Impacte de la UE en Seguretat Privada: Drets, Potestats i Sancions

La incidència de la Unió Europea en l'àmbit de la investigació i seguretat privades

El dret comunitari estableix una sèrie de llibertats destinades a garantir un mercat comú entre els països membres.

Art. 39 del Tractat de la Comunitat Europea: Llibertat de circulació de treballadors

Abolició de qualsevol discriminació per raó de treballadors d'altres estats membres en relació amb el treball, la retribució i les condicions de treball.

Clàusula de l'article: Els estats poden establir certes limitacions per raons d'ordre públic, seguretat i salut públiques. Aquestes disposicions de l'art. 39 no seran aplicables en l'àmbit de l'Administració Pública.

Art. 43 del Tractat de la CE: Llibertat d'establiment

Són prohibides les restriccions a la llibertat d'establiment dels nacionals d'un estat membre en el territori d'un altre estat membre, així com les restriccions relatives a l'obertura d'agències, sucursals o filials.

Art. 46 del Tractat de la CE: Excepcions al dret d'establiment

Excepció: L'aplicabilitat relacionada amb el dret d'establiment no és aplicable en l'àmbit de la seguretat, la salut pública i l'ordre públic.

Art. 49 del Tractat de la CE: Lliure prestació de serveis

Prohibició de les restriccions a la lliure prestació de serveis.

Hi ha articles que prohibeixen la lliure prestació de serveis dins de la CE pels nacionals dels estats membres que estiguin establerts en un estat que no sigui el destinatari de la prestació.

Aquest dret preval sobre la legislació de cada estat membre.

Hi ha tres casos en l'àmbit de la Seguretat Privada en els quals s'ha qüestionat una incompatibilitat amb la legislació de l'estat en relació amb el dret comunitari.

Davant d'això, el Tribunal de Justícia de la CE: El Tribunal reconeix que és possible establir restriccions a aquestes llibertats d'acord amb les condicions de la pròpia CE, però aquestes excepcions a les llibertats comunitàries s'han d'interpretar restrictivament i, per tant, sempre es mirarà favorablement que es mantinguin aquestes llibertats.

Aquestes excepcions s'han de limitar a activitats que, en si mateixes, estiguin relacionades directa i específicament amb l'exercici del poder públic.

Tampoc es pot dir que tinguin el poder de detenir, més enllà del que pot fer qualsevol ciutadà.

Les potestats i facultats de l'Administració en investigació i seguretat privades

Les potestats administratives són poders que s'atorguen a l'Administració, però es caracteritzen per ser essencialment limitats (no són absoluts).

Les habilitacions i les autoritzacions: a través d'aquestes, l'Administració comprova que les empreses i el personal de seguretat privada compleixen els requisits que els marca la llei. Es tracta d'un requisit previ a l'exercici de l'activitat en l'àmbit de la seguretat privada.

En l'àmbit de les autoritzacions administratives, les facultats de l'Administració poden ser de dos tipus:

1. Potestat reglada

Són aquells supòsits en els quals la decisió respecte a la sol·licitud es limita a verificar el compliment dels requisits. Es procedeix o no a l'autorització segons si es compleixen o no els requisits.

2. Potestat discrecional

És la verificació. Són aquelles en les quals l'Administració té la possibilitat d'escollir diverses solucions, totes elles legals. Són potestats en les quals hi ha un cert marge de decisió per a l'Administració. Per exemple, en l'àmbit de les llicències d'armes, hi ha un cert marge de discreció.

Autorització i habilitació

Amb contingut reglat (per accedir a la condició de personal de seguretat privada) i discrecional (llicència d'armes, on hi pot haver conceptes jurídics que limitin la discrecionalitat).

Les decisions que s'adoptin en l'exercici d'una potestat discrecional han de ser motivades, raonades o justificades, ja que, si no ho fossin, s'estaria caient en una decisió arbitrària.

