Introducció a la sociologia: conceptes, mètodes i autors clau

Ciències socials

Ciències socials: estudis sobre la societat i les relacions humanes. Entre elles hi ha:

• Economia (administra recursos)
• Demografia (estudia la població)
• Lingüística (la llengua i el coneixement)
• Ciència política (estudi del poder)
• Antropologia cultural (estudia comunitats humanes)
• Psicologia social (comportament social)
• Història (accions humanes del passat)

Inicis de la sociologia

Modus de fer sociològic: la sociologia és una ciència amb diverses característiques:

• Objectiva
• Empírica (observació)
• Teòrica (hipòtesis i verificació)
• Acumulativa

Moment actual

Actualment hi ha menys reivindicació d'una objectivitat teòrica absoluta i més atenció als valors humans. Apareix també l'antiempirisme: la crítica que diu que la ciència no és una teoria pura i que cal incorporar valors i contextos en l'anàlisi.

Perspectiva sociològica

La mirada sociològica pot ser diversa segons l'enfocament:

• Parcial: punt de vista determinat o focalitzat
• Crítica: no es conforma amb respostes a cop d'ull
• Desenmascaradora: vol penetrar en l'estructura de la societat
• Relativitzadora: considera que comportaments i idees són relatius al context

Mètodes de la sociologia

Hi ha diverses aproximacions metodològiques:

• Empíric-analítics:
  • Quantitatius (enquestes, mostres, estadística)
  • Qualitatius (entrevistes, relats de vida)
• Hermenèutic: interpretar i comprendre. A aquesta perspectiva se sol dir que no hi ha fets purs sinó interpretacions; els prejudicis i el paper del subjecte són importants.
• Crític-racional (Escola de Frankfurt):
  • Racionalitat instrumental: enfocada a mitjans i finalitats, pròpia del capitalisme
  • Racionalitat crítica: integració de raó teòrica i pràctica; recerca de la veritat universal i autoreflexió sobre la ciència
  • El coneixement pot estar guiat per interessos socials

Història de la sociologia

Història i figures clau

Auguste Comte

Comte estava preocupat pel desordre social i proposava reorganitzar la societat. Va formular la llei dels tres estats:

• Teològic: els fenòmens s'expliquen per forces sobrenaturals
• Metafísic: les forces s'entenen com a entitats abstractes
• Positiu o científic: coneixement de les lleis segons les quals els fets s'encadenen i possibilitat de preveure els fenòmens

Comte proposa la unificació de les ciències i és el primer a utilitzar el terme sociologia per a l'estudi de la societat.

Karl Marx

Marx intenta explicar la situació conflictiva i els canvis socials derivats de la revolució industrial i de la societat capitalista. Afirma que les causes dels canvis socials són econòmiques i centra l'estudi en el capitalisme. Pensa que el capitalisme serà reemplaçat per un sistema diferent com a resultat dels conflictes socials.

Émile Durkheim

Durkheim sosté que la sociologia ha d'estudiar els fets socials que donen forma a les accions dels individus. Vol trobar explicacions als canvis en la societat. Obres clau i conceptes:

• La divisió del treball: anàlisi sobre l'individualisme i la solidaritat social
• Anòmia: manca de normes de conducta, buit de lleis i ordre; manca d'objectius i sensació de desesperació
• Religió: trencament o transformació dels vincles tradicionals

Max Weber

Weber segueix alguns plantejaments de Marx però rebutja la concepció materialista de la història: els factors econòmics no són l'únic motor de la història. Sosté que la religió, especialment certes formes del cristianisme, va tenir un paper fonamental en l'aparició del capitalisme. A més, la ciència i la burocràcia també afecten el desenvolupament social.