Intervenció de l'Estat en les Externalitats: Regulació i Solucions
Tipus d'Intervenció de l'Estat en les Externalitats
Comencem per la regulació. La mesura més rigorosa que pot adoptar l'Estat davant d'un problema d'externalitat és declarar-la il·legal. Pot definir un nivell permissible i sancionar les empreses que el traspassin. Existeixen opcions millors que les estrictes, però la regulació no permet buscar el nivell eficient. A més, es necessita molta intervenció de l'Estat: primer, esbrinant quin és el nivell que es considera perillós; en segon lloc, fixant unes normes i reglaments, que a la pràctica solen ser uniformes, ordenant que tothom redueixi en el mateix grau sense tenir en compte les diferències entre els costos d'haver d'eliminar-la; i, en tercer lloc, controlant el seu compliment, creant la inspecció adequada que ho vigili. Un cop l'empresa ha complert la norma, no té cap incentiu per buscar i aplicar mètodes que redueixin més la contaminació.
Imposició de Sancions Econòmiques i Subvencions
Tant la imposició de multes per violació de les reglamentacions com els impostos sobre la contaminació eleven el cost de contaminar. La diferència està en què, mentre la regulació no dóna cap recompensa si es contamina menys del permès, els sistemes d'impostos ofereixen recompenses graduals: menys contaminació, menys impostos. També es poden concedir subvencions a les empreses mitjançant deduccions fiscals. L'eficiència econòmica requereix que el preu del bé cobreixi tots els seus costos.
Creació d'un Mercat de Permisos Comercialitzables
Aquest sistema consisteix en què l'Estat ven permisos o drets comercialitzables que autoritzen a emetre una determinada quantitat de contaminació. L'Estat només ven la quantitat de permisos que permeten no sobrepassar un determinat nivell de contaminació.
Resum de les Diferents Solucions
Sospesant les diferents solucions, els programes d'incentius com els impostos, les subvencions o els permisos comercialitzables tenen avantatges sobre el sistema de regulació. La qüestió de la contaminació no consisteix en si s'ha de permetre o no, ja que és gairebé impossible eliminar-la d'una societat industrialitzada, ni tampoc seria eficient, atès que els costos de la seva eliminació total serien molt superiors als beneficis.
El Teorema de Coase
El teorema de Coase diu que es poden resoldre els problemes de les externalitats reassignant els drets de propietat. Amb uns drets de propietat degudament dissenyats, els mercats podrien fer-se càrrec de les externalitats, i l'Estat, assignant correctament els drets corresponents, deixaria que el mercat fes la resta. Aquest teorema li atorga un paper mínim a l'Estat. Té molta dificultat, per la qual cosa la seva aplicació és molt limitada.