La II República: evolució política fins al cop d'estat de 1936

La II República

En aquesta composició tractarem el període històric de l'evolució política de la II República fins al cop d'estat de juliol de 1936.

El 12 d'abril de 1931, les eleccions municipals convocades pel almirall Aznar van donar el triomf a la coalició de socialistes i republicans a les ciutats, i el 14 d'abril ja es va començar a proclamar la II República en moltes d'aquestes ciutats. El Pacte de Sant Sebastià va crear el comitè que va assumir el govern provisional de la II República, amb Niceto Alcalá-Zamora com a president i Miguel Maura com a ministre de Governació, ambdós pertanyents al Partit Dreta Liberal Republicana. Altres partits amb poder van ser: el Partit Republicà Radical, amb Alejandro Lerroux com a ministre d'Estat; el Partit Republicà Radical Socialista, amb Álvaro de Albornoz com a ministre de Foment; i Acció Republicana.

Aquest govern va començar a promulgar decrets, però Francesc Macià (Esquerra Republicana de Catalunya) va proclamar l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola. Això va suposar un problema, perquè encara no s'havia proclamat la constitució, i es va solucionar enviant tres primers ministres a negociar amb Esquerra Republicana de Catalunya, que va retirar la proclamació de la República Federal a canvi de la creació d'un organisme preautonòmic per a Catalunya (la Generalitat), i també se'ls va permetre començar a organitzar el seu Estat d'autonomia.

A nivell polític, a Europa predominaven els totalitarismes (nazisme, feixisme, comunisme soviètic), i a nivell econòmic la gran crisi del crac del 29 es va desenvolupar en una crisi mundial. Tot això va perjudicar molt la II República, creant una gran conflictivitat.

Les forces socials i polítiques de la República es poden classificar en quatre grans grups politicoideològics:

• Autoritaris: partits feixistes que rebutjaven la República i lluitaven contra ella (FE-JONS).
• De dretes: defensaven sobretot els valors cristians i catòlics (CEDA).
• Republicans: defensaven la República i podien ser de dretes (Dreta Liberal Republicana, amb Miguel Maura i Alcalá-Zamora), de centredreta (Partit Republicà Radical, amb Lerroux) o d'esquerres (Partit Republicà Radical Socialista, amb Marcelino Domingo).
• D'esquerres: defensaven els interessos dels treballadors, i podien ser socialistes (PSOE i UGT), comunistes (Partit Comunista d'Espanya) o anarquistes (CNT i FAI).

L'existència de totes aquestes forces polítiques va contribuir a la conflictivitat.

El Bienni reformista (1931-1933)

Durant el Bienni «reformista» (1931-1933), la primera tasca del govern provisional va ser convocar unes eleccions a Corts Constituents, que es van celebrar el 28 de juny de 1931. Els resultats van consolidar el govern provisional, ja que aquests van guanyar les eleccions.

DOC. 1

Al desembre de 1931 es va promulgar la Constitució de 1931, que era una constitució clarament laica, d'esquerres i socialitzant, ja que estaven al poder els socialistes i els republicans. A la constitució es recollia que Espanya era un Estat integral però amb dret a l'autonomia per a regions i municipis, ja que volien contentar el nacionalisme mantenint aquesta integritat. La constitució, a més de recollir els drets liberals, recollia drets de tipus social (dret a l'educació), i malgrat respectar la propietat privada, recollia el dret de l'Estat a expropiar qualsevol propietat o bé quan fos d'interès públic.

Es va establir una única cambra (el Parlament més el Cap d'Estat, encarregat de triar el cap de govern entre els partits més votats). Els enemics de la República van titllar-la de ser una constitució imposada.

DOC. 2

Durant el govern d'Azaña hi va haver bastants reformes, entre les quals destaquen:

• Reforma religiosa: davant l'oposició bel·ligerant de l'Església Catòlica i del Vaticà, va tornar a la llum l'anticlericalisme i amb ell diversos decrets que acompanyen que Espanya és laica (suspensió de pagaments a l'Església, possibilitat de divorci, prohibició o limitació de l'Església en l'educació...).
• Reforma de l'exèrcit: Azaña buscava un exèrcit més eficaç, més modern, amb menys oficials i que no intervingués en la política. Per això va crear la Llei Azaña, que comptava amb mesures com un decret pel qual els oficials havien de jurar fidelitat a la República, la supressió de la Llei de jurisdiccions de 1906 i el decret de retirades voluntàries, mitjançant el qual Azaña donava un sou íntegre als oficials que volien retirar-se, amb la finalitat de allunyar aquests oficials de la vida pública. Es va crear un cos armat per defensar la República, la Guàrdia d'Assalt, que era un cos molt ben seleccionat i molt ben preparat.
• Reforma agrària: conjunt de reformes laborals impulsades pel govern provisional, creades per Largo Caballero (ministre de Treball) i Fernando de los Ríos (ministre de Justícia). Són el decret de termes municipals, que obligava els propietaris a contractar jornalers del seu propi municipi; el decret de treball forçós, que obligava els propietaris a treballar les seves terres (aprovat després del cop de Sanjurjo); i l'aplicació de la jornada de 8 hores. La reforma agrària, amb la Llei de Bases, va permetre expropiar una sèrie de terres mitjançant indemnització, i també va establir una sèrie de mecanismes per facilitar l'obtenció de terres.
• Reforma educativa: es va dur a terme perquè per als governants republicans era important educar una població majoritàriament analfabeta i informar-la perquè pogués participar en la política. No només va consistir en l'educació d'adults i més places escolars, sinó també a enviar per tot Espanya premsa, biblioteques ambulants, el cinema... a través de les anomenades Missions Pedagògiques (agrupació teatral La Barraca).