La indústria tèxtil catalana: vaxs, colònies i industrialització del segle XIX

La indústria tèxtil catalana es localitza principalment a la costa central i a l'interior de la província de Barcelona, a les comarques del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Bages, el Baix Camp, el Vallès Occidental, el Bergadà, l'Osona, el Gironès, el Pla de l'Estany, l'Alt Camp, la Conca de Barberà i l'Anoia. La seva localització depèn de l'energia, la matèria primera i la tipologia de la indústria.

La indústria cotonera predomina i es localitza a les comarques del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Bages, el Vallès Occidental, a Osona i al Gironès. Està situada a les vores dels rius, funciona amb energia hidràulica i són les colònies.

La major part d'aquestes es troben situades a la comarca de Barcelona, després a la vora del riu Llobregat i Ter.

La indústria llanera es localitza principalment a les comarques del Barcelonès i el Vallès Occidental. I després també es troben petites indústries llaneres a l'Anoia, l'Alt Camp, Osona i el Maresme. Està a les ciutats i se li diu vaxs.

Tipus de fàbriques: cotoneres amb energia hidràulica (les colònies) i llaneres amb energia del carbó (els vaxs).

Els vaxs i les colònies es creen a Gran Bretanya i s'attenen a Catalunya: els vaxs a finals del segle XIX i a principis del XX, i les colònies a la segona meitat del segle XIX. Estan situades: els vaxs a les ciutats i les colònies a la vora dels rius. Els vaxs estan en un medi urbà i les colònies en un medi rural. L'origen de les màquines és principalment a Gran Bretanya, però també n'hi ha d'algunes fabricades aquí. Les fonts d'energia no coincideixen en res: una utilitza el vapor i l'altra l'energia hidràulica. Les matèries primeres són la llana i el cotó (i avegades la paña).

L'energia dels vaxs és el vapor amb carbó com a combustible, i en les colònies energia hidràulica, obtinguda amb la roda hidràulica i després turbines. L'organització d'ambdós tipus és el factory system.

Els vaxs pertanyen al sector tèxtil llaner (indústria de béns de consum o béns d'equipament) i les colònies als sectors tèxtils cotoners (indústria de béns de consum o béns d'equipament). En els vaxs com en les colònies es manté la mateixa organització d'empresa i l'objectiu de l'empresari.

Les colònies estan a la vora dels rius, per aprofitar l'energia hidràulica, i els vaxs estan a les ciutats.

Els obrers dels vaxs cobraven cada dissabte els diners, però els obrers de les colònies els pagaven en bons cada setmana, que només es podien gastar a l'economat, el bar, les tendes, etc., només de la colònia.

Els obrers dels vaxs treballaven dotze hores, i els de les colònies també, però hi havia 2 torns: el de dia i el de nit.

Els obrers dels vaxs tenien pitjor qualitat de vida, perquè dormien poc a causa que s'havien de llevar molt aviat per anar a treballar; cada dia havien de fer una hora de camí cap a la fàbrica, vivien al barri de les cases barates, i no hi havia electricitat ni aigua corrent. En canvi, els obrers de les colònies tenien una bona qualitat de vida: només els calia llevar-se mitja hora abans de començar a treballar, anaven a dinar a casa seva, ho tenien tot a l'abast: l'economat, el bar, etc.

- La plataforma econòmica tradicional de la Revolució Industrial del segle XIX es basava en el carbó com a font d'energia i en el ferro com a material bàsic per a la indústria i el transport; juntament amb això, el tèxtil, la màquina de vapor i el mercat consolidat. - La industrialització es desenvoluparà a Catalunya tot i patir mancances importantíssimes: es perd el mercat americà a començaments del segle, amb l'excepció de Cuba i Puerto Rico; malgrat l'esforç esmerçat a fer prospeccions mineres, no es trobà carbó al subsòl. Tancades les possibilitats per a l'existència d'una indústria pesada forta i d'un ampli mercat exterior, només restaven dues alternatives: - endinsar-se al mercat espanyol, la qual cosa significava haver de dependre del baix consum intern, conseqüència de la seva base agrària. - Especialitzar-se en una indústria de béns de consum d'un tipus i d'un preu que fossin possibles d'entrar amb èxit en alguns punts del mercat internacional. - Ambdues vies ens explicarien l'especialització en la indústria tèxtil i la defensa del protecciocionisme comercial. A final de la dècada dels seixanta, Catalunya serà la important regió industrial europea (la seva indústria cotonera ocupava el quart lloc, al darrere d'Anglaterra, França i els Estats Units). La situació que acabem de descriure marcarà no tan sols el desenvolupament econòmic, sinó també els aspectes socials i polítics: la relativa debilitat de la burgesia, que dependrà del bloc hegemònic de l'Estat espanyol en la seva defensa del protecciocionisme, i l'estructura organitzativa del moviment obrer, que conviu amb la menestralia nombrosa de petits artesans i de tallers familiars. - La industrialització se sustentà sobre els capitals obtinguts amb la comercialització dels productes de base agrària que provenien del comerç americà i els repatriats pels «indianos» al seu retorn a Catalunya. - Els sectors en què el desenvolupament industrial arrelà i es consolidà van ser els del cotó i de la llana. La indústria del cotó es localitzava a Barcelona i els voltants del Llobregat i del Ter; la de la llana es concentrava a Sabadell. Altres activitats, com la química, la siderúrgia i la metal·lúrgia, no aconseguiren d'afirmar-se per la manca de carbó, minerals i matèries primeres, situació que en va fer necessària la importació amb la conseqüència inevitable de l'encariment dels productes elaborats. - El triomf del cotó com a sector que va tenir el màxim pes es va dur a la mecanització del seu procediment d'elaboració mitjançant un procés que comptava amb estímuls diversos. El primer es produí durant la invasió francesa perquè significava la prohibició d'importar productes anglesos, fet que estimulava les iniciatives dels fabricants. Durant aquest temps, s'havien instal·lat filatures als mateixos llocs on més tard s'instal·laria l'energia hidràulica. Un altre estímul es donava durant el període 1820-1830, en perdre's el mercat americà per culpa de la independència de les colònies espanyoles. El 1832, el govern decretà la prohibició d'importar manufactures de cotó, la qual cosa significava el principi del procés de protecció de la indústria catalana contra la competència forana. Aquest mateix any, la Fàbrica Bonaplata, moguda per vapor, s'instal·lava a Barcelona. La definitiva mecanització del cotó no es va produir fins al final de la dècada següent. - La tipologia de la indústria cotonera es va plasmar en dos exponents fabrils: les fàbriques de vapor, «els vaxs», situades a les ciutats, en grans edificis i amb relacions laborals cada cop més antagòniques entre obrers i patrons, i les «colònies», fàbriques que fan servir l'energia hidràulica a camp obert. Aquí s'integra l'escola, l'economat i l'església. Les relacions humanes són més temperades a causa d'aquesta relació intensa, global i duradora. - Petits tallers van coexistir amb grans empreses. Això va ser un dels elements que expliquen molts dels característics ideològics del proletariat, donat que les condicions de treball no eren les mateixes per als tallers petits que per a les grans fàbriques; les relacions entre patrons i obrers eren diferents segons el mitjà, fet que va afavorir l'atomització de les tendències cap a l'apoliticisme i l'anarquisme. - Els sectors més significatius de la burgesia eren els tradicionals capitalistes de base agrària i immobiliària, els comerciants i la burgesia artesanal i manufacturera.