Institucions i Desequilibris Econòmics de la UE: Anàlisi Completa

Principals Institucions de la UE i les seves Funcions

• Parlament Europeu: Representa 370 milions de ciutadans de la UE i els seus objectius bàsics són: aprovar lleis i controlar el poder executiu. Aquest és elegit per sufragi universal.
• Consell de la UE: Representa els Governs dels Estats membres, estableix els seus objectius polítics, coordina les seves polítiques nacionals i resol les diferències existents entre ells i amb altres institucions.
• Comissió Europea: Aquest cos és responsable de proposar la legislació, l'aplicació de les decisions, la defensa dels tractats de la Unió i, en general, s’encarrega del dia a dia de la Unió.
• Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees: És un òrgan públic la seva finalitat principal és exercir la jurisdicció.
• Tribunal de Comptes Europeu: És l'òrgan suprem fiscalitzador dels comptes i la gestió econòmica de la UE i del sector públic.

Desequilibris Econòmics a la UE

L'economia i els diversos sectors d’activitat són els indicadors a partir dels quals es poden percebre més fàcilment les desigualtats entre les diferents zones de la UE. La UE està formada per regions amb característiques molt diferents, fet que ha fet impossible la uniformitat.

Hi ha zones amb un desenvolupament tecnològic important i unes condicions climàtiques adequades per a la pràctica de l'agricultura i la ramaderia intensives, molt productives. En altres indrets, l'endarreriment i la duresa del clima fan molt difícil que l'activitat agrícola i ramadera sigui mínimament rendible.

El fet que la Revolució Industrial tingués origen a Europa ha fet que en determinades regions hi hagi una indústria molt consolidada. Tanmateix, la Revolució Industrial no es va estendre de la mateixa manera, i hi ha àrees importants on la industrialització és força escassa. A més, hi ha nuclis amb una llarga tradició industrial que no s'han pogut adaptar a les noves tecnologies i a la nova situació econòmica mundial. Això ha provocat importants desequilibris industrials.

El sector dels serveis no s’ha desenvolupat de la mateixa manera en tot el territori, i això ha comportat que hi hagi zones molt ben comunicades i amb una activitat terciària molt notable, i d’altres que no han assolit un nivell de serveis acceptable, ni equiparable a la mitjana de la UE.