La Importància del Grup Motor en el Treball Comunitari

c) La necessitat d'un grup motor: Cal parlar de la importància d'aquest grup motor i de les tasques i funcions que ha de realitzar, així com del rol que pot jugar el professional en aquest grup.

c.1. Desenvolupar la voluntat d'actuar i constituir un grup motor: Anar al trobament de la gent i motivar-la és el motiu de l'existència del Treball Comunitari. La constitució i/o l'acompanyament de grups en la realització de projectes de desenvolupament social. Objectiu: desenvolupament social.

c.2. Constituir el grup motor: Establir una ACCIÓ COL·LECTIVA i una ORGANITZACIÓ que la sostingui. El treballador social ha estès una estratègia de desenvolupament de contactes que li ha permès conèixer moltes persones importants: INSTITUCIONS I ORGANITZACIONS. També ha de contactar amb la GENT DEL CARRER.

c.3. Ajudar en el funcionament del grup motor:

• Moments inicials d'un grup:
  • Decisius per al desenvolupament posterior.
  • Les persones que s'hi impliquen des del principi s'hi identifiquen amb el grup i els seus projectes.
  • Oberts a la participació.
  • Deixen una senyal important en els estils de funcionament del propi grup.

La presència i influència del treballador social en els moments inicials d'un grup:

• Intenses.
• Eix fonamental: acompanyar i guiar els membres amb unes tasques que encara no dominen.
• Estimular la seva confiança.
• Reforçar les il·lusions.
• Aportar recursos per ajudar al grup en el seu enlairament inicial, per comprendre el funcionament intern i per l'èxit en el funcionament del grup.

Marchioni (1999) plantejava dues grans qüestions per poder afrontar amb èxit un projecte comunitari. D'una banda, es referia a la informació com a eix transversal a l'hora de plantejar la teoria dels tres cercles. La informació ha d'arribar a tothom i ser la mateixa per a tots; un mètode perquè arribi a tothom és deixar-la als locals dels serveis. Per a la transmissió i difusió de la informació, ens caldran mitjancers. Una forma per transmetre la informació és intentar utilitzar els mitjans de comunicació existents, ja que reforça la participació i contribueix a un major coneixement de les activitats comunitàries.

D'altra banda, la documentació com a mitjà més adient per a la comunicació d'aquesta informació. Els equips han de tenir una reunió mensual on es revisi el treball realitzat i es planifiqui el que s'ha de fer. A més, s'han de verificar les funcions de cada membre, compromisos i assumptes pendents. Per documentar les reunions, només cal una acta.

TEMA 1: - Manel Castells: Societat Xarxa, - Zygmunt Bauman: Modernitat líquida, - Dominique Wolton: Cibersocietat, - Ulrich Beck: Societat del Risc, - Joan Ferrés: Societat de l'espectacle, - Giovanni Sartori: Societat teledirigida, - Gilles Lipovetsky: Era del buit, - Alain Touraine: Societat programada.

TEMA 3: Enfocament sociològic: Durkheim (solidaritat mecànica i orgànica), Tommies (diferenciació social i comunitària), Webber (relació comunal i associativa), Mc Iver (sentiment de nosaltres, de rol i representació, i de dependència física i psicològica). Enfocament antropològic: Elisabeth Bott (xarxes socials), Canals (crítica a la comunitat). Aportacions TS: entendre la comunitat com a unitat orgànica, com un procés relacional dinàmic i des d'una perspectiva institucional, operativa i territorialitzada.

TEMA 6: - Marchioni: coneixement i audició, 2 mètodes d'investigació participativa basada en l'escolta.