Impostos i excés de gravamen: anàlisi i impacte
La PPM amb corbes d'utilitat i la variació equivalent.
Hi ha una pèrdua de benestar en passar d'E1 en U1 a E2 en U2, per l'impost
L'Excés de gravamen no és tot açò, perquè hi ha una recaptació. El que ens interessa saber és veure si es podria recaptar el mateix sense tanta pèrdua d'utilitat: la PPM
Cerquem un valor monetari per a la pèrdua de benestar motivada per l'impost: Variació equivalent. Per a arribar a E2 amb els mateixos preus relatius, calia llevar-li la distancia BE3 (o bé AC, com es preferisca). No obstant açò, després de l'impost, la recaptació és menor per a la mateixa pèrdua de benestar. La distància E2C és una pèrdua neta de benestar no compensada amb la recapacitó.
Del que hem vist fins ara i especialment de la transparència anterior, deduïm que qualsevol canvi en els preus relatius ocasionat per un impost ocasionarà excés de gravamen.
Per tant ocasionaran excés de gravamen, en principi, els impostos que afecten als següents preus relatius:
- Impostos específics sobre el consum: Distorsionen l'elecció entre productes (exemple, gràfic 1B)
- Impost general sobre el consum: Distorsiona per que altera el preu relatiu del consum enfront de l'estalvi, o siga, altera l'elecció entre consum present i futur (en el gràfic 1B col·loqueu en els eixos, consum i estalvi)
- Impostos sobre la renda: distorsionen el preu relatiu del treball enfront de l'oci, excepte que s'imputen rendes potencials. En el gràfic 1B poseu en els eixos, treball (esforç productiu) i oci.
- Per tant, l'únic impost que no crearà excés de gravamen, per definició, serà l'impost a tant alçat, de capitació o 'lump-sum Tax' que en suposar una mateixa quota T siga quin siga el comportament del contribuent, no altera el preu relatiu enfront de cap tipus de decisio econòmica. És a dir, en termes del Gràfic 1B, produiria un encongiment paral·lel de la corba de pressupost del contribuent, coincidint la pèrdua de benestar dels individus amb la recaptació. O siga,
PPM = 0