Imperialisme: Causes, Conquesta i Explotació Colonial
L'Imperialisme i les seves causes
Al segle XIX, la Segona Revolució Industrial va transformar l'economia de les potències europees. Les innovacions tècniques, les noves formes d'organització del treball i el creixement de la banca van permetre un augment de la producció i del comerç, així com una millora dels transports. Aprofitant la seva superioritat tècnica i financera, es van llençar al domini de la resta del món. Els països avançats van ocupar Àfrica i Àsia, i van crear imperis colonials en terres sense estats organitzats. La colonització va significar l'explotació econòmica dels recursos d'aquestes terres i el seu domini polític.
Causes: El colonialisme va tenir fonamentalment una motivació econòmica, però s'hi van afegir altres factors de caràcter polític i social.
Punts de vista:
- Econòmic: Europa necessitava vendre l'excedent de producció (cercaven nous mercats), havia de comprar matèries primeres i volia invertir els excedents de capital en altres llocs amb mà d'obra barata per obtenir beneficis més grans.
- Demogràfic: El creixement europeu va donar lloc a un excés de població, la qual cosa va comportar dificultats per trobar feina i tensions socials. La política colonial va donar la possibilitat d'emigrar a altres terres per millorar les condicions de vida i treball.
- Polític: Les fronteres d'Europa es van estabilitzar, i l'expansió territorial s'havia de fer en regions extraeuropees. Les grans potències van entrar en competència política i militar per controlar àrees geogràfiques d'interès econòmic o estratègic.
- Ideològic: El nacionalisme conservador defensava la superioritat d'algunes nacions i el dret a imposar-se sobre altres pobles. Es parlava de la missió civilitzadora d'Europa, i es va dur a terme una obra d'educació, sanitat i pau social. Tot això va desembocar en el racisme, perquè es considerava l'home blanc superior a altres ètnies i es defensava que podia imposar-se a la resta de la humanitat. Alguns intel·lectuals, sobretot socialistes, es van mostrar contraris al colonialisme, van denunciar l'explotació brutal i inhumana de les colònies i van defensar el dret dels pobles a decidir els seus destins.
Conquesta, organització i explotació de les colònies
Gran part de l'interior d'Àfrica, Àsia i Oceania era pràcticament desconeguda. La cerca de territoris va fer possible viatges científics i exploracions geogràfiques. Britànics i francesos van fer expedicions. Destacaven Livingstone i Stanley, que van recórrer l'Àfrica central i la van cartografiar. Un cop conegut el territori, la conquesta va ser ràpida i fàcil. La superioritat militar i tècnica europea era tan gran que la resistència indígena va resultar feble. Les rivalitats entre tribus i ètnies dels territoris ocupats es van utilitzar per enfrontar-los i reclutar tropes.
Un cop sotmès el territori, la colònia era organitzada perquè fos controlada i administrada per la metròpoli. Hi havia tres classes:
- Colònies d'explotació: La metròpoli es dedicava a l'explotació econòmica. No tenien govern propi i els europeus exercien una política d'ocupació (governador, comandaments militars i funcionaris mantenien l'administració i l'ordre, la resta eren indígenes). Els colonitzadors s'apropiaven de terres per crear grans plantacions o per explotar jaciments de coure, or, carbó o diamants. Els propietaris eren colons o grans companyies europees, i ocupaven mà d'obra indígena amb salaris baixos. La metròpoli tenia l'explotació exclusiva de les terres.
- Colònies de poblament: Colònies que, per les seves condicions climàtiques, l'escàs nombre d'indígenes o per les seves riqueses especials, rebien població blanca que hi emigrava per establir-s'hi permanentment. Tenien una dependència especial amb la metròpoli i una certa autonomia en el govern interior. L'Imperi Britànic els hi posava el nom de dominis.
- Protectorats: Eren territoris que, després de l'ocupació europea, mantenien l'organització estatal i el govern indígena, però la metròpoli creava i imposava un govern paral·lel que controlava i dominava el govern local, i es reservava les funcions de defensa i política exterior.