Intel·ligència i Motivació: Teories i Conceptes

Conceptes Clau de la Intel·ligència

• Coneixement: capacitat de reconèixer i comprendre.
• Memòria: capacitat de recordar.
• Producció convergent: capacitat de resoldre problemes.
• Producció divergent: capacitat de ser creatiu.
• Avaluació: capacitat de fer judicis.

Dimensions de la Intel·ligència

• Figuratiu: afers gràfics i espacials.
• Simbòlic: nombres i notacions.
• Semàntic: paraules i idees.
• Conductual: interaccions humanes no verbals i no figuratives.

Operacions Intel·lectuals

• Unitats: fragments circumscrits d'informació.
• Classes: classes definides de propietats comunes.
• Relacions: relacions ben definides de propietats comunes.
• Sistemes: conjunts organitzats o estructurats.
• Transformacions: redefinicions, canvis, modificacions.
• Implicacions: extrapolació, conseqüències, inferències.

Definició d'Intel·ligència

La intel·ligència és una aptitud humana, basada en el raonament amb el llenguatge i les matemàtiques, que dona suport a l'aprenentatge acadèmic i es manifesta mitjançant un conjunt de conductes seleccionades per l'entorn cultural i social. La creativitat i la intuïció, tot i que relacionades, s'exclouen sovint d'una definició estricta d'intel·ligència.

És l'activitat mental que ens serveix per adaptar o conformar entorns del món real rellevants per a la nostra vida personal.

Teories de la Intel·ligència

Teories Clàssiques

• Teories factorials: la intel·ligència no és global, sinó que comprèn diverses facultats independents.
• Teories bifactorials: existeix un factor general d'intel·ligència i factors específics.

Capacitats independents: comprensió verbal, fluïdesa verbal, càlcul numèric, memòria, rapidesa perceptiva, visualització espacial, raonament inductiu/deductiu.

Teories Contemporànies

• Teoria de les intel·ligències múltiples.
• Teoria de la intel·ligència emocional.

Tipus d'Intel·ligència

• Componencial: direcció conscient dels processos mentals per analitzar i avaluar idees, resoldre problemes i prendre decisions.
• Experiencial: capacitat per afrontar tasques noves, formular noves idees canviant experiències anteriors.
• Contextual: capacitat per a l'adaptació, selecció i modificació del medi ambient als nostres projectes individuals.
• Emocional: consciència d'un mateix, regular les pròpies emocions, automotivació, reconeixement de les emocions alienes, control de les relacions socials.

Definició de Motivació

La motivació és l'energia que incita, manté i dirigeix l'acció d'un subjecte per a assolir determinats objectius.

Teories de la Motivació

• Teoria de la reducció de l'impuls de Clark Hull.
• Teoria humanística d'A. Maslow.
• Teoria cognitiva.
• Teoria de les expectatives de Bandura.

Teoria de la Reducció de l'Impuls

Es basa en el concepte d'homeòstasi fisiològica: regulació de la temperatura corporal, regulació de la tensió sanguínia, satisfacció del desig sexual i de la gana.

Cicle de Necessitats de Hull

Deprivació - produeix una necessitat corporal - impuls per satisfer la necessitat - conducta consumatòria - reducció de la pulsió (satisfacció) - deprivació...