Impacte de la Segona Revolució Industrial i l'Expansió Imperialista Global

La Segona Revolució Industrial i l'Imperialisme

Creixement Demogràfic i Migracions

La 2a Revolució Industrial va propiciar un creixement de la població europea degut a millores en la dieta, avenços mèdics i sanitaris. Es van frenar les epidèmies (amb un descens de la mortalitat, també infantil), va augmentar l'esperança de vida i la natalitat es va mantenir elevada. Els desequilibris en la distribució de la riquesa van provocar desplaçaments de població cap a nous països americans i emigració a ultramar (a causa de la superpoblació rural, salaris baixos i atur).

Noves Fonts d'Energia: Petroli i Electricitat

Les fonts d'energia van evolucionar, substituint el carbó pel petroli (utilitzat als EUA per a il·luminació i com a combustible per a mitjans de transport) i l'electricitat. L'electricitat destacava per la seva netedat i facilitat d'ús, i va transformar l'organització interna de les empreses, provocant un descens del preu de l'energia i un augment de la producció. A més, va millorar les comunicacions, el transport, la il·luminació i l'oci.

Revolució dels Transports i Innovació Tecnològica

Les noves fonts d'energia van impulsar una nova revolució dels transports, que va contribuir significativament al creixement econòmic. L'electricitat va ser clau per al transport urbà. Les millores en la construcció de vaixells i la navegació, juntament amb l'obertura de canals (Suez, Panamà), van dinamitzar el comerç marítim. La innovació tecnològica va fomentar la relació entre empresa i investigació. El progrés tecnològic va ser fruit de la cooperació d'un elevat nombre d'especialistes, agrupats en laboratoris d'investigació. Això va portar a nous productes (que havien estat poc utilitzats) i al sorgiment d'altres sectors productius com:

• La indústria siderúrgica
• La indústria metal·lúrgica
• La indústria elèctrica
• El sector químic

Organització del Capital i el Treball

L'organització del capital i el treball va evolucionar. Es va observar una concentració horitzontal, on empreses del mateix sector s'unien, i una concentració vertical, que agrupava societats amb activitats complementàries (financer). Van sorgir noves formes d'organització empresarial:

• Càrtel: Associació d'empreses per eliminar la competència.
• Trust: Fusió de diverses empreses en una de nova.
• Hòlding: Societat financera que posseeix capital en diverses empreses.
• Monopoli: Possessió d'un producte en exclusiva per un únic fabricant o distribuïdor que imposa preus sense control.

La producció en sèrie va intensificar la competència entre països industrialitzats. El Taylorisme va ser un mètode d'organització industrial amb la finalitat d'augmentar la productivitat. El Fordisme va introduir la producció en cadena, amb un moviment continu que evitava la pèrdua de temps. Aquestes innovacions van donar lloc a noves potències industrials.

Augment de la Competència i Consum de Masses

L'augment de la competència va veure l'emergència de noves potències industrials. L'economia britànica ja no era l'única pròspera i va perdre posicions al mercat; a Europa, el principal competidor era Alemanya. L'expansió del comerç es va manifestar amb els grans magatzems, que van conquerir el mercat oferint una gran diversitat de productes a preus competitius. A això s'hi va sumar l'augment del salari dels obrers, la difusió de nous sistemes de venda, el consum de masses, la publicitat i les rebaixes.

L'Imperialisme: Definició i Context

L'Imperialisme és un sistema en el qual la cultura, la política i l'economia del món s'organitzen en funció del domini d'uns països sobre els altres. El progrés industrial va significar una fragmentació del món entre països industrialitzats i no industrialitzats. A principis del segle XX, els països industrialitzats es van imposar als no industrialitzats. L'any 1890, Europa industrialitzada va patir una crisi econòmica, en part a causa d'una crisi agrícola. Aquesta crisi de sobreproducció va afectar tots els sectors, generant moltes reserves, preus molt baixos, manca de beneficis i molta competència. Això va empènyer els països industrialitzats a buscar territoris encara per explotar.

Causes Econòmiques de l'Imperialisme

Les causes econòmiques de l'imperialisme incloïen:

• Establir mercats per exportar-hi la producció industrial, sovint en forma de monopoli.
• Aconseguir matèries primeres i energètiques en abundància i a baix cost.
• Utilitzar mà d'obra no qualificada i barata.

El capitalisme requeria nous territoris per invertir capital on hi hagués matèries primeres, ja que s'obtenien més beneficis. Cal destacar que l'imperialisme no va beneficiar de la mateixa manera el conjunt de la població britànica.

Factors Polítics i Demogràfics

Els factors polítics i demogràfics també van ser determinants. L'expansió de les potències buscava augmentar el seu poder polític internacionalment, controlar militarment i comercialment les rutes marítimes i terrestres, i obstaculitzar l'expansió dels competidors. El gran creixement natural a Europa va provocar una 'explosió blanca', generant un flux migratori.

Causes Ideològiques de l'Imperialisme

Entre les causes ideològiques, hi havia un interès científic per les zones inexplorades pels europeus, que va obrir noves rutes per a expedicions geogràfiques i antropològiques. També hi havia idees racistes sobre la superioritat de la raça blanca, acompanyades de l'exaltació nacionalista.

El Repartiment del Món: Colonialisme i Imperialisme

El repartiment del món va marcar una transició del colonialisme a l'imperialisme. L'imperialisme és la culminació del colonialisme. La nova etapa es va centrar sobretot a Àfrica, Àsia i el Pacífic, convertint-los en territoris d'ocupació on una minoria d'europeus exercia control polític i econòmic. L'imperialisme del segle XIX va tenir un caràcter bel·licós.

