Imposició Patrimonial: Modalitats i Justificació
Imposició Patrimonial
1a Part: Modalitats de la imposició sobre la propietat immobiliària
Justificació de la imposició patrimonial
Justificació des del principi del benefici:
La idea bàsica és que una gran part dels serveis que ofereix el sector públic incrementen el valor de les propietats immobiliàries i, en general, el sector públic dóna un servei bàsic de protecció al dret de la propietat. L'argument és que els propietaris haurien de contribuir al finançament d'aquests serveis en proporció al valor de les seves propietats. Si l'argument és acceptat, justificaria que aquests impostos cobrissin els costos de determinats serveis públics, però no de totes les funcions del sector públic. Serveis com poden ser: l'enllumenat públic, la xarxa de clavegueram, els jardins públics, la construcció o la millora de les voreres, etc., afecten d'una forma clara el valor dels habitatges.
Aquest principi no necessàriament portaria a gravar els patrimonis, sinó més aviat a fixar taxes i contribucions especials per finançar els serveis públics i les inversions que fan les hisendes locals. En realitat, la justificació d'un impost sobre els immobles, en funció del valor d'aquests, passa per l'existència d'una capitalització en el valor d'aquests elements, dels beneficis que deriven dels serveis públics.
Justificació des de la capacitat de pagament o contributiva:
La renda és un índex suficient de la capacitat contributiva, quan es defineix d'una forma àmplia que inclogui tota mena d'augments patrimonials. La utilització de la riquesa com a base de la imposició també es pot defensar des d'aquest principi tributari.
En primer lloc, cal aclarir que la imposició de la riquesa pot ser considerada com una forma de gravar la renda que deriva d'aquesta riquesa. El fet de gravar la riquesa a més de la renda es pot justificar per dues raons. En primer lloc, perquè la renda no sempre pot ser controlada fàcilment per l'administració, especialment en països més endarrerits.
En segon lloc, aquesta equivalència tampoc no té en compte que la rendibilitat real i potencial d'un patrimoni no són el mateix. En un impost sobre la renda no hi haurà exacció d'impostos en casos de patrimonis no explotats que no generen cap renda. Sí que n'hi hauria en un impost sobre la riquesa que s'apliqués sobre els valors del patrimoni però que gravés presumptes rendibilitats.