Industrialització d'Espanya i Catalunya (s. XIX): causes i obstacles

Desenvolupament industrial d'Espanya i Catalunya

Valora el desenvolupament industrial d'Espanya i Catalunya

Valora el desenvolupament industrial d'Espanya i de Catalunya en relació amb els països més industrialitzats de la resta d'Europa. Espanya va tardar a desenvolupar la seva indústria. Com podem veure al gràfic, la resta de països l'any 1870 ja estaven molt industrialitzats; en canvi, Espanya i Catalunya, set anys després, l'any 1877, encara no s'igualaven als altres països. La majoria del seu sector econòmic continuava basant-se en el sector primari i hi havia molt poca població dedicada als sectors secundari i terciari. També podem observar que Catalunya s'industrialitza abans que la resta d'Espanya.

Quins obstacles per a la industrialització

Quins obstacles per a la industrialització? Els espanyols es trobaven amb el problema de la manca de diners. No tenien el diner necessari per viure; les mines no aportaven massa rendiment. Era una població que vivia al dia i, per tant, no podien estalviar. Com que era una població empobrida, no podien invertir en millores en el sector productiu i no podien finançar la industrialització.

Problemes del carbó asturià i conseqüències

Problemes del carbó asturià. Quines conseqüències en van derivar? Un dels problemes era que les mines espanyoles tenien vetes estretes i molt fragmentades, cosa que dificultava els processos. El producte obtingut presentava poca consistència física i una proporció elevada de «menudalla» que l'incapacitava per als processos siderúrgics. Un altre problema era la localització desfavorable i l'escassetat de transport ferroviari i marítim. Això va tenir com a conseqüència que els productes fossin de mala qualitat, la qual cosa provocava una manca de beneficis.

Condicions dels bons i impacte del deute públic

Explica en quines condicions s'emetien els bons. Per què l'excés de deute públic va poder perjudicar la industrialització? Els bons decretaven la quantitat que es devia i, a més, s'havien de pagar amb un sis per cent d'interès. A més, es podien pagar tant amb els béns desamortitzats com amb els béns nacionals i amb els que s'obtenien de les vendes successives. Aquest deute públic sí que va afectar la industrialització d'Espanya perquè, en destinar una gran part del capital al pagament del deute, no es va poder invertir en activitats productives.

Proteccionisme o lliurecanvi

El proteccionisme va afavorir o va perjudicar la industrialització espanyola? Aquest document critica el lliurecanvi, és a dir, l'eliminació dels aranzels en el comerç.

Argumenta la seva oposició al lliurecanvi explicant que si els estrangers venen els productes més barats i no han de pagar aranzels, trauran les feines i els beneficis a la gent de la ciutat, la qual es veuria abocada a la misèria.

Raons de l'endarreriment industrial

Les raons per les quals Espanya no es va poder industrialitzar fins al segle XIX són diverses:

• Posició geogràfica desfavorable: implicava grans costos de transport.
• Endarreriment agrari i baixa capacitat de compra: la major part del salari estava destinat a comprar aliments.
• Alt deute públic: va absorbir molt capital que no es va invertir en indústria.
• Dotació desfavorable d'energia i matèries primeres: hi havia mines, però el producte era de mala qualitat; a més, l'aigua era un recurs escàs.

Què era l'AIT i la seva difusió a Espanya

Què era l'AIT? Quins ideals defensava? Quina difusió va tenir a Espanya? Com i quan es va dissoldre? L'AIT era l'Associació Internacional dels Treballadors, que agrupava tots els qui pensaven que calia planificar l'organització dels treballadors per aconseguir l'emancipació i per lluitar contra el capitalisme. Es van dividir en marxistes i anarquistes.

Els anarquistes no volien que els obrers s'organitzessin en partits; els marxistes defensaven la creació de partits obrers per tal de defensar els seus ideals. Aquesta associació es va dissoldre l'any 1872 perquè els anarquistes no volien la creació de partits obrers, ja que no volien que l'Estat governés. Els anarquistes van formar la seva Internacional Antiautoritària, que va acabar dissolent-se l'any 1876.

Diferències entre marxistes i bakunistes (socialistes i anarquistes)

Diferències entre marxistes i bakunistes, és a dir, entre socialistes i anarquistes. Els anarquistes defensaven la no organització dels obrers en partits; volien la total llibertat i que ells mateixos defensessin els seus ideals. Mentre que els marxistes defensaven l'associació obrera (creació de partits obrers) per tal de poder lluitar contra el poder. No volien l'abolició immediata de l'Estat; defensaven la creació d'un Estat obrer, una dictadura del proletariat.