Individu i Societat: Una Anàlisi Sociològica de la Vida Quotidiana
Individu i Societat: L'Estudi Sociològic
L'Objecte d'Estudi de la Sociologia
La societat és l'objecte d'estudi de la sociologia. Existeixen diferents definicions de societat, però una de les més fonamentals és que la societat és la nostra experiència amb la gent que ens envolta.
La Persona Humana com a Ésser Social
La societat és el context de totes les nostres experiències, fins i tot de la nostra experiència del món i de l'experiència que tenim de nosaltres mateixos. Els altres intervenen en totes les nostres experiències; el somni, per exemple, no és possible sense els altres.
La persona ho és, esdevé persona, en relació constant amb els altres. Sense aquesta permanent interacció, senzillament no hauríem arribat a ser persones: la nostra identitat personal es construeix socialment.
Com bé diu la cita: «Sóc allò que faig a partir del que els altres han fet de mi». La societat és, doncs, una experiència de tota la vida, tant si ho sabem com no, i això individualment i col·lectivament. La nostra biografia és la història d'aquesta experiència que és la societat, una biografia construïda en relació amb d'altres.
La Rutinització de l'Experiència Social
La societat és la nostra experiència amb la gent que ens envolta. Hi ha diferents tipus d'experiències, de dos pols extrems: aquelles que constitueixen sorpreses i les experiències rutinàries. La nostra experiència en societat és bàsicament una experiència de rutines.
Una vida social permanentment sotmesa a situacions de sorpresa conduiria individualment a la bogeria, mentre que la sola rutina portaria a la insatisfacció.
La rutinització de l'experiència comporta la creació d'unes pautes de comportament, alhora que l'aparició d'unes expectatives sobre el comportament que adoptaran els altres. Així, el nostre comportament en societat està estructurat. Una darrera observació important és que les rutines, els rols, les estructures i les institucions poden canviar.
Relacions Personals i Anònimes
En certes ocasions, la interacció és de cara a cara, mentre que en d'altres és anònima. Tendim a predominar les relacions primàries, la qual cosa suposa unes formes de control social polivalent.
El Procés d'Anonimització i Socialització
En el decurs de la seva biografia, l'individu tendeix a anonimitzar les seves relacions. Anomenem socialització el procés pel qual l'individu passa gradualment del micromón de l'experiència més immediata al macromón de les relacions abstractes.
El micromón inclou els cercles més íntims: els familiars, amics i coneguts de tota la vida.
La Significativitat de les Nostres Relacions
La significativitat de les nostres relacions depèn de diversos factors, entre els quals caldria tenir en compte:
- La freqüència de la relació.
- El grau d'intimitat.
- L'interès que l'altre té per a nosaltres.
- El grau d'implicació afectiva de la relació.
Sovint, aquests factors es presenten junts, però no sempre és així. En la relació de parella, per exemple, o en la relació entre pares i fills, hi ha alhora freqüència, intimitat, interès i afectivitat. Però en altres casos, entre aquelles persones que veiem més sovint cara a cara, n'hi ha que són íntimes i interessants, n'hi ha que són més íntimes que interessants, i d'altres que són més interessants que íntimes. Entre aquelles persones que coneixem poc o molt, n'hi ha que ens interessen molt, i d'altres que no. Quant a aquelles persones amb les quals tenim unes relacions bàsicament anònimes, el nostre interès per la relació és funcional i no pas personal, tot i que no és gens impossible que moltes d'elles siguin força més interessants que alguns dels nostres amics.
El Marc de la Vida Quotidiana
El conjunt d'experiències que fem amb els altres que ens envolten es desenvolupen bàsicament en el marc de la vida de cada dia. El marc de la vida quotidiana constitueix el nostre món, la realitat per excel·lència.
Llenguatge i Realitat Intersubjectiva
La realitat de la vida quotidiana és una realitat ordenada. I el llenguatge —verbal, gestual o simbòlic— és el gran ordenador d'aquesta realitat. En aquest sentit, el llenguatge fixa les coordenades de la nostra vida dins la societat i omple aquesta vida d'objectes significatius.
La realitat de la vida quotidiana és una realitat intersubjectiva, és a dir, una realitat compartida amb els altres. I també la realitat de la vida quotidiana és una realitat plena de certeses, i no pas de dubtes. És a mesura que es creix, que s'aprèn i que es comença a conèixer, quan es comença igualment a aprendre a dubtar.
La Realitat Institucional i la Socialització
La realitat de la vida quotidiana és també institucional. És a dir, que tant els nostres comportaments com els nostres pensaments i sentiments estan regulats socialment. Aquestes pautes reguladores són les institucions. I la nostra integració en aquest marc institucional s'efectua a través del procés de socialització. L'anàlisi del procés de socialització i l'anàlisi de les institucions han de ser, doncs, lògicament, dues qüestions cabdals.