La Il·lustració: Idees, Pensadors i el Despotisme Il·lustrat
La Il·lustració
La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual del segle XVIII que posà en qüestió els principis de l'Antic Règim. Els precedents d'aquest moviment van ser dos pensadors anglesos: John Locke i Isaac Newton.
La Il·lustració defensava la fe absoluta en la raó (intel·ligència humana) com a únic mitjà per a entendre el món. Els il·lustrats creien que la humanitat podia assolir el coneixement, que era la base de la felicitat, i es mostraven partidaris de l'educació i del progrés. Van defensar la tolerància com la base de les relacions humanes i van proposar la necessitat d'establir uns codis morals dictats per la raó.
Filòsofs del Segle de les Llums
Van defensar els principis de llibertat i d'igualtat, així com la mobilitat social i el mèrit segons la vàlua i la intel·ligència de les persones.
Pensament econòmic
En oposició al mercantilisme —teoria que defenia l'acumulació de metalls—, s'hi va imposar la fisiocràcia. Els fisiòcrates afirmaven que l'agricultura era la base per a la riquesa i defensaven:
- La propietat privada.
- La llibertat de comerç i indústria.
El pensament polític
La Il·lustració va configurar el liberalisme:
- Montesquieu: va defensar la divisió de poders.
- Rousseau: va definir el contracte social com a resultat d'un pacte entre tots els ciutadans i va plantejar el principi de sobirania nacional: el vot.
- Voltaire: defensava la necessitat d'un Parlament que limités el poder del rei i d'un sistema fiscal.
Despotisme Il·lustrat
Moviment polític que va intentar conciliar la monarquia absoluta amb les idees dels il·lustrats, donant lloc a una sèrie de reformes polítiques. En aquest sistema, el rei estava condicionat pel parlament, que elegia el primer ministre d'entre els seus membres. Els poders executiu i legislatiu estaven separats, i la justícia era independent. Les condicions d'aquesta via reformista van obrir la porta a l'època de les grans revolucions liberals del segle XIX.
Programa reformista de Carles III
- Imposar l'autoritat reial sobre l'Església.
- Crear noves escoles dedicades a l'ensenyament primari.
- Decretar com a honestes totes les professions.
- Impulsar i protegir les Societats Econòmiques d'Amics del País que fomentaven l'agricultura, la indústria i el comerç.
- Liberalitzar els preus del blat.
- Decretar la llibertat de comerç.