El Desmembrament d'Àfrica

El desmembrament d'Àfrica va representar un nou tipus d'ocupació colonial. Les potències van anar conquerint Àfrica progressivament (primer les costes, després les conques del Níger i el Nil, i finalment el centre del Sàhara).

• El projecte britànic pretenia connectar el nord d'Àfrica amb el sud mitjançant un ferrocarril per controlar l'oceà Índic.
• El projecte francès buscava el domini de la franja est-oest i va acabar enfrontant-se amb els britànics.
• Els alemanys es van instal·lar al centre d'Àfrica (on es van produir la major part dels conflictes), amb territoris com Togo, Camerun, Àfrica Sud-occidental i Tanganyika.
• Portugal va mantenir Angola, Moçambic i Guinea Bissau.
• Itàlia i Espanya van obtenir petits territoris.

Davant d'aquesta situació, Bismarck va convocar la Conferència de Berlín, que va establir la lliure navegació pels rius Níger i Congo. La Guerra dels Bòers va tenir dues fases: la primera va enfrontar Gran Bretanya amb els holandesos, i la segona amb França, coincidint en l'ocupació de la zona. Finalment, Gran Bretanya va guanyar.

L'Ocupació d'Àsia

L'ocupació d'Àsia va implicar les mateixes potències que a Àfrica, a més de Rússia, els EUA i el Japó.

• La colonització britànica es va centrar a l'Índia, on ja posseïen Madras, Calcuta i Bombai, i posteriorment van obtenir el control total del subcontinent.
• Els francesos van establir el seu centre a Indoxina (Cotxinxina) i van crear la Unió Indoxinesa, que va incloure Laos.
• Siam va romandre neutral entre Gran Bretanya i França.
• L'Imperi Rus es va expandir cap a Sibèria, i la seva rivalitat amb la Xina va portar a la Guerra Russo-Japonesa.
• A Xina, els anglesos intercanviaven te i seda per opi. Quan el govern xinès va prohibir l'entrada d'opi, es van desencadenar les Guerres de l'Opi. El 1885, la Xina va ser assaltada per diverses potències, generant reaccions nacionalistes a Gran Bretanya.
• Els holandesos tenien una colònia important a Indonèsia.

Noves Potències Imperialistes: Els EUA

Al segle XIX, els Estats Units van emergir com a nova potència. L'espectacular creixement econòmic dels EUA va fonamentar una política molt agressiva d'expansió interior cap a l'oest i el sud.

• Les causes econòmiques de l'expansionisme van ser, en part, conseqüència de l'intens proteccionisme a Europa a partir de la crisi de finals del segle XIX.
• Els EUA van tenir unes bases ideològiques molt importants: la teoria de la supervivència de les espècies de Charles Darwin va influir en la idea central que els EUA havien de competir aferrissadament amb altres nacions per sobreviure.
• L'opinió majoritària defensava que el país havia d'intervenir en qualsevol indret del món per defensar els seus interessos (Doctrina Monroe).
• Els EUA van considerar el Carib com la seva expansió natural. També nombroses illes del Pacífic van ocupar un lloc destacat en la seva política, amb l'objectiu de crear bases navals que protegissin la ruta cap als mercats d'Àsia.

El seu imperialisme, a diferència de l'europeu o del japonès, no es va caracteritzar per la conquesta de territoris, sinó per la imposició indirecta de la seva influència política i econòmica, cosa que es coneix com a neocolonialisme.

Noves Potències Imperialistes: El Japó

El Japó també va esdevenir una potència imperialista. L'Era Meiji (1867-1912) va suposar l'abolició del feudalisme al Japó i l'inici de la modernització econòmica del país. El creixement econòmic va ser impulsat per l'Estat amb l'objectiu d'assegurar el manteniment de la independència. La grandària de l'exèrcit es va multiplicar per tres en deu anys.

• Van orientar la seva expansió cap a la ribera asiàtica del Pacífic amb la finalitat de proveir-se d'aliments per a la seva creixent població i de primeres matèries per a la seva indústria tèxtil, però també per defensar-se del poder de la Xina i Rússia.
• Corea i Manxúria es van convertir en els principals objectius de l'expansionisme japonès.
• El 1876, el Japó va intervenir a la península de Corea. Finalment, la victòria del Japó es va traduir en el seu control de Formosa, Port Arthur i la península de Liaotung i Manxúria.

L'expansió del Japó es va enfrontar amb els interessos dels russos, i li va declarar la guerra, derrotant el seu exèrcit. D'aquesta manera, el Japó es va consolidar com una potència imperialista.

Organització dels Imperis Colonials

L'organització dels imperis colonials presentava diferents estructures de dominació:

• Colònies d'explotació: Tenien poca població emigrada de la metròpoli.
• Colònies de poblament: Tenien bastanta població europea emigrada que gaudia dels mateixos drets.

L'Imperi Britànic va desenvolupar diverses formes de control:

• Colònies: No tenien govern propi i depenien directament de l'administració metropolitana.
• Protectorats: Actuava un govern indígena respectat per l'administració metropolitana, però amb un govern paral·lel.
• Dominis: Territoris amb població indígena escassa, on els colons gaudien de gran autonomia.
• Mandats: Creats després de la Primera Guerra Mundial per administrar territoris de potències que havien perdut la guerra.