Control i inspecció de l'Administració

El control i la inspecció: l'Administració comprova si aquella empresa o centre de formació, instal·lació, activitat, llibres de registres, etc., s'ajusta o no a la normativa.

La fase d'inspecció pot ser de caràcter posterior a l'autorització i habilitació prèvia. De vegades, la inspecció es realitza abans que l'activitat entri en funcionament per comprovar-ne les circumstàncies. Això justifica el cobrament de taxes quan es comproven o verifiquen les dades.

Presència permanent en el desenvolupament d'activitats privades

• Davant de situacions d'alarma o intervenció, el personal de seguretat privada té l'obligació de comunicar o requerir la presència de les Forces i Cossos de Seguretat (FCS), a les quals cal prestar auxili i col·laboració.
• Comunicació de qualsevol activitat que tingui rellevància per a la seguretat. Per això, és necessària una relació estreta entre seguretat pública i privada.

Planificació i coordinació de la intervenció administrativa

Es realitza a través de plans específics policials on s'estableixen criteris d'interpretació de la normativa o es proposa la modificació o elaboració d'una norma.

Aquesta planificació es realitza a través de comissions sectorials, comitès, comissions mixtes centrals, etc.

En tots els supòsits de plans d'administració, es busca la satisfacció de l'interès general, però això no és obstacle perquè es tinguin presents els drets i interessos de les parts implicades en la seguretat privada: empresa, treballador, client del servei, etc.

El procediment administratiu sancionador en seguretat privada

Principis del procediment sancionador

Es regula als articles 134 a 138 de la Llei 30/1992, Capítol II.

No regula un procediment sancionador, sinó que estableix pautes a seguir en aquest procediment.

La LSP tampoc regula el procediment sancionador, sinó que estableix unes regles especials pròpies de la seguretat privada: mesures provisionals o cautelars mentre es tramita el procediment sancionador.

Per exemple: si es retira el carnet de Director de Seguretat (DP), provisionalment es retira de la professió.

El RSP també estableix algunes precisions en relació amb el procediment sancionador i, fonamentalment, qüestions relatives als òrgans competents per tramitar i iniciar el procediment sancionador, així com la particularitat d'un informe.

Aquest informe es regula a l'art. 159 del RSP.

El Reglament de procediment per a l'exercici de la potestat sancionadora, aprovat pel Reial Decret 1398/1993, de 4 d'agost, estableix tres fases essencials per a la tramitació del procediment sancionador:

1. Iniciació

Comença per un acord de l'òrgan competent per iniciar el procediment, en el qual es nomena l'instructor i el secretari, i s'identifica la persona responsable, els fets que ha pogut cometre, la infracció que ha comès i la sanció que se li pot aplicar o imposar.

L'acord també pot contenir les mesures provisionals de la LSP (art. 35).

2. Instrucció

En la mateixa fase d'instrucció hi ha una fase d'al·legacions que realitza la persona a qui se li imputa la infracció i que pot proposar les proves pertinents per a la seva defensa.

L'instructor, passada aquesta fase, si ho considera adient, obrirà un període de prova: es faran les proves que siguin procedents.

Es realitza un informe (art. 159 del RSP): l'òrgan instructor el sol·licita a la unitat de seguretat privada. Aquest informe compleix les funcions de:

• Analitzar que l'instructor hagi actuat correctament.
• Unificació de criteris en tots els diferents àmbits territorials on s'imposen sancions administratives.

L'instructor formula una proposta de resolució: en aquesta fase es notifica al presumpte infractor perquè faci les al·legacions que consideri oportunes.

3. Resolució

Es passa a la resolució.

Es trasllada a l'òrgan competent per imposar la sanció.

Aquest òrgan pot imposar la sanció o determinar que no hi ha cap responsabilitat sancionadora.

En tot cas, amb això finalitza el procediment sancionador i s'obre la via de recursos administratius i judicials.

Una vegada imposada la sanció, els recursos es presentaran davant el Ministeri de l'Interior.

Una vegada resolt aquest recurs d'alçada, s'obrirà la via judicial.