Impost sobre el Patrimoni a Espanya: Anàlisi i Qüestions Clau

Tarifa i Impost Mínim: Altres Qüestions Clau

Aquest impost, encara que s'estableix sobre el patrimoni, en última instància grava els rendiments del capital, la qual cosa actua com a discriminació d'aquestes rendes a favor de les rendes del treball. Considerant la seva tasca central com a instrument de control, resultarà senzill defensar gravàmens moderats.

No sembla raonable que els tipus siguin zero, ni sembla tenir sentit tractar d'exigir a aquest impost un objectiu redistributiu. Per això, es proposen impostos proporcionals amb tipus baixos, o bé tarifes progressives en què els tipus marginals rarament superen un 3-4%.

Altres Qüestions Rellevants de l'Impost

L'Impost sobre el Patrimoni (IP) corre el risc d'obligar els individus amb un patrimoni més o menys elevat, però amb poca renda, a haver de liquidar una part del patrimoni per afrontar les obligacions fiscals. És força habitual en els sistemes fiscals l'establiment de límits màxims al conjunt de les quotes de l'IRPF i de l'IP, de manera que el pagament de les referides quotes no exigeixi la liquidació del patrimoni del subjecte passiu. També es pot utilitzar l'argument contrari per fixar una quota mínima a l'IP.

Finalment, ens referim a la possible doble tributació de l'estalvi que implica l'existència de l'IP. L'estalvi és gravat com a renda del període en l'IRPF i com a patrimoni en l'IP. La importància d'aquesta qüestió és mínima, ja que el gravamen fixat en la majoria dels IP sol ser molt baix.

Anàlisi de l'Impost sobre el Patrimoni a Espanya

L'Impost sobre el Patrimoni (IP) és un tribut directe i personal que grava el patrimoni net de les persones físiques.

Abans de valorar els elements patrimonials, la normativa recull una sèrie d'exempcions:

• Algunes de caràcter eminentment tècnic, com l'exempció de l'aixovar domèstic.
• Altres de caràcter polític, basades en objectius de política econòmica del govern corresponent, com és el cas de l'exempció dels drets consolidats dels partícips en un pla de pensions.
• L'exempció de l'habitatge habitual del contribuent.
• L'exempció dels béns i drets de les persones físiques.

Determinació de la Base Imposable i Quota

Després d'això, es caracteritza el subjecte passiu de l'impost i es fixen les regles de titularitat dels elements patrimonials per passar a definir la Base Imposable (BI) i fixar les regles per a la seva valoració, resolent algunes de les qüestions que prèviament hem plantejat. Sobre la BI s'aplica la tarifa, el tipus marginal de la qual és actualment el 2,5%.

La Quota Íntegra de l'IP no pot excedir el 60% de la part general de la BI de l'IRPF del subjecte passiu. Però aquesta reducció que es fa en la quota de l'IP en cap cas no pot ser superior al 80% d'aquesta quota.

També hi ha la possibilitat d'aplicar una deducció sobre la quota resultant quan s'han pagat impostos semblants a l'estranger.

Obligació de Declarar l'Impost de Patrimoni

Estan obligats a presentar la declaració tant aquelles persones la BI de les quals sigui superior al mínim exempt, o quan, no donant-se aquesta circumstància, el valor dels seus béns o drets superi un límit que fixa la normativa i que actualment supera els 600.000 euros.