Imperialisme, Causes i Conseqüències de la Primera Guerra Mundial

Imperialisme i Colonialisme

Imperis Colonials

Imperis britànic i francès:

• Imperi Britànic: Era el més gran i ric. L'Índia era la colònia més important de l'imperi anglès (anomenada "la joia de la corona"). Una companyia privada, la de les Índies Orientals, va iniciar la seva conquesta durant el segle XVIII. L'Índia es va convertir en un gran mercat per als productes industrials britànics gràcies a la nombrosa població i en una gran proveïdora de matèries primeres barates (cotó, té, etc.).
• Colònies de l'Imperi Britànic: Austràlia, Itàlia (nota: referència al text original, sovint errònia en contextos purament britànics però conservada), Canadà, Egipte, Nova Zelanda, Colònia del Cap, Rhodèsia, Guyana anglesa, Nigèria, Kenya...
• Colònies de l'Imperi Francès: Àfrica Occidental Francesa, Tunísia, Marroc, Algèria, Indoxina, Madagascar...

Repartiment d'Àfrica

Va tenir lloc a la Reunió de la Conferència de Berlín (1885). A partir de la dècada de 1870, les principals potències europees es van llançar a una cursa per aconseguir el màxim nombre de territoris del continent africà i convertir-los en les seves colònies.

En el repartiment colonial hi va haver països que van tenir avantatge perquè tenien bases des del segle XVIII (Gran Bretanya i França). En canvi, alemanys i italians van arribar tard i es van produir algunes friccions que van arribar a amenaçar amb portar a la guerra.

Control de les Rutes Marítimes

Potència amb domini de les rutes marítimes: Gran Bretanya. Amb el domini de ports i canals estratègics, aquest país va mantenir el domini del mar. Per aconseguir-ho va assegurar les bases a l'Atlàntic, Índic i Pacífic a la seva ruta cap a la Xina.

Construcció del Canal de Suez: Va reduir la ruta cap a l'Índia, motiu pel qual va comprar una gran quantitat d'accions de la companyia francoturca propietària i el va explotar a mitges amb els francesos.

Causes de l'Estollament de la Primera Guerra Mundial (1GM)

Entre 1914 i 1918, durant quatre anys llargs, Europa va patir una de les guerres més cruels en la història de la humanitat.

Causes Principals

1. Els disputes entre les potències colonials: Les friccions entre Alemanya i França/Gran Bretanya pel Marroc van estar a punt de provocar una guerra. En principi es va evitar, però la tensió era tant alta entre ells que, al cap de poc i afegint altres causes, va portar a la 1aGM.
2. El Nacionalisme: Enfrontava els pobles d'Alemanya i França. Aquesta enemistat provenia de la derrota francesa durant la guerra francoprussiana, arran de la qual França va perdre dos territoris (Alsàcia i Lorena, que passarien a Alemanya).
3. Conflicte dels Balcans: Aquest era un problema nacionalista perquè serbis, albanesos, búlgars i romanesos intentaven independitzar-se dels imperis turc i austrohongarès. Però els Balcans eren també un problema polític de caire internacional.

Causa Detonant de l'Estollament

La guerra va esstallar als Balcans el 28 de juny de 1914, quan l'hereu de l'Imperi Austrohongarès (Francesc Ferran) i la seva esposa van morir assassinats a mans d'un estudiant nacionalista serbi que desitjava la unió de tots els serbis en un sol estat.

L'Imperi Austrohongarès va intentar aprofitar l'ocasió per destruir Sèrbia i li va declarar la guerra. Amb la intervenció destinada a estendre el seu domini pels Balcans, els mecanismes d'aliances es van desencadenar:

• Va intervenir Rússia per protegir Sèrbia, i davant la seva mobilització de tropes, Alemanya va amenaçar amb la guerra.
• França i Gran Bretanya no tenien intenció d'iniciar una guerra per defensar els serbis, però si Rússia intervenia no podien permetre que aquesta fos derrotada pels alemanys, ja que això hauria convertit Alemanya en una de les potències més fortes d'Europa.
• Posteriorment, Anglaterra també entrarà en guerra quan els alemanys, per envoltar els francesos, envaeixen Bèlgica.

