L'Imperi Rus abans de la Revolució de 1917
Rússia: Imperi Endarrerit i Autòcrata
A l’entrada del segle XX, l’imperi governat per Nicolau II era un dels estats més endarrerits d’Europa. Rússia continuava sent una autocràcia: els partits polítics estaven prohibits i una política molt eficaç reprimia tota oposició. L’Església era un dels pilars ideològics del tsarisme.
L'Economia Russa
L’economia es basava en l’agricultura, tècnicament molt endarrerida i amb producció molt escassa. La moderna industrialització i el capitalisme només havien penetrat a la part occidental de l’imperi.
La Societat Russa
Era una de les més desiguals d’Europa. Al cim hi havia la noblesa, propietària de la majoria de les terres i amb una bona vida. A l’altra banda hi havia els pagesos, la immensa majoria de la població, que vivien en condicions d’extrema pobresa, amb ritmes de treball durs i majoritàriament analfabets. Entremig hi havia els kulaks, propietaris mitjans que s’havien enriquit per l’acumulació de terres. També hi havia molts obrers a les ciutats, molts dels quals eren antics pagesos que havien emigrat. La burgesia era escassa i tenia poca influència en l’àmbit del poder.
L'Oposició al Tsarisme
Des del final del segle XIX, hi havia un creixement de l’oposició a l’autocràcia tsarista.
Populistes i Anarquistes
Els primers opositors eren els populistes, que propugnaven la destrucció del tsarisme i la construcció d’un socialisme de base agrària. En aquest grup va arrelar l’anarquisme, que va produir alguns dels seus grans intel·lectuals, com ara Bakunin i Kropotkin. Una de les organitzacions d’aquest corrent era Terra i Llibertat, que defensava el repartiment de terres entre pagesos i l’acció directa contra l’autocràcia (com l’assassinat del tsar Alexandre II el 1881).
Partit Socialrevolucionari (SR)
A l’inici del segle XX es va crear el Partit Socialrevolucionari (SR), que tenia una gran influència sobre els pagesos i defensava la necessitat d’expropiar la terra dels terratinents.
Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR)
El desenvolupament del proletariat va comportar la difusió del marxisme. El 1898 es va fundar el Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR).
Bolxevics i Menxevics
El 1904, aquest partit es va escindir en dues ales: els bolxevics, amb Vladimir Lenin com a líder, i els menxevics. Els menxevics eren partidaris d’un partit de masses que seguís les directrius de la Segona Internacional, mentre que els bolxevics propugnaven un nou tipus de partit: més minoritari, amb una organització rígida i centralitzada, i integrat per una elit de revolucionaris disciplinats disposats a prendre el poder per la força.
La Revolució de 1905
El Diumenge Sagnant
El gener de 1905 va esclatar un moviment revolucionari a Sant Petersburg. Una gran manifestació davant del Palau d’Hivern, on residia el tsar, va protestar contra el despotisme i la injustícia social i va demanar millors condicions de vida per a la població. La protesta va ser reprimida per l’exèrcit i va provocar més de 300 morts i mil ferits, en el que es coneix com el Diumenge Sagnant.
Reformes del Manifest d'Octubre
La revolució va obligar el tsar a iniciar algunes reformes econòmiques i polítiques, anunciades en el Manifest d’Octubre, en el qual es comprometia a respectar les llibertats públiques. El tsar va convocar una Duma i va impulsar una reforma agrària amb l’objectiu de millorar la producció agrícola.
Sorgiment de Partits Liberals
La creació de la Duma va fer possible el sorgiment de partits liberals de composició burgesa: el Partit Octubrista, que defensava una monarquia constitucional, i el Partit Constitucional Demòcratic (Kadets), que representava les classes mitjanes i proposava una assemblea constituent elegida per sufragi universal que determinés la forma de l’estat rus.
Reformes Insuficients
Les reformes no van ser com s’esperava. El sufragi per elegir la Duma es va estipular de manera corporativa i indirecta, limitant la puixança de les forces opositores. El parlament tenia poc poder i el tsar no era responsable davant d’aquesta institució. A més, la reforma agrària va afavorir principalment els kulaks.
La Primera Guerra Mundial i la Crisi
Crisi Econòmica i Social
La conjuntura de la Primera Guerra Mundial va ser difícil. Els productes de primera necessitat van començar a escassejar, els preus van pujar, els salaris van perdre valor. L’escassetat i la fam es van estendre per tota la població.
Derrotes Militars
Les derrotes militars van ser constants: l’exèrcit rus estava poc equipat, amb poques armes i mal dirigit.
Crisi Política i Assassinat de Rasputin
Per frenar les crítiques, el tsar va dissoldre la Duma, augmentant el descontentament polític. La situació del tsar es va començar a enfonsar, marcada per esdeveniments com l’assassinat de Rasputin el 1916.
Cap a la Revolució de Febrer de 1917
Les penúries econòmiques i el descontentament polític van culminar en la Revolució de Febrer de 1917.