L'Impacte de la Televisió en la Societat Actual
La televisió.
En els seus inicis (dels anys 60), la televisió tenia com a objectius informar, formar i entretenir. Però ara ha esdevingut un mitjà de masses i s’ha convertit en un mediador social, oferint models de comportament, opinió, valors i, fins i tot, creences.
El poder de suggestió de la televisió es sosté en tres factors principals: la confusió entre el món real i la ficció, la indefensió de l’espectador-receptor (passiu) i la programació que està al servei dels interessos econòmics i polítics.
El cinema i la televisió utilitzen la mateixa gramàtica audiovisual. Amb la ràdio, comparteix la immediatesa i el llenguatge verbal; no necessiten que el receptor estigui alfabetitzat i treballen en directe.
La televisió és un seguit d’imatges que se succeeixen i es combinen sense interrupció, durant les 24 hores, organitzades en unitats fragmentades. La narrativa de la televisió es caracteritza per la fragmentació i el muntatge múltiple d'imatges, fins i tot dins d'un mateix programa.
El discurs televisiu és fragmentat, continu (no conclou mai), espectacular, incitador al consum, i banalitzador de consums.
La programació és un conjunt de peces que conformen l’emissió diària i contínua d’una cadena de televisió. La programació cohesiona els diferents programes en un discurs continu mitjançant avanços de programació, presentadors que introdueixen els programes, i falques publicitàries d’altres programes.
Podem classificar els programes segons la modalitat d’emissió (retransmissió, directe, en diferit, gravat), l’estructura (magazines, especialitzats, debats), continguts o periodicitat (única, diària, setmanal, caps de setmana, mensual, anual).
Segons continguts:
- Informatius: produccions que tenen com a objectiu informar dels fets d’actualitat o d’interès general.
- Ficció: programes de reconstrucció o representació dramàtica dialogada on actors recreen o representen fets històrics o ficticis.
- Ficció dramàtica: teatre, fulletons, culebrones, telesèries...
- Ficció còmica: telecomèdies, comèdies de situació, sitcoms.
- Llargmetratges i curtmetratges.
- Telefilms.
- Varietats: programes en els que domina l’estil i esperit de l’espectacle. Concursos, actuacions artístiques, monòlegs, humor, màgia, talk shows, programes satírics, Late night...
- Musicals: òperes, sarsueles, música clàssica, comèdia musical, videoclips...
- Esportius: esport en qualsevol de les seves manifestacions, ja siguin competitives. Retransmissions esportives, magazines, esdeveniments, notícies.