Interaccions entre Aliments i Fàrmacs

Alimentació en Diverses Cultures

Les corrents d'immigració actuals fan necessari contemplar l'alimentació de les diverses cultures i ètnies:

• Rica en carbohidrats i fibra.
• Baixa en greixos saturats i proteïnes animals.
• Consum de cereals variats (blat, arròs, etc.).
• Llegums (cigrons, llenties, mongetes).
• Verdures (les autòctones de cada regió).
• Fruites (poques en general).
• Llets fermentades i formatges; poca llet líquida.
• Greix (mantega, oli de cacauet).
• Carn d'au, me, be o bestiar (no a diari).
• Peix i ous (poc consum).

Principals Problemes Nutricionals

• Baixa densitat nutritiva: Poca varietat alimentària i baix consum d'aliments frescos.
• Alt consum de fast-food i begudes refrescants: sobrepès.
• Anèmia ferropènica.
• Dèficit en vitamina D: moltes dones excessivament tapades: raquitisme (nens), osteomalàcia (adults).

Interaccions Fàrmacs-Aliments

Influències mútues entre aliments i fàrmacs que afecten l'estabilitat o disponibilitat dels seus components dins l'organisme.

Primeres referències d'interaccions:

• Burrows i Far (1927): deficiència de vitamines liposolubles en prendre medicaments amb parafina.
• Blackwell i Blackwell (1963): crisis hipertensives en pacients que prenien IMAO amb aliments rics en tiramina (formatge, vi Chianti, carns curades).

Factors de Risc

• Característiques del principi actiu i la forma farmacèutica.
• Dieta continuada i estat nutritiu.
• Situació fisiopatològica del pacient.
• Polifarmàcia.
• Població de risc: Infants, dones embarassades, gent gran i malalts crònics, alcohòlics.

Classificació de les Interaccions

• Interacció ALIMENT-FÀRMAC/tractament farmacològic.
• Interacció FÀRMAC-ALIMENT.
• Interacció FÀRMAC-Estat NUTRICIONAL.

Altres Classificacions

• Localització de la interacció.
• Mecanisme fisicoquímic d'interacció: adsorció, precipitació, solubilització, oxidació.
• Pel grup farmacològic o nutrients implicats.
• Pel grup de pacients o població afectada.
• Seqüència d'interaccions: immediata, hores, dies.
• Per la importància de la situació clínica.
• Interaccions farmacodinàmiques (LADME).

Interacció Aliment-Fàrmac

Interaccions farmacològiques (farmacodinàmia): Efectes sobre l'acció específica del fàrmac: mecanisme d'acció (receptors, enzims), addició d'altres substàncies.

Interaccions farmacocinètiques:

• Absorció (buidat gàstric, via d'administració).
• Distribució (unió a proteïnes, flux sanguini).
• Eliminació (excreció renal).

Efectes de l'Aliment sobre l'Absorció del Fàrmac

Redueix l'absorció dels fàrmacs:

• Alendronat, risedronat o ibandronat (osteoporosi), amb aliment, absorció mínima. Prendre amb l'estómac buit, aigua i separat del menjar (30 min - 1 hora).
• Ferro: Redueix 50% l'absorció amb aliments. Prendre amb l'estómac buit amb aigua. Si hi ha irritació gàstrica, no prendre amb lactis, cafè, te, ous, complements de fibra, fitats.

Augmenta l'absorció dels fàrmacs:

• Aliments greixosos + antimicòtics.

Efectes de l'Aliment sobre el Buidat Gàstric del Fàrmac

• El volum de l'aliment influeix de forma inversa a la velocitat de buidat gàstric.
• Menjars lleugers: buidat gàstric més lent.
• Temperatura més freda: buidat més ràpid.
• Composició de la dieta: retard del buidat gàstric: lípids > proteïnes > carbohidrats.
• Osmolaritat: sal o sucre: retarda el buidat.
• pH major: més retard en el buidat.
• Antibiòtics (reacció de quelació amb Fe, Ca, Mg i Al). Prendre antibiòtic 2 h abans o 6 h després dels menjars (p.ex. tetraciclina amb llet).

Efectes de l'Aliment sobre la Ingesta del Fàrmac

Prendre medicaments amb aliments (en general) és aconsellable:

• Millora la deglució del fàrmac.
• Millora la tolerància gàstrica.
• Millora el compliment terapèutic.
• En alguns casos millora l'absorció, el metabolisme, etc. del fàrmac.

Ingesta de Fàrmacs amb Líquids

Els medicaments s'han de prendre amb aigua, ja que afavoreix:

• Deglució.
• Dissolució.
• Absorció.

La llet no és recomanable amb determinats medicaments: doxiciclina, ciprofloxacino, norfloxacino.