Conseqüències de la 1GM

• Gran quantitat de pèrdues humanes: 9-10 milions de morts, mutilats i ferits de guerra.
• Pèrdues materials: Destrucció massiva de ciutats senceres, carreteres, hospitals, escoles, ports...
• Desequilibris psicològics: Por, angoixa, pnúries, etc. Ferides psicològiques difícil d'esborrar.
• Dificultats per reconvertir la indústria: Conversió difícil perquè els països europeus estaven arruïnats. EUA i el Japó es van convertir en els creditors per fer front a la reconstrucció d'Europa.

Mapes i Geopolítica

Els Balcans abans de la Guerra

La zona dels Balcans, durant la segona meitat del segle XIX, havia estat una zona de conflicte. Es tractava d'un problema nacionalista entre serbis, albanesos, búlgars i romanesos que intentaven independitzar-se dels imperis austrohongarès i turc.

El territori de Bòsnia va ser annexat per l'Imperi Austrohongarès el 1908, mentre que Sèrbia, Bulgària, Grècia i Montenegro havien aprofitat la debilitat de l'Imperi Turc per arrabassar-li una sèrie de territoris (Albània s'havia independitzat el 1913).

Els interessos en aquella zona els tindran:

• Imperi Austrohongarès: Volia ocupar el territori de Sèrbia per aniquilar aquest país, ja que era un centre nacionalista que provocava protestes de la resta de serbis que vivien a l'imperi. A més, pretenia aconseguir una sortida al mar Egeu (Conca de la Mediterrània Oriental) a través del port de Tessalònica (nord de Grècia).
• Imperi Rus: Volia ocupar els estrets del Bòsfor i dels Dardanells, amb la qual cosa podia fer que les seves flotes situades al mar Negre poguessin accedir al mar Mediterrani.

Europa durant la 1GM (Blocs)

• Triple Aliança: Àustria, Alemanya i Itàlia. (Països que es van mantenir neutres: Espanya, Suïssa, Països Baixos, Dinamarca, Albània).
• Triple Entesa: Rússia, França, Gran Bretanya. (Aliats durant la guerra: Marroc, Algèria, Tunísia, Portugal, Polònia, Sèrbia, Grècia, Romania i Montenegro).
• Bèlgica: País neutral, però després de l'inici de la guerra, els alemanys van ocupar el seu territori per poder encerclar els francesos. Això va fer que Bèlgica entrés en guerra a favor de la Triple Entesa.

Alemanya abans i després del Tractat de Versalles

Un cop acabada la guerra, el Tractat de Versalles va imposar unes condicions molt dures a Alemanya (pèrdua d'una sèrie de territoris: a la part est va perdre una zona al voltant de la ciutat de Memel i una part de Prússia Oriental que va passar a pertànyer al nou territori que conforma Polònia).

Després del Tractat de Versalles, Alemanya queda dividida en dues parts. Aquests dos territoris estaven separats pel corredor de Danzig, que s'estenia al llarg del riu Vístula per dotar a Polònia d'un accés al mar Bàltic a expenses del territori que fins a aquell moment pertanyia a Alemanya.

El Tractat de Versalles

Un cop acabada la guerra a Versalles, es va signar la pau amb Alemanya, a la qual li van imposar unes condicions molt dures:

1. Se la declara única culpable de la guerra.
2. Se l'obliga a pagar les fortes reparacions de la guerra.
3. Se li redueix la marina i l'exèrcit al mínim.
4. La humilia dividint i fraccionant el seu territori nacional (ha de retornar l'Alsàlcia i la Lorena a França).
5. Se la disposseeix de les seves colònies i se les reparteixen entre França i Anglaterra.
6. Alemanya considera que aquest tractat ha estat una imposició i una pau humiliant, cosa que va fer créixer el seu nacionalisme per buscar una revenja en el futur.