La Il·lustració i la Revolució Industrial: Idees, Pensadors i Impacte
L'Evolució de l'Estat i el Moviment Antropocèntric
L'evolució de l'Estat passa per la prosperitat en l'economia i la indústria.
A Espanya, les "Sociedades de Amigos del País" eren agrupacions d'il·lustrats del segle XVIII on es debatia com afavorir la prosperitat del país.
El Moviment Antropocèntric: L'Home com a Centre
El moviment antropocèntric posa l'home com a centre. Planteja el concepte de felicitat com a objectiu del monarca en la seva manera de regnar. Fins aleshores, es considerava que la vida terrenal era un sofriment per força.
Grans Pensadors Il·lustrats i les Seves Idees
John Locke (Segle XVII)
Critica l'absolutisme, tot i que no troba una alternativa clara al sistema. Defensa el dret de la població a rebel·lar-se si els governants de l'Estat no compleixen el seu deure. Proclama la llibertat i la igualtat de les persones, en contra dels cànons feudals. Proposa un pacte social entre govern i població, però sense especificar el tipus de societat a pactar.
Montesquieu
És el primer a parlar de la separació de poders i a defensar que el govern ha de vetllar per la felicitat dels seus ciutadans. És l'antecedent del liberalisme polític.
Voltaire
El divulgador més important de les idees liberals il·lustrades. Escriptor literari de gran fama, conegut per les dures crítiques que filtraven les seves idees.
Jean-Jacques Rousseau
Creu que la societat corromp l'individu, perquè l'home és bo per naturalesa (el mite del bon salvatge: idealització teoritzada de la naturalesa humana). Canalitza el seu pensament a través de la novel·la ideològica L'Émile.
Diderot i d'Alembert: L'Encyclopédie
Van dirigir l'edició de L'Encyclopédie francesa, la primera enciclopèdia de creació moderna. És un compendi del coneixement del món en el moment de la seva creació. Les definicions són fetes per especialistes. Va generar polèmica per les definicions de tipus polític, que transpiraven les idees il·lustrades. Conseqüència: el primer volum es va editar a França; els restants, a Suïssa. Va ser divulgada arreu d'Europa i admetia subscripció.
Conceptes Polítics Cabdals del Moviment Il·lustrat
La Sobirania Nacional
La sobirania nacional és la base del liberalisme polític. Fins aleshores, el sobirà era el rei. Els il·lustrats pensen que és el poble qui ha de tenir el poder. Qui millor que el poble decidirà sobre la seva felicitat? Per això, van ser perseguits per la monarquia absoluta.
El Sufragi: La Voluntat del Poble
El sufragi permet conèixer la voluntat del poble a través de votacions (al govern legislatiu o en forma de referèndum).
Límits del Sufragi
- Majoria d'edat.
- Restriccions de gènere: durant els segles XVIII i XIX es va negar el dret a vot de la dona, donant lloc a les primeres manifestacions feministes.
Tipus de Sufragi al Llarg de la Història
Sufragi Censatari
Posa límits segons el cens. Només podien votar els homes majors d'edat que complien una renda mínima i tenien formació. El resultat era que només votaven els rics. Les lluites del segle XIX van buscar amplificar el nombre de població amb dret a vot.
Sufragi Universal Masculí
Permetia votar a tots els homes majors de 18 anys.
Sufragi Universal Femení
Es va aconseguir per primera vegada a Nova Zelanda l'any 1870 per una ambigüitat a la seva Constitució. Després, als EUA (1890), Suïssa (1971) i Espanya (1931).
La Revolució Industrial (Finals S. XVIII - S. XIX)
La Revolució Industrial va tenir lloc aproximadament entre 1780 i 1870.
On va començar?
A Anglaterra.
Per què a Anglaterra? Factors Clau
Va ser impulsada per la revolució agrícola i una explosió demogràfica. La població es va triplicar en un segle gràcies a l'augment de la natalitat i la baixada de la mortalitat. Van millorar les dietes (en part gràcies als transports i la varietat de les dietes), es va desenvolupar la indústria farmacèutica i va millorar la higiene.
Altres Factors de la Industrialització
Estabilitat Política i Democràcia Corporativa
La monarquia absolutista va ser enderrocada, i es va instaurar la monarquia parlamentària. El poder executiu va quedar en mans d'un Parlament, creant així una democràcia corporativa, basada en la representació de grups.
Potència Marítima i Expansió Mercantil
Anglaterra era una potència marítima amb una flota cabdal, que va facilitar l'expansió mercantil.
Liberalització dels Camps
La liberalització dels camps va tenir com a conseqüències la migració a les ciutats i l'especialització laboral.
Política Lliurecanvista
Una política que admetia transaccions econòmiques més enllà de les fronteres, sense dificultar la importació amb aranzels.
Iniciativa Empresarial Privada
El foment de la iniciativa empresarial privada va ser crucial.