Influències filosòfiques i teoria de les idees de Plató
Autors que influencien Plató
- Presocràtics:
- Heràclit: Creu que la realitat està en continu moviment, però que es pot entendre a través de la raó. Influeix en Plató en la concepció del món sensible, que percebem a través dels sentits.
- Pàrmenides: Pensa que la realitat no és la que observem, sinó la que pensem. Influeix en Plató en el món intel·ligible, el món de les idees.
- Pitagòrics: Filòsofs que entenen la realitat a través de les matemàtiques, molt presents en la filosofia de Plató, ja que per a ell són fonamentals en l'educació d'un filòsof. També hi ha una gran relació en la concepció de la relació entre cos i ànima: l'ànima està presa pel cos i és immortal. Quan el cos mor, l'ànima passa d'un cos a un altre fins a aconseguir la plena alliberació.
- Sòcrates: Influeix en Plató en l'intel·lectualisme moral; la moral depèn del coneixement: «Qui arriba al coneixement del bé, farà el bé». Sòcrates i Plató pensen que existeix una veritat absoluta (les idees) i que s'hi arriba a través de conceptes. Sòcrates hi arriba mitjançant la inducció i Plató mitjançant la dialèctica (diàlegs). Sòcrates també defensa que l'home ha de tenir un ideal de vida dedicat a la reflexió (vida contemplativa). El diàleg és el camí per arribar al coneixement.
Períodes dels diàlegs de Plató
- Socràtic: Hi ha una gran influència de Sòcrates i, per tant, no se sap ben bé si les idees que apareixen en els diàlegs són de Plató o de Sòcrates.
- Transició: Plató comença a crear la seva escola i fa el seu primer viatge a Siracusa, on pren contacte amb l'escola dels pitagòrics.
- Maduresa: Període amb els diàlegs més importants, on elabora la seva teoria de les idees.
- Vellesa: Període on revisa la seva teoria i adopta una posició política més pessimista.
Idees de la teoria de les idees
Plató diferenciava el món sensible i el món intel·ligible:
- El món sensible és el que es capta a través dels sentits. Tot el que hi ha són aparences de la realitat.
- El món intel·ligible és la realitat autèntica, a la qual s'arriba a través de la raó (món de les idees).
Entre els dos mons hi ha una relació d'imitació, on el sensible imita les idees. També hi ha una participació en les idees del món intel·ligible i existeix un demiürg, un déu artesà que modela les coses del món sensible tenint presents les idees.