Indústria a Espanya: Evolució, Canvis i Problemes Estructurals

3a Etapa: Actualitat i Característiques Generals de la Indústria Espanyola

Canvis en la Producció Industrial

• Desenvolupament dels sectors tecnològics: telemàtica, automatització, nous materials, biotecnologia, energies renovables.
• Implementació de les TIC a la producció industrial. Augment de la productivitat.
• Desenvolupament dels Parcs Tecnològics. Inversió en R+D.

Canvis en l’Estructura Industrial

• Descentralització: empreses multiplanta, subcontractes i xarxes empresarials.
• Flexibilització en el treball i en els procediments: Centres de maquinatge (ex. Mango).
• Planificació: s’estudia on i com s’ha d’invertir el capital per a obtenir el màxim benefici. Gràcies a les TIC es té tota la informació per tal de prendre les decisions adients.

Canvis en la Localització Industrial

• Difusió industrial. Dispersió. Deslocalització industrial: mà d’obra barata i avantatges fiscals.
• Concentració a les àrees centrals dels centres de disseny i investigació. Tasques d’alt valor afegit.
• Reducció de la mà d’obra i inversió en tecnologia, disseny, màrqueting. Terciarització.

Característiques Generals

A mitjans dels 90, la indústria espanyola havia esdevingut el sector d’activitat més productiu gràcies a la moderació salarial i a la flexibilitat en la contractació laboral.

L’economia creixia per damunt de la mitjana europea i augmentava la inversió espanyola als països de la UE, alhora que empreses espanyoles s'instal·laven a Portugal, nord d’Àfrica i a Hispanoamèrica. Tot i això la indústria perd importància en el conjunt de l’activitat econòmica com a resultat del procés de terciarització general de l’ocupació. A partir de l’any 2007 amb l’inici de la crisi financera que s’inicia als Estats Units,

a la Unió Europea s’ha iniciat una tendència baixista general que a Espanya es reflecteix en una recessió de la cartera de comandes, un augment dels estocs i una desacceleració de l’ocupació.

Problemes Estructurals

Dimensió de les empreses: 93% són petites i mitjanes empreses (< 500 treballadors).

Avantatges:

S’adapten millor a les demandes del mercat i hi ha menys conflictivitat laboral.

Inconvenients:

No permeten grans inversions en tecnologia ni que l’augment de la producció repercuteixi en el preu final del producte (capacitat de producció limitada).

Escassa inversió en R+D (tant pública com privada).

Escàs nombre de patents, dependència de l’exterior.

Balança tecnològica deficitària.

(Només un 1,5% de les indústries manufactureres espanyoles presenten un nivell alt d’intensitat tecnològica).

Nivell de productivitat industrial inferior a la de la Unió Europea.

Estructura Sectorial de la Indústria Espanyola

Indústries Madures

Aquelles afectades per la reducció de la demanda, descens de la competitivitat i per les exigències europees de reduir la producció i suprimir subvencions.

Metal·lúrgia bàsica i de transformació metàl·lica

Dos subsectors: Metal·lúrgia i siderúrgia. La siderúrgia va patir un important procés de reconversió amb el tancament dels Alts Forns del Mediterrani i de Biscaia. Malgrat això, actualment segueix concentrant quasi el 20% del volum de negoci industrial. Avui es concentren a Astúries i al País Basc.

Fabricació d'Electrodomèstics de Línia Blanca

Es troben en un procés de reorganització de la producció, de l’empresa i del mercat. S’han tancat algunes empreses, i s’ha procedit a regulacions d’ocupació en altres.

Construcció Naval

Concentració espacial a Galícia, Cantàbria, País Basc i Andalusia. Pateix reajustament per reduir gradualment la seva capacitat i la seva reorientació a l’activitat reparadora.

Agroalimentàries

Compta amb indústries petites i disperses, tot i que també tenen un gran pes les multinacionals. Ha reduït el seu pes en els últims deu anys, tot i que el seu volum de negoci segueix sent important (14% en el 2010) i algunes empreses han optat per productes competitius d’alta qualitat.

És la indústria dominant en zones poc industrialitzades com Castella i Lleó (35% del volum industrial); Extremadura (33%) i Castella-La Manxa (25%).

Tèxtil, Cuir i Calçat

Centrada entre Catalunya i Comunitat Valenciana. La branca de fibres químiques està molt tecnificada i amb participació estrangera. La branca de la confecció es caracteritza per una estructura de petites empreses que comercialitzen marques blanques (productes barats i sense publicitat), i altres grans marques de prestigi amb un desenvolupament avançat en disseny i moda. Pateixen la competència de països emergents.

Indústries Dinàmiques

Són aquelles que presenten majors expectatives de futur per la seva alta productivitat i especialització. Posseeixen estructures empresarials flexibles i sanejades. La demanda és contínua.

Automòbil

Va patir un procés de reconversió degut al seu sobredimensionament i la tecnologia desfasada (Ex.: SEAT). Intervenció de multinacionals amb ajudes oficials. Indústria que necessita ajustaments graduals i renovació tecnològica contínua. Actualment en recessió pel període de crisi.

Sector Químic

Deficiències: capitalització estrangera, falta de competitivitat respecte a Europa i l’escassa capacitat investigadora. La petroquímica (química base) es localitza en grans complexos que integren l’activitat de refineria. La química de transformació s’estructura en empreses petites al País Basc, Catalunya litoral i Madrid, centrades en l’elaboració de colorants, pintures, vernissos, perfums, material fotogràfic, fertilitzants, fàrmacs, paper, fibres sintètiques, etc.

Construcció

És un dels sectors més sensibles a les fluctuacions econòmiques. Ha estat molt important des dels anys 90 fins a l’actualitat, patint una aturada en els últims anys. Bombolla immobiliària.

Indústries Punta

Són aquelles relatives a l’alta tecnologia. S’han implantat amb retard i es troben en un estat incipient. Dependència de l’exterior pel que fa a investigació i tecnologia. Baix nivell d’inversió en R+D.