Isabel de Castella: L'Estat Modern i la Unió Dinàstica
Isabel de Castella i la Monarquia Autoritària
La monarquia autoritària es caracteritza per un control absolut del territori i de tots els mecanismes de l'Estat. Per poder assolir aquest control, va basar el seu poder en la creació de diferents organismes:
- Reial Audiència: amb l'objectiu de controlar la justícia i fer-la més eficaç.
- Consells consultius: tenien la funció d'assessorar els monarques. Els seus components eren escollits i pagats per la Corona, per tal de garantir-ne la fidelitat.
- Exèrcit regular: exèrcit permanent format per mercenaris (a sou) pagats pel rei.
- Hisenda reial: encarregada de recaptar impostos perquè la monarquia pogués mantenir tot el nou aparell burocràtic i l'exèrcit.
- Cos de funcionaris: per facilitar les tasques de govern.
- Cos consular: per millorar les relacions diplomàtiques amb d'altres corones (aquest fou molt important per la política de matrimonis que va realitzar Ferran amb els seus fills, i que va permetre unir la dinastia Trastàmara amb l'Habsburg i també amb els hereus de la corona portuguesa).
Aquest tipus de monarquia va posar fi a l'enorme poder de la noblesa, que fins i tot disposava d'exèrcit propi. L'alta noblesa es va adaptar i es va deixar comprar per la monarquia per assolir un nivell de vida proper al de la corona, formant part de la Cort per dur a terme els seus objectius.
La Unió Dinàstica i les Corones Hispàniques
4
Els Reis Catòlics
L'any 1492 es va acabar la reconquesta de la península amb la conquesta de Granada. El mateix any es va produir el descobriment d'Amèrica. Més tard van ocupar les Canàries (1493-95) de manera definitiva, Melilla (1497) i es van annexionar Navarra (1512-13).
Alhora van intentar unificar religiosament els seus Estats. Per aconseguir-ho, van forçar els musulmans (anomenats per això moriscos) i els jueus (als quals van anomenar, després de la cristianització, conversos) que habitaven en els seus regnes a convertir-se al catolicisme. Aquells que no es van convertir van ser expulsats i se'ls van confiscar tots els seus béns, que aleshores eren molt nombrosos i que van servir per superar els enormes problemes econòmics de la Corona, endeutada després de tants conflictes i suborns als nobles.
Per aquesta cristianització del regne, el Papa Alexandre VI els va concedir el títol de Reis Catòlics. A la pràctica, gràcies al descobriment d'Amèrica, la superioritat econòmica i demogràfica de Castella en va determinar l'hegemonia.