Com l'heterogeneïtat de preferències afecta la mida de l'estat
La teoria d'Alesina
En general, els països heterogenis tenen sectors públics més grans o més petits?
En països homogenis, els costos de la decisió col·lectiva són molt baixos; tant els costos externs com els de decisió són reduïts.
En un país heterogeni, els costos externs esperats de la decisió col·lectiva són molt alts i la corba de costos és molt superior.
En una societat homogènia, la intervenció pública té sentit per a moltes regles, ja que és més barata que la inacció.
En una societat heterogènia, fins i tot amb la regla òptima (k') que minimitza els costos d'intervenció, aquests continuen sent superiors als de no intervenir.
No hi haurà cap regla de decisió que faciliti la intervenció pública.
Es preferirà no intervenir públicament i assumir els costos de la inacció en lloc d'intervenir i patir els alts costos de la decisió col·lectiva.
Conclusió: el sector públic és més gran en societats homogènies que en les heterogènies.
Consideracions addicionals
Cal controlar altres variables com la renda o la població en les anàlisis economètriques.
Segons Alesina, les diferències ètniques causen heterogeneïtat i, com més grans són, menor és el creixement.
Visió politològica: no només influeix la diferència ètnica, sinó també la desigualtat de renda entre els diferents grups ètnics.
La teoria de Hirschman: Exit, Voice, and Loyalty (1970)
Plantejament: imaginem dos municipis amb competències sobre els mateixos béns públics (seguretat, recollida d'escombraries, etc.).
Si a un ciutadà li apliquen polítiques que no li agraden i la majoria li imposa costos externs, quines opcions té?
Una opció és marxar (exit): traslladar la seva base fiscal a l'altre municipi.
Aquesta sortida pot fer que els gestors públics siguin més sensibles a les seves preferències, per por que més gent marxi darrere seu.
La possibilitat de marxar posa un sostre als costos externs que la majoria pot imposar: el ciutadà aguanta fins a un cert punt, però se n'anirà si se supera.
El límit ve marcat pel cost de la sortida (el que costa canviar de municipi).
Si els costos externs que pateix són més alts que els costos de sortida, marxarà.
