La Importància de la Llengua Catalana a Eivissa i el Seny Comú
L’any 1902, Alcover va fer una conferència a Vil·la. Un dels seus col·laboradors més importants va ser un eivissenc anomenat Mu Vicent Serra i Orvay. Aquest personatge era, en el seu moment, rector en el seminari d’Eivissa. A part de català, era catedràtic de matemàtiques i un aficionat a l’astronomia. L’any 1906 es va presentar a Barcelona i és la primera vegada que es parla del català d’Eivissa davant un fòrum. El títol de la conferència és Apreci amb què és tenguda Eivissa la llengua pròpia. Estem parlant de lleialtat i autoodi; qui vulgui estudiar el català d’Eivissa s’ha de perdre en un camí dels que surten a Vil·la i perdre’s pels pobles d’Eivissa, perquè si es queda amb el català dels de Vil·la, se’n duran una decepció. Parla d’interferència lingüística dels que tenen cultura. Diu que això no passaria si les primeres llengües que s'estudien a Eivissa s’estudiessin en català i no en castellà.
L’any 1906 se celebra a Barcelona el Primer Congrés Internacional de la llengua catalana. Més de 3000 estudiosos de la llengua catalana i escriptors com Maragall o Guimerà participen en aquest congrés. Aquest congrés s’havia començat a preparar l’any 1901 a través de la Lletra de convit que va enviar Antoni Maria Alcover (un capellà mallorquí que treballava en la renaixença de Mallorca i va publicar les rondalles mallorquines) a tot el territori de parla catalana demanant col·laboració per fer el Gran Diccionari de la llengua catalana. L’any 1902 va fer una conferència a Vila. A partir de 1906, Alcover va haver de treure una novel·la lingüista titulada Butlletí del Diccionari de la llengua catalana. És la primera novel·la lingüista europea per avisar als seus col·laboradors com avançava el diccionari. Alcover va morir molt abans de veure el diccionari acabat i un col·laborador seu mallorquí conegut com a Moll va ser qui va acabar el diccionari que finalment es diu Diccionari Català-Valencià-Balear i té 10 volums. Un exemple el podem trobar a “aldriaca” al diccionari de Sant Antoni de Portmany.
El “seny comú” és una expressió que es refereix a un autocontrol dels nervis i l’exaltació. Per tant, es relaciona amb l’educació, l’equilibri i les bones formes. Un exemple molt representatiu del “seny comú” és l’article De la Urbanitat que va publicar Eugeni d’Ors al Glossari del diari “La veu de Catalunya”. Això ho observem quan el cotxe avariat, de l'anècdota que conta, rep molta ajuda dels altres. Les persones no s’exalten i no perden la calma ni els nervis, mostrant molt bones formes d’educació. Aquí crida també l’atenció el model de “polismen”, ja que aquest presenta una molt bona educació. Aquí observem una gran relació amb el codi de l’urbanitat, ja que aquest fa referència a unes normes i conducta de bon comportament del ciutadà.