La industrialització a Europa i el món: causes i etapes del segle XIX

La industrialització a Europa i el món

Primer cercle (1830)

Primer cercle: Gran Bretanya, Alemanya, França, Estats Units, Bèlgica i Suïssa.

Segon cercle: resta d'Europa, des d'Escandinàvia fins a la Mediterrània, Rússia i Japó.

Gran Bretanya

1830-1870: taller del món. Destaca la indústria tèxtil, el cotó, el ferro, el ferrocarril i la maquinària. Abundància de carbó i altres primeres matèries. És l'únic productor de maquinària, l'energia és el vapor i hi ha divisió internacional del treball. Augmenta l'exportació i la comunicació, i avança el liberalisme econòmic.

El climateri (1870-1914): disminueix el creixement, arriba la crisi de 1873 (canvia la dinàmica i la maquinària es fa obsoleta), apareix el proteccionisme, i comencen els països del segon cercle, com els first comers, mentre Gran Bretanya perd lideratge.

França i Alemanya

França i Alemanya fins a 1840: creixen amb la producció tradicional. Destaca el Zollverein, l'augment de la població i la producció agrària, i l'exportació de productes agraris.

• Alemanya: inexistència d'un estat unificat.
• França: la Revolució Francesa i l'imperi van modificar la població i el territori; arriben el vapor i la indústria tèxtil.

1840-1870: arriba el ferrocarril, la intervenció de l'estat i la creació de bancs i societats de crèdit.

• França: energia hidràulica, turbina, especialització agrària i millor producció. Manufactures protoindustrials.
• Alemanya: carbó abundant, indústries siderúrgiques i cotó.

1870-1914 França: el 1870 perd la condició de segona potència europea per la derrota franco-prussiana (Alsàcia i Lorena). Rep una doble crisi agrària (plagues i fil·loxera), i tot i la segona revolució industrial (electricitat, níquel, alumini, motors i aviació) no té dinamisme ni mercat mundial.

1870-1914 Alemanya: gran potència amb capital abundant, matèries primeres i molta capacitat. L'estat afavoreix l'economia i el mercat interior, hi ha cartels, publicitat i qualitat.

Estats Units

Independència el 1776, gran territori, creixement vegetatiu, immigració europea i esclaus. Disposa de terra, recursos i matèria primera, cotó i bon nivell de vida. Els americans són despreocupats, i hi falten capital i treball, però tenen millors tècniques i racionalització, que redueixen costos.

• Nord: granges familiars, activitat industrial i agrícola, més intercanvi amb Europa.
• Sud: economia de plantació de tabac i cotó amb esclaus.
• Mitjà Oest: ramaderia i agricultura extensiva, navegació de vapor, llacs amb port i ferro.

Abans de la guerra de secessió: desmotadora mecànica, renda per càpita elevada gràcies a l'especialització i la complementarietat regional. Innovació en tèxtils, organització i peces estàndard.

Després de la guerra: el 1913 els EUA igualen la UE, augmenta la població, i hi ha concentració horitzontal i vertical.

Bèlgica

Bona ubicació, molt carbó, disponibilitat de capitals, encert del govern i política ferroviària.

Suïssa

Capital dels mercenaris, sense pressió fiscal, escassa matèria primera, transició protoindustrial, rellotges i teixits de seda. Especialització, valor afegit i car, moderna gestió i comercial, escoles i electricitat.

Segon cercle

Manteniment de l'estructura política i social, formes de propietat tradicionals, manca de matèries primeres, baix grau de capacitació, falta de matèries primeres i manca de mercat. Havien construït ferrocarrils i eren lliurecanvistes.

• Itàlia: tèxtil, manca de carbó. La unió d'Itàlia el 1860 amplia el mercat i acaba amb el feudalisme. Hi ha crisi, lliurecanvisme, estat siderúrgic, inversions estrangeres i electricitat.
• Rússia: tèxtil, manca de mercat, agricultura, pagesos comerciants. Passa del lliurecanvisme al proteccionisme. Petroli i inversió estrangera.
• Japó: revolució Meiji, abolició del feudalisme, modernització, moneda, modernització agrària, arròs, comercial, articles de luxe, preparació de matèries primeres, impuls del govern i manca de competència. Revolució Satsuma: inflació, Banc del Japó, intervenció de l'estat, siderúrgia, béns de consum tèxtil i mà d'obra abundant.
• Noves economies europees: Canadà (pells, fusta, cereals), Sud-àfrica (vi, llana, minerals), Austràlia (or, llana) i Nova Zelanda (or, ramaderia).