La Industrialització d'Espanya (1959-1985): Auge i Crisi
Espanya es converteix en un país industrial (1959-1974)
L’any 1959, el Pla d’Estabilització va representar la fi de la política autàrquica i la liberalització de l’economia espanyola, que fins aquell moment havia estat monopolitzada per l’Estat. L’obertura d’Espanya a l’exterior es va fer amb l’ajuda dels Estats Units, que volien integrar Espanya al bloc capitalista, enfrontat al bloc comunista.
El canvi de la política industrial
A partir d’aquest moment, Espanya va viure un gran creixement econòmic i industrial a causa de l’eliminació d’una part de les barreres aranzelàries al comerç exterior. En el grup de sectors exportadors hi havia:
- Les indústries de béns de consum: calçats de cuir, etc.
- Indústries bàsiques: destaquen el cautxú (pneumàtics).
El procés de liberalització econòmica va coincidir amb un període de gran expansió econòmica mundial. Moltes companyies multinacionals es van instal·lar a Espanya. Això va fer que hi hagués mà d’obra abundant i barata, conflictivitat laboral inexistent per la dictadura franquista, i no hi havia restriccions a l’entrada de personal qualificat.
La localització industrial fins al 1975
Les indústries sempre se situen a les zones on es troben els factors necessaris o favorables per desenvolupar-se. En aquesta època, els factors principals que podien atraure la indústria eren:
- Factors socials: classe empresarial organitzada i mà d’obra adequada, barata i poc conflictiva.
- Factors espacials: proximitat a les matèries primeres i del mercat, i bones comunicacions.
Distribució territorial de la indústria espanyola
Catalunya
A causa de l’existència d’una classe empresarial, va haver de fer una inversió en la producció de filat i tèxtil de llana i cotó per proveir el mercat espanyol. No tenia matèries primeres que es concentressin prop dels ports. Posteriorment, fabricació de maquinària, productes químics i automòbils.
País Basc
Tenia una classe empresarial industrial, extracció del ferro, que s’exportava a Anglaterra amb vaixell. Per a la tornada, transportaven coc per a la indústria siderúrgica a la ria del Nervión, prop de Bilbao.
Astúries
L’activitat extractiva asturiana es va desenvolupar a causa dels importants jaciments de mineral i de la proximitat als ports.
Madrid
Afavorida per factors de localització vinculats a la capitalitat de l’Estat, mà d’obra abundant i barata.
La indústria espanyola del 1975 al 1985
A partir de 1974, l’economia mundial va patir una crisi caracteritzada per la disminució dels beneficis, una inflació alta i un atur industrial elevat, desconegut fins aleshores.
La crisi mundial del model industrial fordista
Els empresaris industrials cada vegada necessitaven més mà d’obra per incrementar la producció. Per accedir a les peticions dels treballadors per poder tenir més salaris, reducció de jornada laboral i contractes fixos.
La crisi industrial es va precipitar amb l’esclat de la crisi energètica. L’OPEP va aconseguir arribar a un acord per reduir la producció i augmentar preus.
Factors que van contribuir a la crisi:
- Augment de les peticions dels treballadors (salaris, jornada, contractes fixos).
- Esclat de la crisi energètica (augment de preus del petroli per l'OPEP).
- Competència dels nous països industrialitzats amb productes més econòmics.