Ivan Illich i Lyotard: Crisi de l'Educació i Postmodernitat

Magisteri3,16 KB

La crisi de l'educació segons Ivan Illich

  • La diferència entre educació i ensenyament (ja no es busca crear bones persones, sinó individus productius i amb coneixement).
  • La desformalització de l'educació.
  • La construcció de xarxes i l'aprenentatge de lliure elecció.
  • La crítica al caràcter essencialista.

Ivan Illich i la desformalització de l'educació

A partir dels anys 70, l'educació deixa d'exercir-se únicament a l'escola, la qual fins llavors en tenia l'exclusivitat de pràctica.

Amb les noves demandes de la nova societat, es trenca el mur per expandir-se cap a altres àmbits de l'anomenada ciutat educadora (com podrien ser els CRAES o les biblioteques).

  • L'escola ha perdut, en bona part, el seu paper educatiu.
  • La seva funció ha passat a estar focalitzada en la ciutat.
  • En una xarxa de lliure elecció, representada en diverses formes d'activitat.

Aquí podem parlar de l'esport, la música i el teatre (activitats pagades per l'administració pública).

Crítica d'Ivan Illich a la separació educació-ensenyament

  • L'escola va néixer de la unió entre educació i ensenyament.
  • No és possible una separació d'aquests dos conceptes.
  • I si aquesta separació fos possible, seria inviable econòmicament en el marc escolar.

Tesis de Jean-François Lyotard: La Condició Postmoderna

Per al nostre autor, la Postmodernitat és la incredulitat, caiguda o desaparició dels grans metarelats.

En la seva obra La condició postmoderna, ens mostra la crisi dels metarelats.

  • En primer lloc, fa referència a Déu com a gran metarelat, que va ser substituït pel metarelat de la raó (educació).
  • El metarelat de la raó cau quan s'instaura la postmodernitat.
  • Si l'educació/raó cau, pujarà el saber, i aquest adquireix un nou estatus.

La crisi dels metarelats i la divisió del saber

Amb la crisi dels metarelats, Lyotard divideix el saber en:

  • Saber de formació.
  • Saber de virtuts.
  • La riquesa econòmica dels països no es basarà en les matèries primeres, sinó en el saber (coneixement).
  • Aquest coneixement, aquest saber, és gràcies a les escoles.
  • Saber fonamental perquè les potències tinguin una gran economia.

El canvi d'estatut del saber en la Postmodernitat

Aquesta arrenca amb la hipòtesi manllevada: que el saber canvia d'estatut al mateix temps que les societats entren en l'edat postindustrial.

L'educació: unificació de dos discursos

  1. L'adquisició de saber en tant que saber.
  2. La formació de l'esperit. Quan parlem de la formació de l'esperit, ens referim que el saber es desentén de la formació de l'esperit i de la persona, i es converteix en un factor de l'economia productiva.

Descarregar

PDF Word HTML