La II República Espanyola (1931-1939): Resum i Catalunya Autònoma

II República Espanyola (1931-1939)

La Segona República Espanyola va ser el règim polític que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 i l'1 d'abril de 1939.

Períodes Polítics

• 1931-1936: Període Republicà (marcat per diferents governs i biennis)
• 1936-1939: Guerra Civil Espanyola (enfrontament entre el bàndol republicà i el bàndol sublevat)

Els principals períodes de govern durant la República van ser:

• Bienni Reformista (1931-1933)
• Bienni Conservador (1934-1935)
• Front Popular (1936) i inici de la Guerra Civil (1936-1939)

Problemes Interns

La República va haver d'afrontar diversos problemes des del seu inici:

• Poca tradició democràtica a Espanya
• Fort conflicte social i tensions de classe
• Lentitud en la implementació de les reformes promeses
• Oposició constant dels sectors conservadors i monàrquics

Proclamació de la República i Govern Provisional (1931)

El 12 d'abril de 1931 es van celebrar eleccions municipals, on van guanyar les candidatures republicanes a les principals ciutats. Aquest resultat va portar a l'abdicació del rei Alfons XIII i a la proclamació de la II República Espanyola el 14 d'abril de 1931.

El govern provisional, fruit del Pacte de Sant Sebastià, va ser presidit per Niceto Alcalá Zamora.

Mesures del Govern Provisional

• Convocatòria d'eleccions a Corts Constituents (28 de juny de 1931)
• Amnistia per als presos polítics
• Restauració dels partits polítics i sindicats
• Inici de reformes en l'exèrcit i per als pagesos (qüestió agrària)
• Mesures per afrontar la crisi econòmica i la devaluació de la pesseta

Un dels primers reptes va ser la proclamació de la República Catalana per part de Francesc Macià el 14 d'abril.

El govern provisional espanyol i Alcalá Zamora van negociar amb Macià, acordant la creació de la Generalitat de Catalunya provisional.

L'Estatut de Núria i la Constitució de 1931

L'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia, conegut com a Estatut de Núria, proposava Catalunya com un estat autònom dins la República Espanyola, amb competències pròpies per a la Generalitat, reconeixement de la llengua catalana i la possibilitat de federar-se amb altres territoris de parla catalana.

Les eleccions a Corts Constituents del 28 de juny de 1931 van donar la victòria a les esquerres. La Constitució de 1931 va reconèixer la possibilitat de cedir sobirania a les "regions històriques" (via estatuts d'autonomia) i va establir el sufragi universal, incloent-hi el vot femení.

El procés d'aprovació de l'Estatut de Catalunya a Madrid va ser complex. L'avantprojecte es va presentar el 18 de maig de 1931, però la seva discussió es va ajornar fins a l'aprovació de la Constitució (9 de desembre de 1931). Les posicions eren diverses: Manuel Azaña i el govern el van aprovar, però moderant-lo; els diputats catalans defensaven l'acceptació íntegra; i les dretes s'oposaven a l'autonomia.

El cop d'estat del general Sanjurjo l'agost de 1932 va accelerar la tramitació de l'Estatut, ja que es va considerar que l'autonomia podia ser una via per pacificar Catalunya. Finalment, l'Estatut va ser aprovat el 9 de setembre de 1932, tot i que amb retallades respecte al text original de Núria.

Partits Polítics durant la II República

Partits a Catalunya

• Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): Liderada per Francesc Macià i posteriorment per Lluís Companys. Va ser el partit majoritari a Catalunya.
• Lliga Regionalista (posteriorment Lliga Catalana): Partit conservador i catalanista, liderat per Francesc Cambó. Era el principal partit de l'oposició a ERC.
• Partits Marxistes:
  • POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista): Fundat el 1935, d'orientació trotskista, amb líders com Andreu Nin.
  • PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya): Fundat el 1936, d'orientació estalinista.

Partits Republicans Espanyols

• Dretes:
  • Partit Republicà Radical: Liderat per Alejandro Lerroux.
  • CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas): Coalició de partits conservadors, liderada per José María Gil Robles.
• Esquerres:
  • Acción Republicana (posteriorment Izquierda Republicana, 1934): Liderada per Manuel Azaña.
• Socialistes:
  • PSOE (Partido Socialista Obrero Español).
• Anarquistes:
  • CNT (Confederación Nacional del Trabajo) i FAI (Federación Anarquista Ibérica).

Oposició Monàrquica i Tradicionalista

• Monàrquics:
  • Renovación Española: Liderada per José Calvo Sotelo.
• Tradicionalistes:
  • Comunión Tradicionalista (Carlins).

Partits Feixistes

• JONS (Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista): Fundades per Onésimo Redondo.
• Falange Española: Fundada per José Antonio Primo de Rivera. (Posteriorment es van fusionar creant Falange Española de las JONS).

Catalunya Autònoma: Etapes de la Generalitat

Etapa Provisional (1931-1932)

Durant aquesta etapa, la Generalitat provisional va assumir les tasques de les quatre diputacions provincials catalanes i va elaborar l'avantprojecte d'Estatut de Núria.

Etapa Definitiva (1932-1934)

Després de l'aprovació de l'Estatut, es van celebrar eleccions al Parlament de Catalunya el 20 de novembre de 1932, on va guanyar ERC. Francesc Macià va ser elegit President de la Generalitat i Lluís Companys President del Parlament. Durant aquest període, la Generalitat va impulsar nombroses reformes:

Reformes Clau

• Llei de Contractes de Conreu
• Llei de Bases (educació)
• Institució contra l'atur forçós
• Creació d'escoles de primària, secundària i Formació Professional
• Formació de mestres
• Autonomia de la Universitat de Barcelona (UB)
• Creació de biblioteques públiques
• Normalització de la llengua catalana (incloent l'adopció del Diccionari Pompeu Fabra el 1932)
• Divisió territorial en comarques

Etapa Suspesa (1934-1936)

Les eleccions generals espanyoles de 1933 van donar la victòria a les forces de dreta (Bienni Conservador). Aquest període va estar marcat per la tensió i la repressió. Els Fets d'Octubre de 1934, amb la proclamació de l'Estat Català dins la República Federal Espanyola per part de Lluís Companys, van portar a la suspensió de l'autonomia de Catalunya i a l'empresonament del govern de la Generalitat.

Context electoral espanyol:

• Eleccions de 1933: Dretes unides vs. Esquerres separades. Anarquistes (CNT/FAI) amb posició complexa, sovint cridant a l'abstenció.
• Eleccions de 1936: Dretes unides vs. Esquerres (Front Popular) separades, però amb pactes electorals (guanyen les esquerres). Anarquistes (CNT/FAI) amb posició complexa, alguns voten o no impedeixen el vot per alliberar presos.

Etapa Restablerta (1936-1939)

Després de la victòria del Front Popular a les eleccions de febrer de 1936, l'autonomia de Catalunya va ser restablerta i els membres del govern de la Generalitat van ser alliberats. Aquesta etapa va estar marcada per l'esclat de la Guerra Civil Espanyola (juliol de 1936) i va finalitzar amb l'abolició de l'autonomia per part del règim franquista el 1939.