L'Impacte de l'Heterogeneïtat Social en la Mida de l'Estat

Economia2,66 KB

Com l'heterogeneïtat de preferències afecta la mida de l'estat

La teoria d'Alesina

  • En general, els països heterogenis tenen sectors públics més grans o més petits?
  • En països homogenis, els costos de la decisió col·lectiva són molt baixos; tant els costos externs com els de decisió són reduïts.
  • En un país heterogeni, els costos externs esperats de la decisió col·lectiva són molt alts i la corba de costos és molt superior.
  • En una societat homogènia, la intervenció pública té sentit per a moltes regles, ja que és més barata que la inacció.
  • En una societat heterogènia, fins i tot amb la regla òptima (k') que minimitza els costos d'intervenció, aquests continuen sent superiors als de no intervenir.
    • No hi haurà cap regla de decisió que faciliti la intervenció pública.
    • Es preferirà no intervenir públicament i assumir els costos de la inacció en lloc d'intervenir i patir els alts costos de la decisió col·lectiva.
  • Conclusió: el sector públic és més gran en societats homogènies que en les heterogènies.

Consideracions addicionals

  • Cal controlar altres variables com la renda o la població en les anàlisis economètriques.
  • Segons Alesina, les diferències ètniques causen heterogeneïtat i, com més grans són, menor és el creixement.
  • Visió politològica: no només influeix la diferència ètnica, sinó també la desigualtat de renda entre els diferents grups ètnics.

La teoria de Hirschman: Exit, Voice, and Loyalty (1970)

  • Plantejament: imaginem dos municipis amb competències sobre els mateixos béns públics (seguretat, recollida d'escombraries, etc.).
  • Si a un ciutadà li apliquen polítiques que no li agraden i la majoria li imposa costos externs, quines opcions té?
  • Una opció és marxar (exit): traslladar la seva base fiscal a l'altre municipi.
    • Aquesta sortida pot fer que els gestors públics siguin més sensibles a les seves preferències, per por que més gent marxi darrere seu.
    • La possibilitat de marxar posa un sostre als costos externs que la majoria pot imposar: el ciutadà aguanta fins a un cert punt, però se n'anirà si se supera.
      • El límit ve marcat pel cost de la sortida (el que costa canviar de municipi).
      • Si els costos externs que pateix són més alts que els costos de sortida, marxarà.

Descarregar

PDF Word HTML