Indústria Tèxtil Catalana: Desenvolupament, Vapor i Colònies
Orígens i Primers Passos de la Indústria Tèxtil Catalana
La indústria tèxtil catalana es va desenvolupar sobre la gran expansió que havia experimentat aquesta branca de la producció, fins aleshores artesanal, durant el segle XVIII.
Crisi i Estímul Proteccionista (1808-1827)
Les primeres dues dècades del segle XIX van veure aturat el creixement com a conseqüència de la Guerra del Francès (1808-1814) i de la pèrdua de les colònies americanes (1824).
Les mesures proteccionistes adoptades pel govern espanyol a partir del 1827 van estimular el sector.
La Introducció del Vapor: Fàbrica Bonaplata
Entre el 1832 i el 1833 es va instal·lar la primera fàbrica que utilitzà maquinària de vapor: Bonaplata, Vilaregut, Rull i Companyia. Aquesta primera experiència va situar Catalunya com a capdavantera en el territori espanyol.
La fàbrica Bonaplata va ser cremada en un fosc episodi de ludisme durant les bullangues del 1835.
Consolidació i Mecanització (A partir del 1841)
A partir del 1841, la indústria tèxtil catalana, tant la cotonera com la llanera, va consolidar el seu creixement. La mecanització es va iniciar en la filatura i posteriorment es va generalitzar al tissatge.
Els Vapors: Localització i Energia
Es van obrir importants fàbriques mogudes per força de vapor que feien servir el carbó com a font principal d’energia. Aquestes fàbriques, que rebien el nom genèric de vapors (com ara El Vapor Vell de Sants), es van instal·lar sobretot a la costa, a prop de l’àrea de Barcelona, per la proximitat dels ports per on sortien els productes per a l’exportació i per on arribava el carbó que es comprava majoritàriament al mercat internacional.
L'Alternativa Hidràulica i les Colònies Industrials
L’elevat preu d’aquest producte i la dificultat per obtenir-ne a Catalunya va fer que alguns industrials optessin per utilitzar l’energia hidràulica com a força motriu. Per això, van instal·lar les seves fàbriques al llarg dels grans rius pirinencs, especialment a les conques dels rius Ter i Llobregat.
Funcionament i Control de les Colònies
Aquestes fàbriques van donar origen a les colònies industrials, pobles obrers que funcionaven com a veritables nuclis autònoms on residien el propietari i els obrers, ja que tenien tots els serveis i l’aprovisionament dins el mateix recinte.
Aquest sistema va afavorir el control gairebé absolut sobre la mà d’obra per part de l’empresariat. Cal tenir present que inicialment es va intentar treballar amb camperols, però aquests no s’hi van adaptar.
A més, el creixement del moviment obrer, sobretot a les ciutats, va aportar un nou argument per afavorir la instal·lació de colònies industrials. A Catalunya hi va arribar a haver unes seixanta colònies industrials.