepcions, idees i causalitat

HUME: Per a Hume, tots els nostres continguts mentals són percepcions, les quals provenen de l'experiència.

N'hi ha de dos tipus:

• Impressions: són les sensacions immmediates de l'experiència: imatges, passions i emocions.
• Idees: són còpies difuses de les impressions. Totes les idees simples provenen de les seves corresponents impressions simples.

Aquest principi esdevindrà el criteri de validesa que haurà de complir tota idea amb pretensió de coneixement. Per tant, el coneixement remet només a les impressions: si no som capaços de mostrar de quina impressió deriva certa idea, hem de concloure que no es tracta d'una autèntica idea.

Idees complexes

Idees complexes: Les idees complexes són aquelles que es combinen entre si i formen composicions d'idees.

Judicis

Judicis: Els nostres continguts mentals es redueixen a impressions o idees, amb els quals construïm judicis. Hi ha dos tipus principals:

• Relacions d'idees: no descriuen com és el món perquè no sorgeixen de l'experiència, sinó del raonament.
• Qüestions de fet: són afirmacions en què s'estableixen relacions entre fets que hem de comprovar mitjançant l'observació i l'experiència. Només les qüestions de fet constitueixen coneixement empíric.

El problema de la causalitat

El problema de la causalitat: Tots els raonaments sobre les qüestions de fet semblen basar-se en la relació causa-efecte. Per a tota idea s'ha de comprovar de quina impressió és còpia; en el cas de no trobar l'original, aquesta s'hauria de rebutjar per il·legítima.

La causa i l'efecte no estan units per una connexió necessària i ho sabem gràcies a l'experiència: el que és cert és que un fet passa rere un altre, però no hi ha cap connexió necessària observable. Hume conclou que aquella idea de connexió necessària és fruit de la nostra imaginació.

Després d'observar nombroses vegades com un fet va seguit d'un altre, considerar que sempre succeirà així es converteix en un costum; i un costum només pot proporcionar creences, no pas coneixement universal i necessari.

Implicacions per a la ciència

Això provoca un qüestionament en la ciència, ja que la majoria de les explicacions es basen en la causalitat. Si la causalitat és un costum, tota disciplina que es basi en ella correria el risc de no passar de ser una mera creença.