Impostos sobre la renda: equitat i eficiència
La imposició òptima sobre la renda
pretén escollir els tipus de gravamen entre grups de renda per a maximitzar el benestar social, entès com a augment de l'eficiència assignativa, com en tot aquest tema. I això subjecte a un requisit de recaptació impositiva.
Una preocupació fonamental en gravar la renda és, no obstant això, l'equitat vertical:
Hem de diferenciar de forma adequada en els tipus de gravamen aplicats a subjectes que estan en diferent situació de renda (benestar).
Amb aquests supòsits, el sistema fiscal òptim seria aquell que igualara les rendes de tots després d'impostos (sacrifici total mínim: Veure tema 1)
Però això implica gravar amb tipus marginals del 100% per a rendes per damunt de la mitjana, a partir d'aquell valor.
No obstant això el supòsit no realista aquí és suposar que la renda total (o sigui, l'oferta laboral) està donada. Perquè això suposa que els individus seguiran treballant encara que se'ls grave amb el 100% a partir de cert nivell de renda.
Hi ha doncs un altre trade-off eficiència-equitat: La bretxa impositiva crearia un excés de gravamen molt gran en reduir-se l’oferta laboral en molta quantitat.
Augmentar els impostos, en general, sí que afectarà a la base imposable. Els agents modificaran el seu comportament:
Incrementar el tipus de gravamen de l'impost sobre la renda tindrà 2 efectes:
- Augment de la recaptació, R
- Els treballadors redueixen l'oferta laboral i, per tant, s'encongeix la base imposable: menor renda laboral gravada. També els empresaris poden reduir la seua activitat com a reacció a l’impost.
Hi ha doncs un altre trade-off eficiència-equitat: La bretxa impositiva crearia un excés de gravamen molt gran en reduir-se l’oferta laboral en molta quantitat.
La qüestió és, a partir de quins tipus de gravamen això és així?
La anomenada corba de Laffer, es basa en aquest 2on efecte desincentivador (ineficient) i va ser la base teòrica per a les anomenades polítiques d'oferta de la presidència de R. Reagan en EE.UU i M. Thatcher a Gran Bretanya (dècada 1980).
Si els tipus de gravamen (tg són massa alts, l'economia pot estar en el que Laffer crida el costat equivocat o dolent de la corba. En aquest cas, el model preveu que baixant els tg augmentarà la recaptació.
Ara bé, Qui diu que s'ha superat t*? Atenció, anem amb compte, a voltes la teoria és un embolcall elegant per a la ideologia!! Sense eixir-nos dels arguments d’eficiència, hi ha diferents elasticitats d’oferta laboral. En alguns casos pot ser que sí que siga cert, en uns altres no.