Ivan Illich i Lyotard: Crisi de l'Educació i Postmodernitat
La crisi de l'educació segons Ivan Illich
- La diferència entre educació i ensenyament (ja no es busca crear bones persones, sinó individus productius i amb coneixement).
- La desformalització de l'educació.
- La construcció de xarxes i l'aprenentatge de lliure elecció.
- La crítica al caràcter essencialista.
Ivan Illich i la desformalització de l'educació
A partir dels anys 70, l'educació deixa d'exercir-se únicament a l'escola, la qual fins llavors en tenia l'exclusivitat de pràctica.
Amb les noves demandes de la nova societat, es trenca el mur per expandir-se cap a altres àmbits de l'anomenada ciutat educadora (com podrien ser els CRAES o les biblioteques).
- L'escola ha perdut, en bona part, el seu paper educatiu.
- La seva funció ha passat a estar focalitzada en la ciutat.
- En una xarxa de lliure elecció, representada en diverses formes d'activitat.
Aquí podem parlar de l'esport, la música i el teatre (activitats pagades per l'administració pública).
Crítica d'Ivan Illich a la separació educació-ensenyament
- L'escola va néixer de la unió entre educació i ensenyament.
- No és possible una separació d'aquests dos conceptes.
- I si aquesta separació fos possible, seria inviable econòmicament en el marc escolar.
Tesis de Jean-François Lyotard: La Condició Postmoderna
Per al nostre autor, la Postmodernitat és la incredulitat, caiguda o desaparició dels grans metarelats.
En la seva obra La condició postmoderna, ens mostra la crisi dels metarelats.
- En primer lloc, fa referència a Déu com a gran metarelat, que va ser substituït pel metarelat de la raó (educació).
- El metarelat de la raó cau quan s'instaura la postmodernitat.
- Si l'educació/raó cau, pujarà el saber, i aquest adquireix un nou estatus.
La crisi dels metarelats i la divisió del saber
Amb la crisi dels metarelats, Lyotard divideix el saber en:
- Saber de formació.
- Saber de virtuts.
- La riquesa econòmica dels països no es basarà en les matèries primeres, sinó en el saber (coneixement).
- Aquest coneixement, aquest saber, és gràcies a les escoles.
- Saber fonamental perquè les potències tinguin una gran economia.
El canvi d'estatut del saber en la Postmodernitat
Aquesta arrenca amb la hipòtesi manllevada: que el saber canvia d'estatut al mateix temps que les societats entren en l'edat postindustrial.
L'educació: unificació de dos discursos
- L'adquisició de saber en tant que saber.
- La formació de l'esperit. Quan parlem de la formació de l'esperit, ens referim que el saber es desentén de la formació de l'esperit i de la persona, i es converteix en un factor de l'economia productiva.