L'Imperialisme Europeu al Segle XIX: Orígens i Imperis
Els Orígens de l'Imperialisme Europeu
En el segle XIX, les potències europees es van llançar a l'ocupació de territoris a l'Àsia, l'Àfrica i Oceania. Diferents factors econòmics, polítics, demogràfics i ideològics expliquen aquell procés.
Què és l'Imperialisme?
El terme imperialisme implica l'extensió del domini d'un país sobre uns altres. El país que colonitza és la metròpoli i les colònies són els territoris colonitzats. L'imperialisme no era un fenomen nou, perquè en l'antiguitat hi va haver grans imperis. En els segles XVI i XVII, Espanya i Portugal van ser els imperis més importants. Però en el segle XIX, l'imperialisme va assolir una dimensió nova. L'expansió imperialista del segle XIX va tenir protagonistes nous: la Gran Bretanya i França van ser les principals potències colonials.
Factors Econòmics
Els factors econòmics van tenir molta importància. Davant l'augment de la producció i la riquesa que va acompanyar les revolucions industrials, les colònies es van convertir en mercats on es venien els productes elaborats a la metròpoli. També s'hi invertien capitals, per mitjà de la construcció o la millora d'obres públiques, com ara ferrocarrils i ports, i la concessió de préstecs.
Factors Polítics
L'expansió territorial colonial també va servir per augmentar el prestigi mundial d'un país i enfortir l'orgull nacional entre els seus habitants. Per garantir la seguretat dels seus imperis, les potències van conquerir territoris estratègics.
Factors Demogràfics
Als països occidentals, la població va créixer intensament en el segle XIX. Per reduir el malestar social provocat per l'atur, molts governs animaven els fluxos migratoris cap a les colònies.
Factors Ideològics
No es pot entendre la intensitat de l'imperialisme sense tenir en compte la força que tenien les ideologies racistes a Occident en el segle XIX. Els occidentals estaven convençuts que la raça blanca era superior i que això els donava dret a dominar altres pobles, que consideraven endarrerits i inferiors.
Els Grans Imperis Colonials
Entre el 1870 i el 1914, es van formar els grans imperis colonials. L'Imperi britànic era el més gran, seguit de l'Imperi francès. Aquest procés d'expansió va provocar lluites i friccions entre les potències.
El Repartiment del Món
A principis del segle XIX, la idea colonial semblava abandonada. Però des del 1830, es va reprendre: la Gran Bretanya va incrementar la seva presència a l'Índia, i França va començar la conquesta d'Algèria. El procés es va accelerar, aleshores les potències van competir per augmentar els seus dominis colonials. A començaments del segle XX, l'expansió imperialista es va aturar.
Els Grans Imperis
L'Imperi de la Gran Bretanya va ser el més gran del segle XIX. El moment àlgid de l'imperialisme britànic va coincidir amb el regnat de Victòria I. El Regne Unit tenia colònies a gairebé tots els continents i va dominar punts estratègics per controlar les rutes marítimes (Gibraltar, Suez o Hong Kong). L'Índia era la colònia més important d'aquell Imperi.L'Imperi francès va ser la segona potència. Altres països tenien imperis més petits. També hi va haver imperis extraeuropeus.
El Xoc dels Imperialismes
La cursa colonial augmentava la tensió entre les potències europees i amenaçava la pau mundial. La guerra va estar a punt d'esclatar en diverses ocasions. Les potències que havien arribat tard a la cursa colonial pressionaven les altres.
Administració i Vida a les Colònies
Les conseqüències de l'imperialisme van ser profundes. Els occidentals van crear unes formes d'administració i explotació econòmica que van alterar intensament la vida a les regions colonitzades.
L'Administració de les Colònies
Els països colonitzadors van fer servir diferents estructures de dominació colonial: els dominis, les colònies d'explotació, els protectorats i les concessions, entre altres.